PUIGDEMONT, EL GEGANT QUE TORNA A POSAR LA INDEPENDÈNCIA EN EL PRIMER PLA INFORMATIU MUNDIAL

(RAMON SERRA, editor DE RADIOCATALUNYA.CAT )

Si no surts als mitjans de comunicaciĂł ĂŠs com si no existissis. L’independentisme ja duia massa temps fora dels focus dels mitjans de comunicaciĂł internacionals. L’indult de Pedro SĂĄnchez a alguns presoners ens ha fet molt de mal, tot sigui dit amb respecte per la seva situaciĂł, perquè molta gent–la gent amb poder polĂ­tic, naturalment–pensa que el problema catalĂ  ja ĂŠs en vies de soluciĂł. Si a mĂŠs el principal grup independentista a Madrid s’afanya a aprovar els pressupostos de l’Estat, doncs a bodes em convides!

Tot el rebombori que s’ha ocasionat al voltant de la detenciĂł de Puigdemont a l’Alguer demostra un cop mĂŠs que ell ĂŠs el pal de paller de la independència i ara com ara l’Ăşnica persona capaç de donar tĂ­tols de capçalera a la premsa mundial, perquè en no viure a Espanya pot actuar amb una independència total. Els presoners o antics presoners que viuen a Catalunya no poden dir el mateix: la seva llibertat ĂŠs condicional i en poques ocasions les seves accions traspassen les fronteres. Des de fora sempre ĂŠs vist com un assumpte intern de l’Estat.

Per tant, Puigdemont ĂŠs el nostre escut i la nostra bandera. És l’esperança que el nostre moviment ĂŠs ben viu i que no pot deixatar-se dins d’Espanya. La seva estada a l’Alguer ha estat tot un revulsiu i que a mĂŠs els deus han volgut que coincidĂ­s amb un aplec de la cultura catalana. Puigdemont ha pogut passejar tranquil¡lament entre els Gegants. Als seus peus s’han agenollat un cop mĂŠs els nans judicials, els tabalers del PSOE, els comparses de Ciudadanos, els dimonis de Vox i els bastoners del PP. I un cop mĂŠs ha fet pam i pipa als serveis judicials espanyols que tambĂŠ, ai las!, tenen les seves disputes internes. Puigdemont ĂŠs la gran pedra a la sabata dels espanyols. A molt d’ells segur que els agradaria veure’l t tancat en una gĂ bia i exhibit com si fos un mono pels carrers de Madrid, tot pensant que morta la cuca mort el verĂ­.

O sigui que pel nostre cantĂł tothom content. Cal destacar-ne tanmateix el bon paper institucional que ha fet el president Aragonès que li ha fet costat en tot moment i de manera especial les autoritats de l’Alguer i de Sardenya que sempre l’han acompanyat i que n’estan molt contents, perquè la ciutat i la illa han estat protagonistes als mitjans de comunicaciĂł mundials. No hi ha diners per pagar tanta propaganda gratuĂŻta. De passada potser cal repetir que a l’Alguer s’hi parla catalĂ  d’ençà de l’ocupaciĂł de Pere, el Gran, el 1354 en aquells temps de l’expansiĂł catalana pel Mediterrani SĂ­, ja sĂŠ que tots els meus lectors ho saben, però estic segur que una bona part de catalans ho ignoren. No hem de perdre cap oportunitat per fer conèixer la realitat de la nostra llengua i cultura. Altra cosa ĂŠs la situaciĂł polĂ­tica, perquè els algueresos es consideren sards de naciĂł, tot i que siguin coneguts a la illa com els “catalans”. No obliden que precisament els catalans van expulsar els sards d’Alguer en aquella conquesta. Clar i catalĂ : els catalans tampoc no hem estat uns angelets de la terra quan hem tingut poder. Qui ens ha vist i ens veu ara!

De tant en tant, doncs, convenen aquestes glopades d’aire fresc, respirar a cor què vols. Esperem que s’acabi ben aviat l’epidèmia o que, pel cap baix, no ens impedeixi mostrar la nostra força al carrer. El carrer i el president Puigdemont sĂłn els principals actius que ara mateix tĂŠ l’independentisme. I els que han d’arrossegar els polĂ­tics.

SĂ­, el viatge cap a Ítaca serĂ  llarg i costerut i sobretot ple d’aventures. De moment, l’escala al ‘Alguer ha estat d’allò mĂŠs productiva i engrescadora. Ja tocava. Mentrestant, cal que neixin flors a cada instant…
(28-IX-2021)

268 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: