PUIGDEMONT, A MIG CAMÍ: CALDRAN MÉS GESTOS

“Quan el president legítim parla de fer des de Junts una nova eina política adaptada al segle XXI, cal demostrar-ho ”

( VICENT PARTAL )

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre’ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l’únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.
El president Puigdemont es va donar de baixa ahir del PDECat, un gest important, que molta gent reclamava feia temps. Ha hagut d’arribar enmig d’una agra polèmica per les sigles del nou projecte, però ha arribat, al cap i a la fi. Ara, una volta desempallegat del PDECat, Puigdemont fa la sensació que es troba encara, o més que mai, a mig camí. Com si travessàs un pont.

I això és així perquè la campanya promoguda per molts membres del PDECat anunciant la seua baixa és evident que val per a aïllar els dirigents actuals d’aquest partit, però reforça, alhora, la sensació que Junts per Catalunya té una part fonamental del seu gruix en allò que temps endarrere va ser aquell projecte. Al cap i a la fi tanta gent dient que deixa el PDECat per a restar a Junts reforça el missatge que Junts és ple de gent del PDECat.

És cert que a Junts s’hi ha incorporat, a les eleccions al parlament i a les europees, gent provinent d’unes altres tradicions polítiques, clarament d’esquerres. Ningú no podria dir sense causar estupor que Jordi Sànchez o Toni Comín, per a posar dos exemples, són allò que pejorativament alguns en dirien uns ‘convergents reciclats’.

Però, per això mateix, el moment de la veritat per a aquest projecte polític fa la sensació que tot just arriba ara. Perquè és ara quan es podrà comprovar si Junts passa a ser una altra cosa, un espai nou, i sobretot si té capacitat d’atreure gent diversa o no, més enllà del gruix provinent del PDECat.

No és raonable d’esperar que tot canvie d’avui per demà, però estic cert que bona part de la credibilitat se la jugaran en gests que puguen significar, i encapçalar, un canvi real –en contrast amb el nefast pacte de la Diputació de Barcelona, per exemple. Quan el president legítim parla de fer des de Junts una nova eina política adaptada al segle XXI, cal demostrar-ho. Amb una democràcia interna robusta i insubornable, per exemple, però també amb rectificacions en aquelles decisions que aquests darrers anys han causat més sorpresa.

El que intenta Carles Puigdemont no és poc: és un canvi de rumb total, no solament per al seu espai polític, sinó per al conjunt de la política catalana. Consisteix, en definitiva, a aplegar dins Junts la gent que creu que el procés cap a la independència ha de continuar essent la tasca prioritària i imminent, deixant en segon terme les ideologies privatives de cadascú. Veurem si pot reeixir, perquè aquesta no serà una tasca senzilla, després de la terra cremada que ha quedat després d’anys de mirar de forçar la unitat des dels partits polítics.

Siga com siga, poca gent discuteix avui que hi ha un sector de població molt cansat del partidisme i molt esgotat de les picabaralles, que en la proposta de Puigdemont pot veure-hi una opció constructiva per a recuperar el tremp de l’independentisme –per contraposició amb el caràcter destructiu i decebedor que ha adoptat aquests darrers anys la lluita per l’hegemonia autonòmica. Però el president ha de ser conscient que sense gests forts, d’aquells que aporten credibilitat, la inèrcia del passat encara pot frenar aquest procés de canvi, aquest trànsit, que amb el seu lideratge indiscutit sobre una part de l’espectre polític català, ell ha anat bastint i afavorint. El d’ahir en va ser un, de gest, esperat i molt necessari. Ara en caldran més.
Informa:VILAWEB.CAT (1-8-2020)

127 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: