PROU ENGANY LINGÚÍSTIC !

Prou engany lingüístic

Els qui ens hem criat a les darreries del franquisme recordem aquells arnats informes “fin de campaña” en què la rogallosa veu d’un funcionari del Ministerio de Información y Turismo informava de les immillorables xifres de les exportacions de taronja. (Per cert, recordo un any que van anunciar, amb gran satisfacció, que la categoria “Rebuj” n’havia estat la més exitosa. Rebuj = rebuig). Bé, doncs haig de confessar que quan la Generalitat anuncia les estadístiques de la situació del català a casa nostra, em produeix un efecte semblant.

Ens enganyen. Ens enganyen com ho feia el conseller de temps de Pujol Pujals, que devia tenir els periodistes més amansits quan feia la roda de premsa d’aquest tema, en dos temps: primer a micròfon obert, després a micròfon tancat. Una estona per parlar dels èxits de la llengua. Una segona per a la dolorosa realitat.

Aquesta setmana passada hem pogut assistir, per ràdio, a la cerimònia anyal. Triomfal com poques vegades. Que si prop d’un 100% de comprensió de la llengua, que si tanta gent que el parla (sense adverbi). Que si mai tanta gent… Mare de Déu. Qui escriu aquests romanços? Qui s’ho pot creure? És un pur engany! Que no veuen que el català se’ns està anant de les mans, cada any pitjor? Escolteu els joves. Aneu al metro. Ves al cinema. Busca canals de TV i ràdios. Aneu als patis de les escoles (14% català s’ha dit darrerament). Aneu a les empreses. Aneu als jutjats. Hòstia, és que sembla mentida. I encara parlen de “guetos” (on no es parla català) com si el gueto no fóssim nosaltres! Ens estan enganyant miserablement. I no fan res efectiu per aturar el procés.

Perdoneu que parli d’una experiència personal, però jo he format part durant dos anys de la Comissió de Cultura del Parlament. No recordo que en dos anys es parlés cap vegada de la llengua d’una forma més que tangencial. Quan jo treia el tema –era difícil que quallés en resolucions- els bidells em comentaven, discretament, que d’aquest tema mai no se’n solia parlar.

Per altra banda, en l’àmbit de les entitats pro-llengua, no hi són l’alarma? Jo no ho veig. Veig que van treballant, cadascú en el seu sector, però no hi ha senyals que estiguin assumint la gravetat de la situació i la gran feina que caldrà fer si no hem d’acabar com els occitans. No veig que s’assumeixi la necessitat de declarar la urgència de treballar en comú, de buscar eines que serveixin per analitzar el moment i de dissenyar armes de redreçament prou contundents com per posar remei a l’enorme crisi lingüística que tenim a sobre. O ho assumim, o el català esdevindrà una rèmora, un record residual, un immens dolor.

Informa:RACOCATALA.CAT (23-7-2019)

226 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: