EL CATALÀ A LES AULES: 25% EN CASTELLÀ I ARA, QUÈ ? LA BATALLA JUDICIAL NO S’HA ACABAT
RadioCatalunya
“El català a les aules”. 25% en castellà: i ara, què?. S’obren dos mesos decisius per saber com aplicarà el Govern una sentència que ja no es pot recórrer. ( LAIA VICENS ) Que la sentència que imposa un 25% de classes en castellà a tots els centres educatius catalans era ferma ja se sabia, però divendres, després de la notificació oficial, va començar a córrer el termini de dos mesos que té ara la Generalitat per dir com l’executarà i qui és el responsable de fer-la complir. S’obre, doncs, un període decisiu, amb molts més interrogants que certeses. Quin marge jurídic té el Govern? Sense recurs possible, el dubte és saber quan i com s’aplicarà la sentència La sentència ja no admet recurs i, per tant, s’haurà d’aplicar. Ara les preguntes són quan i, sobretot, com. L’article 104 de la llei de la jurisdicció contenciosa dona un termini de dos mesos perquè la Generalitat l’executi de manera voluntària, és a dir, que durant aquest temps el Govern podria ordenar a les escoles que canviïn els seus projectes lingüístics i facin el 25% de l’horari en castellà (fer castellà i una assignatura troncal més en aquesta llengua). Però la Generalitat ja ha dit que no ho farà: “El català no es toca”, insistia divendres el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Si passats els dos mesos no s’ha executat la sentència, qui va començar el procediment judicial, el govern espanyol (aleshores liderat pel PP i ara en mans del PSOE i Podem), pot demanar al TSJC que obligui la Generalitat a complir-la, el que s’anomena execució forçosa. Segons Educació, el govern espanyol no ho farà, però la pressió de la triple dreta a Pedro Sánchez serà duríssima. Fins i tot si el govern espanyol decideix no fer cap pas, el més probable és que la sentència s’acabi executant, perquè la llei també preveu que un tercer pugui demanar l’execució forçosa si acredita un “interès legítim” en el cas. I aquí aniran a totes les entitats antiimmersió, com AMPA Total, Asamblea por una Escuela Bilingüe o Escuela de Todos – Escola de Tothom, que ja avisen que “utilitzaran tots els mitjans a l’abast” per fer complir la sentència. Jurídicament, doncs, el Govern té molt poc marge per esquivar-la. Intentar regular l’aprenentatge de les llengües o canviar la LEC El Govern pot plantar batalla en el com. Un dels primers passos que podrien fer els serveis jurídics és demanar al TSJC un aclariment per saber si el canvi de marc normatiu afecta la sentència. Aquest no és un tema menor: mentre el cas del 25% seguia el curs judicial, la llei d’educació estatal ha canviat. Algunes veus –sobretot d’ERC, Podem i el PSOE– consideren que la nova llei blinda el model d’escola catalana perquè s’ha eliminat la referència que el castellà és també vehicular. En canvi, d’altres opinions avisen que la frase que “les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes a rebre ensenyaments en castellà” lliga curt la Generalitat, en tant que és administració educativa. El TSJC ja ha dit que la llei Celaá “no canvia les coses” perquè l’obligació que el castellà sigui vehicular “deriva directament de la Constitució”, segons van recollir dues sentències que anul·laven el projecte lingüístic de dues escoles a Barcelona i Abrera. Paral·lelament, i per impedir que siguin els jutges els qui decideixen què es fa a l’escola, la Generalitat podria moure peça i regular per iniciativa pròpia com ha de ser l’aprenentatge del castellà a Catalunya. És a dir, desplegar un nou marc normatiu perquè les llengües no quedin en mans del TSJC. Aquí caldrà imaginació i inventiva per emetre algun reglament o decret que sigui difícil de tombar i que marqui el pes del català i del castellà, però sense percentatges. Per exemple, es podria condicionar l’ensenyament de les llengües en funció de l’etapa escolar dels alumnes o la zona o comarca de Catalunya on es trobi el centre i les dades d’usos lingüístics de què disposi el departament. També es podria modificar el redactat de la llei d’educació de Catalunya (LEC), que només diu que a l’acabar l’ESO els alumnes han d’haver adquirit “el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana”. I en cas que el TSJC, el govern espanyol o qualsevol entitat no ho vegin bé, ho podrien denunciar i obrir un nou front als jutjats. Es tocarà el model lingüístic actual? Es podria actualitzar, però caldrà molt consens polític El que sembla difícil és que les coses segueixin com ara. El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ja va dir en una entrevista a l’ARA que el Govern vol “actualitzar el model lingüístic” i fer-ho “sense percentatges”, i divendres Aragonès va explicar que el Govern treballa en el “desplegament normatiu per refermar el model d’escola catalana”, però no va concretar res més. Des de fa un any, el Govern ha anat publicant diversos estudis que contradiuen que el castellà és “residual” a les aules de Catalunya com apuntava el TSJC en la sentència: entre altres coses, s’ha constatat que menys de la meitat de professors parlen en català als seus alumnes i que l’ús social del català ha passat del 68% al 21% entre els alumnes en 15 anys. Malgrat tot, el cert és que actualitzar el model lingüístic és obrir la caixa dels trons, perquè hi ha el risc de trencar un dels grans consensos del país. Veus de diferents entorns polítics consideren que cal readaptar l’ensenyament de les llengües a la nova realitat sociolingüística que hi ha a Catalunya, però això no vol dir que hi hagi acord sobre com fer-ho. Caldrà molt diàleg per arribar a acords i refermar la unitat política i social. Ara bé, és improbable que es decideixi canviar radicalment de model i implantar, per exemple, el que s’aplica al País Basc. Allà les famílies trien el pes de l’euskera i el castellà a partir de quatre opcions, i el 82,4% de les famílies opta per l’euskera com a llengua vehicular, cosa que ha Llegir més…
