Junts per Catalunya s’ha posat en marxa com a partit aquest migdia amb un inèdit congrés fundacional telemà tic. En un mateix escenari s’han ajuntat, per primer cop, els presos de JxCat, reunits a Barcelona, i de manera virtual amb els membres del Govern a l’exili. En la intervenció amb què ha tancat l’acte, Carles Puigdemont ha crida a fer d’aquest nou partit el “corrent central” de l’independentisme, sense sectarismes ni exclusions.
Les crides a la unitat i la vocació de transversalitat ha estat una constant al llarg de l’acte i en totes les intervencions. Tot plegat, en un moment en què l’enfrontament amb el PDeCAT arriba a un punt de mà xima tensió i inclou el combat pels militants del partit, i enmig la mala maror amb ERC generada per les revelacions del llibre de Carles Puigdemont sobre les diferències amb els republicans els dos anys previs al referèndum.
Puigdemont ha advertit que assegurar el futur és ara “un deure urgent”, en què “no sobra ningú” i calen “totes les mirades, accents i estratègies”. Ha garantit que aspiren a “reforçar l’aliança” dels qui són al mateix bà ndol i ha instat a fer de JxCat una “eina no sectà ria ni excloent”.
“Mantinguem l’obertura de mires a banda i banda i siguem el corrent central d’un paÃs que és divers i plural, però en què una gran majoria s’ha posat d’acord per fer de la voluntat popular el fonament de l’autoritat de l’Estat”, ha reclamat, citant explÃcitament l’elecció de dirigents i candidats.
Exigeix claredat a l’unionisme
Segons Puigdemont, “el camà de la independència és ple d’incerteses i dificultats enormes, però el camà de la dependència, de la monarquia espanyola en aquest cas, té unes certeses que no deixa lloc al dubte”, per la qual cosa, ha advertit, qui aposti per mantenir-se dins de l’Estat espanyol haurà d’explicar molt bé per què.
Per tot plegat, ha reclamat a l’unionisme claredat sobre les conseqüències de la dependència, igual com es demana claredat a l’independentisme.
“Una Catalunya independent l’hem de fer de l’única manera que és viable, de manera compartida, tots. Amb la monarquia espanyola això és impossible. No es pot fer una monarquia entre tots, però sà una república”, ha explicat instant a parlar amb tothom i explicar-se millor que fins ara.
Torra: L’independentisme superarà el 50%
Prèviament ha intervingut el president de la Generalitat, Quim Torra, que ha admès que la situació pel coronavirus és “crÃtica” i ha assegurat que el Govern ha governat pels 7,5 milions dels catalans amb la qual cosa, ha dit, l’independentisme ha demostrat que governa “pel bé de tothom”. “Aquesta crisi també ha demostrat que necessitem recursos i necessitem sobirania i, per un independentista, vol dir tots els recursos i tota la sobirania. Ja no és només una causa justa, és també una causa necessà ria”, ha reblat.
Els presos reunits per primer cop
Abans de la cloenda de l’acte, hi han intervingut també els membres del Govern de JxCat que van ser empresonats arran de la seva participació a l’1-O i que s’han presentat en una imatge conjunta per primer cop des del judici.
La primera ha estat Meritxell Borrà s que després de mesos de mantenir un perfil més discret des que va acabar el judici, ha subratllat que l’objectiu de JxCat és “noble, de llibertat i justÃcia”.
Rendició vestida de pragmatisme
Jordi Turull ha dedicat un dard directe a l’estratègia d’ERC advertint que “ni la resignació, ni la renúncia, ni molt menys la rendició vestida de pragmatisme han format part mai del diccionari polÃtic de l’independentisme” i menys hi han de formar part ara.
Josep Rull ha recordat com va saber de la creació de JxCat a la presó i el primer mÃting que va fer amb aquestes sigles amb persones diferents a la seva tradició polÃtica, “jo venia de CDC i va ser extraordinari com van fer la sÃntesi a l’hora de defensar aquell projecte de futur”.
Quim Forn, ha descrit JxCat com el partit que ha d’esdevenir “pal de paller” del projecte independentisme català , per a la qual cosa ha assegurat que necessitarà “responsabilitat, generositat i determinació”.
Jordi Sà nchez ha assegurat que JxCat serà el partit de sÃntesi “en un projecte de gran centralitat que sap combinar el bo i millor de les ideologies”. “Junts és l’espai dels que creiem que la unitat és també electoral, des de la pluralitat”, ha argumentat, “sense que ningú hagi de renunciar a la seva trajectòria ideològica, al contrari, des de l’esquerra crÃtica al centre liberal, a Junts hi cap tothom perquè és un instrument per guanyar la república”.
Des de Brussel·les, Toni ComÃn ha advertit que la unitat s’ha convertit en un imperatiu polÃtic i estratègic, perquè “és la millor manera de resistir contra la repressió de l’Estat, però sobretot perquè és l’única manera de guanyar, és la condició de la victòria”.
Ha estat un acte coral, on hi han intervingut les principals cares de JxCat i noms destacats del PDeCAT, com l’exalcalde Xavier Trias, però no hi ha participat l’expresident del partit Artur Mas.
Funcionament del Congrés
L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i la regidora per Barcelona Elsa Artadi s’han encarregat d’explicar la mecà nica per a l’elaboració dels documents congressuals i l’estructura de partit, aixà com l’elecció de la direcció. Tot plegat en un perÃode de 10 setmanes que acabaran el 3 d’octubre amb l’aprovació definitiva de les ponències.
L’acte s’ha obert amb una roda d’intervencions del president del grup parlamentari de JxCat al Parlament, Albert Batet, la portaveu al Congrés, Laura Borrà s, la consellera de Presidència, Meritxell Budó, el portaveu al Senat, Josep LluÃs Cleries, l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, l’exconsellera del PSC Maria Geli o la diputada Gemma Geis, entre altres.
Entre els blocs d’intervencions s’han anat recollint vÃdeos amb declaracions de suport de persones de diferents perfils, amb les quals s’ha volgut subratllar el carà cter transversal de la proposta.
Informa:ELNACIONAL.CAT (25-7-2020)