PUIGDEMONT:” SENDSE LLEIALTAT NO HAGUÉS SORTIT BÉ EL REFERÈNDUM “

La relació entre el president a l’exili, Carles Puigdemont, i el seu vicepresident, Oriol Junqueras ha tornat a situar-se en el centre de debat de l’independentisme arran de l’entrevista d’aquest diumenge al líder d’ERC a TV3. “Parlo amb el president Puigdemont dos o tres cops per setmana”, va afirmar Junqueras al director de la televisió pública catalana, Vicent Sanchis.

Ni 24 hores després, un avançament del nou llibre de Puigdemont, M’explico (La Campana), revela que Puigdemont dubtava de Junqueras mesos abans de la celebració del referèndum de l’1-O: “No vull anar amb un vicepresident deslleial a una etapa tan dura com la que vindrà”, va lamentar.

En la roda de premsa de la presentació del llibre, que s’ha dut a terme aquest dilluns, Puigdemont ha volgut restar-li importància a aquesta frase. Insistint en fixar-se en el “conjunt del llibre”, ha afirmat que “sense lleialtat l’1-O no hagués sortit bé”, i això “és el que se n’extreu del conjunt del llibre malgrat els episodis que poden considerar-se desavinences”. “Ell [Junqueras] també pot considerar que jo he estat deslleial en altres episodis”, ha afegit.

Preguntat sobre si la relació ha millorat des dels moments més difícils de la legislatura, el president a l’exili ha culpat la presó i la distància física que la relació entre ambdós “no sigui més fluïda”. “Però estem demostrant que malgrat totes les coses, estem buscant la manera de trobar una estratègia unitària”. “Perquè l’important no és la nostra relació personal, si som amics o no ho som, sinó allò en què els dos coincidim que és el país”, ha aclarit. Ara bé, ha indicat que només s’ha produït una trobada privada entre tots dos, a banda de reunions amb altres persones.

Conscient que aquestes afirmacions podrien semblar contradictòries per als lectors i, també, per al conjunt de l’independentisme, el president ha recordat que aquest és un llibre “de lectura lenta, que no funciona si s’agafen frases soles descontextualitzades”. “No podia ocultar alguns sentiments que jo tenia, perquè potser aquests sentiments i aquestes percepcions són útils per entendre algunes decisions”, ha argumtentat.

La reunió a Perpinyà
Una de les grans incògnites des que va acabar la darrera legislatura sempre ha estat què va passar després de la declaració d’independència i què van fer cadascun dels membres del Govern. Preguntat sobre per què Junqueras no va assistir a la reunió que Puigdemont va convocar a Perpinyà (Catalunya Nord), el president no ha donat masses explicacions: “No va ser possible”.

En tot cas, sí que ha explicat la rellevància de la trobada. “Per a mi era molt important. Si acabàvem de declarar la independència, era imprescindible que el Govern i els aliats en l’estratègia, entitats que tenen gran incidència en la mobilització ciutadana, acordéssim les passes a seguir. Crec que això no era ni ha de ser una decisió unilateral de cap president”, ha dit.

En aquest sentit, el president ha lamentat no haver pogut conèixer l’opinió del seu vicepresident en aquell moment. “Aleshores, ara i pel futur l’opinió de Junqueras em sembla d’una gran rellevància”, ha deixat clar. Però no ha entrat a valorar el perquè de tot plegat: “Aquest és un llibre en què jo no faig anàlisi de per què van passar les coses. La idea és transcriure la meva percepció d’aquells moments”, ha justificat.

En l’entrevista d’ahir, Junqueras tampoc va entrar en detalls, però va negar que estigues il·localitzable. “Jo vaig estar treballant tot el cap de setmana i vaig venir aquí [a TV3] a fer una entrevista. Tothom podia saber on era”, va dir.

Felip VI, un “colpista”
Coincidint amb el dia que Felip VI ha tornat a Catalunya després de l’etapa més dura de la pandèmia del coronavirus, Puigdemont l’ha acusat de “colpista” pel discurs del 3 d’octubre del 2017. El president ha apuntat que el monarca va suggerir la creació de dues meses per solucionar el conflicte. Tanmateix, mai més va tornar a rebre cap altre missatge sobre aquesta qüestió.

