PROU CASTROFISME LINGÜÍSTIC: PODEM GUANYAR/NI UNA PASSA ENRERE

“Podem guanyar / Ni una passa enrere”
(XAVIER BOSCH )

“Els productes en català no tenen per què ser necessàriament perdedors”. Aquesta frase li havia sentit a dir en més d’una ocasió a Joaquim Maria Puyal quan les seves narracions dels partits del Barça eren imprescindibles. Ell parlava en termes quantitatius. La qualitat, la donava per descomptada. El lideratge de TV3 durant dotze anys consecutius és una mostra de com la llengua catalana no és cap llast. El milió i mig de persones que cada dia escoltem ràdio generalista en català –entre RAC1 i Catalunya Ràdio– és una altra prova que la llengua, si la feina està ben feta, no limita. Ara bé, mentre triomfar en català a Catalunya és –malgrat els discursos apocalíptics– un fet natural i lògic que es repeteix a la ràdio, a la tele o a la literatura, sortir al món i rebre el reconeixement per un producte fet en català encara és notícia i motiu de semàfor verd.

En aquest sentit, que la directora de cinema Carla Simón opti a guanyar l’Ós d’Or de la Berlinale mereix un aplaudiment que ella no busca. La gràcia és, precisament, que Simón no fa la pel·lícula per salvar la llengua, ni per buscar l’elogi dels seus conciutadans, ni per pretensions de cap mena. Alcarràs és en català com ho era Estiu 1993 perquè és, senzillament, la seva llengua i, sobretot, l’idioma dels protagonistes de la història. Ella sap fer, com tants mestres de la narrativa –i també de la narrativa audiovisual– que el fet més local esdevingui el més universal. I un dels èxits d’una directora amb tantíssim talent com Carla Simón és arrencar d’una història petita, fer-la créixer i que emocioni aquí, a Salamanca, a Berlín o a Melbourne. El millor servei a una llengua –que Espanya continua impedint que sigui oficial a Europa– és mostrar-se al món, amb normalitat, utilitat i eficàcia.

Deixar de plorar, tendir a l’excel·lència, produir en català i aconseguir que les pel·lícules es defensin per si soles, al marge de com parlin els actors. Com diu Enric Gomà en un nou llibre-manifest que cal llegir: Prou catastrofismes lingüístics. Podem guanyar.
Informa:ARA.CAT (20-1-2022)

71 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: