“Doncs resulta que no tenien tant sentit de l’humor”

Aquesta opinió segurament no agradarà, perquè hi ha opinions que no agraden, com també hi ha humor que no agrada. Potser és que en el fons no eren ni tan graciosos, ni tan tolerants.
(ALBERT DONAIRE)

Fa molts anys que sentim allò que els catalans no tenim sentit de l’humor i que els andalusos són una cultura que té l’humor com a bandera i que són “mu salaos”. Doncs bé, sembla que no és així, perquè no toleren que es pugui fer humor sobre ells o els seus símbols. En canvi, troben molt gracioses les xirigotes de Cadis que es mofen, entre d’altres, dels catalans com ha passat en algunes edicions, o bé troben d’allò més graciós i simpàtic afusellar un ninot amb la cara del president Puigdemont.
Aquesta setmana sembla que s’han posat una mica histèrics perquè s’ha fet un gag en un programa de TV3 sobre la verge del Rocio (programa que la setmana anterior feia un gag de l’exiliada independentista Clara Ponsatí). Un programa d’humor. Però llavors, no va sortir ningú de Ciudadanos com en Nacho Martin Blanco a dir que era una vergonya el gag sobre la Clara Ponsatí, però avui surten indignats a posar el crit al cel.
Fa molts anys que aguantem els lletjos d’una part de la societat que des que van arribar, no tan sols no van fer cap esforç per integrar-se, sinó que van convertir en minoria la nostra llengua i cultura a nombrosos municipis de Catalunya. Només cal fer un tomb per l’àrea metropolitana de Barcelona o Tarragona per veure fins al punt de substitució cultural i lingüística que s’ha arribat des de l’arribada d’aquella immigració que va venir de forma massiva els anys seixanta. Recordeu que fins i tot, en democràcia, van arribar a crear un “Partit Andalusista” a Catalunya, una mostra més de la bona integració a la terra que els va acollir, oi?
Però és que a més, encara hem d’aguantar frases com aquella de “hemos venido a levantar Cataluña”. A tots aquests els faig una pregunta: quin futur tenien a la seva terra? Per què van venir aquí a “levantar Cataluña” quan podien haver aixecat i fer pròspera la seva terra? No serà que no tenien cap futur i que van venir per necessitat o simplement per supervivència?
Però a més, ens volen donar lliçons des d’una de les comunitats més subvencionades i que ha rebut més diners de la “solidaritat entre comunitats” (que més que una solidaritat és un espoli i un robatori a Catalunya). A més, la comunitat autònoma amb el tant per cent d’aturats més elevat, amb el tant per cent d’abandonament escolar més elevat, on els governs autonòmics acumulen els casos de corrupció més grans (no recordeu els ERE?)… però el que els preocupa és que en un programa d’humor es faci humor.
Diantre, ells que presumien tant de ser graciosos, resulta que hi ha coses que no els fan gens de gràcia.
Realment, com a societat el que haurien de fer és reflexionar. Perquè no sé si seran graciosos o no, però catalanòfobs ho són una estona. Els catalans hem hagut d’aguantar comentaris ignominiosos sobre nosaltres que s’han fet des de dirigents andalusos, des dels seus governs. Comentaris constants de mofa cap al nostre país, siguin de dretes o esquerres. O és que no recordeu com el sr. Alfonso Guerra presumia en el seu moment d’haver-se “cepillado el Estatut”?
I ara tenen la gosadia d’obrir “ambaixades” a Catalunya amb l’objectiu de lluitar contra l’educació en la llengua pròpia del país. Us imagineu què dirien si els catalans obrissin ambaixades allà per lluitar contra l’educació en castellà?
Però sembla que ells poden ensenyar els seus nens a vestir com a legionaris, a portar banderes d’Espanya… però no hi ha cap adoctrinament.
Ells poden sortir fanàtics per Setmana Santa a xisclar i cridar floretes a una figura que passegen pels carrers, en alguns casos fins i tot fent mal a nens per acostar-los al màxim per tocar la verge (només cal que busqueu imatges), o plorant perquè no la poden treure per la pluja… però els malvats som nosaltres.
Ja està bé de demanar perdó per tot, de no poder ser lliures ni amb l’humor. No pot ser que els sembli bé fer broma i conyeta sobre els catalans i els independentistes, o sobre com un català parla en castellà, fent mofa de l’accent, però després sobre ells no puguis obrir la boca ni fer cap comentari, ja que corres el risc que algú (sigui de dretes o d’esquerres) et titlli d’andalusòfob. Aprofito per preguntar on eren aquests intel·lectuals quan a diferents llocs d’Espanya, entre ells Andalusia, s’acomiadava la policia al crit d’”A por ellos” en contra dels catalans els dies previs al Primer d’Octubre… però suposo que la catalanofòbia no importa a ningú. De fet, és com un esport nacional que a més dona millors resultats electorals. Tenen una obsessió malaltissa amb Catalunya, amb el català, amb la nostra cultura… que fins i tot els porta a haver de centrar debats electorals amb el que passa a Catalunya en lloc del que passa a la seva comunitat autònoma.
Per acabar, voldria evidenciar la incoherència que des de les nostres institucions (siguin ajuntaments, consells comarcals, o Generalitat) es continuïn subvencionant activitats culturals que no tenen res a veure amb la cultura catalana. Prou de subvencionar i ajudar festes com la “Feria de Abril” o els casals andalusos per simple electoralisme. Per això, que els ajudin els que han de promoure la seva cultura, però no nosaltres. No amb els diners de Catalunya.
Aquesta opinió segurament no agradarà, perquè hi ha opinions que no agraden, com també hi ha humor que no agrada. Potser és que en el fons no eren ni tan graciosos, ni tan tolerants.
Informa:LAREPUBLICA.CAT (9-IV-2023)