Tot i ser un tema de plena actualitat política, precisament aquest diumenge es va donar el tret de sortida a la creació de Junts, Puigdemont no ha volgut parlar de la pugna que manté amb el PDeCAT sobre el futur d’aquest espai polític, en un moment en què el compte enrere cap a unes noves eleccions és cada dia més latent.
Informa:ELNACIONAL.CAT (20-7-2020)

El president Carles Puigdemont desconfiava del vicepresident Oriol Junqueras i del compromís d’ERC amb el referèndum durant els primers mesos del 2016, segons es desprèn del llibre ‘M’explico’, que publica amb Xevi Xirgu a ‘La Campana’. Un any abans de l’1-O, Puigdemont estava a punt de tirar la tovallola per les “deslleialtats” que veia en el líder d’ERC i vicepresident del Govern, Oriol Junqueras. “No vull anar amb un vicepresident deslleial a una etapa tan dura com la que vindrà”, confessa en el llibre. En gairebé 700 pàgines, Puigdemont relata dia a dia el procés de la investidura a l’exili, marcat per les desconfiances amb ERC i una part del PDeCAT –sobretot amb Marta Pascal-, la sensació de “solitud” i les “traïcions” d’Espanya.

Escrit pel director del diari ‘El Punt Avui’ i amic personal de Puigdemont, ‘M’explico’ relata en tercera persona els fets més importants dels 2016 i el 2017, i inclou frases textuals de l’aleshores president extretes de les converses entre tots dos. Recull trobades, converses, cartes i missatges de text, en una radiografia detallada del dia a dia a Palau i, també, de les sensacions d’un president que se sent “sol” i que “no és feliç” en un dels moments més rellevants de la història recent de Catalunya. El llibre retrata la manca d’acord i d’entesa amb l’Estat espanyol però també, i sense embuts, les discrepàncies, les “misèries” i “febleses” dels protagonistes de la política catalana.

La relació amb ERC

Al maig del 2016, Puigdemont “ha deixat de confiar en Oriol Junqueras”. Malgrat els intents d’acostament d’un i altre i la voluntat d’exhibir unitat d’acció pública –que es concretaran en articles, compareixences i entrevistes conjuntes-, la relació entre president i vicepresident és “complicada, sense química”. Però tot i pensar-ho, Puigdemont mai opta per trencar el Govern, i fins i tot insisteix en més d’una ocasió al republicà en fer una llista conjunta. “No cal que siguem amics, per fer la independència”, es diu.

El 130è president confessa que el seu antecessor al càrrec, Artur Mas, l’havia advertit que “un dels perills era la probable deslleialtat d’Esquerra”. “No me’l vaig creure. Em vaig pensar que seria capaç de redreçar la situació, que amb mi seria diferent”, admet Puigdemont.

Al llibre, relata diverses d’aquestes “deslleialtats” del líder d’ERC, algunes de les quals afirma que mai li va arribar a retreure. “És un cúmul de coses. Junqueras em va enganyar dient-me que no havia demanat veure’s amb Ximo Puig, va reunir-se d’amagat amb Pedro Sánchez, no diu res a les reunions, els consellers d’Esquerra no comparteixen res, no es pronuncia quan li demano una llista conjunta (…) van dir a la CUP que no passava res si no s’aprovaven els pressupostos. Però a què coi juguen? No vull anar a un referèndum unilateral, quan cal unitat de tothom, amb aquesta Esquerra”, diu Puigdemont.

El president també veu recels dins del seu propi partit, el PDeCAT, i relata al llibre els dubtes entre alguns consellers amb el full de ruta. “Suposo que a casa meva hi ha qui té fred de peus. No t’ho diuen obertament, però es nota”, admet. Entre les “deslleialtats” dels seus, recorda la del conseller d’Empresa, Jordi Baiget, però també parla molt, al llibre, de Santi Vila, un equilibrista i amic de qui es refia però amb qui acaba –almenys en aquest volum del llibre- molt dolgut.

Puigdemont i Junqueras intenten acostar posicions en un sopar el 14 de febrer del 2017, quan Sergi Sol, assessor republicà, diu que el procés no sortirà bé si no van “decidits i conjurats a arribar fins al final”. El president surt d’aquella trobada més convençut però sense haver esvaït “alguns dels seus recels pel que fa als republicans”. Tots dos són contundents en un consell executiu l’11 d’abril en descartar eleccions i apostar per l’1-O.

“Deixaré clar que anem junts, que anem a totes”, diu llavors Junqueras. El president admet a Xirgu que el seu número dos “per primer cop” ha estat clar. Però una nova filtració del contingut de la trobada el farà pensar de nou que tot plegat és un “fracàs” i que cal seguir treballant per “accelerar el procés, i aturar els dubtes i les deslleialtats”.

Puigdemont lamenta les “filtracions constants a la premsa” de les converses del consell executiu. “Aquí filtra tothom: en tinc constància que ho feu els del PDECAT i els d’ERC, i això s’ha d’acabar”, sentencia l’abril del 2017.

“Ens hem d’entretenir amb les batalles internes; és francament lamentable, desolador i desanimador”, conclou Puigdemont, que diu que si bé Espanya li fa “molt respecte”, no li genera “cap dubte”. “El que em genera dubtes és el que observo quan veig l’actitud d’alguns d’aquí. Això és el més fotut”, confessa.

Com a grans èxits, relata la conferència al Parlament Europeu, a Brussel·les, o les trobades amb Jimmy Carter o Romano Prodi. Puigdemont, en alguns casos amb el conseller d’Afers Exteriors Raül Romeva, manté diverses reunions internacionals de forma regular amb interlocutors que s’interessen pels plans pel referèndum.

Sobre la remodelació del govern poc abans de l’estiu, Puigdemont explica que va demanar a Junqueras que plegués, també, algú d’ERC “perquè això tranquil·litzaria el PDECAT”. El vicepresident li va suggerir el nom del conseller de Justícia, Carles Mundó. “A mi no em sembla bé. Acaba d’apuntar-se la victòria d’haver tancat la presó Model i és un conseller d’Esquerra amb qui m’entenc. No hauria estat una bona idea”, explica. Finalment, van marxar -a més de Baiget- les conselleres Munté i Ruiz, i el conseller Jané.

L’1-O se celebra i Puigdemont diu que és a partir de llavors quan s’entra en “terreny desconegut”. Els dies posteriors, especialment amb la declaració suspesa d’independència, Puigdemont se sent cada vegada més “abatut” i hi ha molta “tensió” dins del Govern. Considera que l’Estat l’ha traït fent-lo creure que hi havia una opció pel diàleg. “Em sento sol. A la reunió de govern m’he sentit sol. En Junqueras no fa res. Si la vicepresidenta hagués estat Marta Rovira, tot plegat hauria anat d’una altra manera”, afirma l’11 d’octubre, l’endemà de la DUI suspesa.

La situació es tensa cada vegada més a mida que s’acosta el 27-O. Puigdemont arriba a estar convençut de la convocatòria d’eleccions autonòmiques. Però la manca de garanties de Madrid de que no s’aplicarà el 155 i la pressió d’ERC -i d’alguns dels consellers del PDECAT- l’acaben fent canviar d’opinió. “El que és una autèntica falta de respecte són les acusacions de traïdor que alguns escampen pels carrers”, diu en una tensa reunió amb diputats de JxSí.

“Jo havia pactat lleialtat amb el president d’Esquerra. ‘T’acompanyarem en la decisió’, em va dir i repetir. Quin acompanyament que m’estan fent. M’acompanyen clavant-me punyals”, diu en un capítol on es recorda, entre d’altres, la piulada de les 155 monedes de plata de Gabriel Rufián.

El llibre també descriu les relacions de Puigdemont amb la CUP – incloent diverses trobades amb Anna Gabriel-, així com les reunions i converses amb el president espanyol, Mariano Rajoy, el rei Felip VI, el líder del PSOE, Pedro Sánchez, el de Podem, Pablo Iglesias, el delegat Enric Millo i nombrosos empresaris, cònsols o diputats. El volum inclou les diverses ofertes que els caps de gabinet de Rajoy i Puigdemont van negociar per intentar evitar el 155, així com els intercanvis de missatges amb Iñigo Urkullu, que va actuar clarament com a mediador entre Madrid i Barcelona. A ‘M’explico’, també es repassa la decisió i l’operació -preparada amb antelació- de marxar a l’exili, així com els primers dies a Brussel·les de part del Govern destituït. A finals d’agost, la segona entrega del llibre, entrarà més a fons en la visió de Puigdemont de l’exili.

Informa:REPUBLICA.CAT (20-7-2020)

129 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: