PUIGDEMONT ENCARNA ELS POC ÀTOMS DE REBEL·LIA QUE ENCARA QUEDEN AL PAÍS

“Volcà Puigdemont”
( BERNAT DEDÉU )

Cada vegada que la policia d’un estat europeu atrapi el president Puigdemont (i molt em temo que l’episodi de l’Alguer no serà l’últim) els ciments de la política catalana retrunyiran talment com l’amenaça d’erupció d’un volcà. Ara per ara, la situació del Molt Honorable 130 és molt més rellevant de cara a la seva capacitat natural d’alterar la tranquil·la rendició d’ERC i el retorn dels líders sobiranistes a la rutina autonomista que no pas al fet que pugui crear un conflicte internacional, car, ens agradi o no, l’agenda de la independència de Catalunya no es troba en les cinquanta primeres preocupacions de la UE a nivell diplomàtic. Malgrat tots els seus errors fatals i les seves mentides, Puigdemont és l´única peça que pot no encaixar en el clima de faula de diàleg que han pactat de fa mesos Oriol Junqueras i Pedro Sánchez per assegurar la Generalitat a ERC i el Gobierno al PSOE.

El company Jordi Barbeta explicava molt bé aquí mateix com Pedro Sánchez va patir un atac d’espant amb la possible detenció del president qui, en cas d’ésser captiu de la judicatura espanyola, no només podria dinamitar l’actual legislatura, sinó ressuscitar el clima de tensió als carrers del país. En efecte, Sánchez ja no pot controlar una cúpula judicial que encara no ha perdonat l’1-O a Puigdemont, però, ara per ara, aquesta és una temença que comparteixen els panxacontents d’ERC i tot l’establishment convergent que espera la lenta caiguda de Junts per engreixar els sacsons a Junqueras i segellar-lo com a nou virrei de Catalunya pels lustres dels lustres. Malgrat la seva no-aplicació i l’esforç per esborrar-ne el record, l’1-O encara té força perquè recorda als catalans que la independència és possible, i qui encarna aquesta simple hipòtesi, insisteixo, és el volcà Puigdemont.

Aviat serà fàcilment comprovable com el setge que les elits catalanes faran contra Puigdemont serà molt més fort que l’obsessió del jutge Llarena per caçar-lo. De fet, els espanyols més intel·ligents resen perquè els anys passin ràpid i al president li prescrigui la pena perquè esdevingui així un artefacte polític sense cap mena de pes, com va passar amb Tarradellas, i pugui tornar així a Catalunya totalment vençut. Per això Puigdemont gaudeix fent excursions i no serà estrany que algun dia, si les perspectives del referèndum acordat amb l’Estat acaben en fum com és previsible, torni a especular amb el seu retorn al país. A Aragonès i a tots els consellers neoautonomistes que van viatjar a Sardenya per rebre’l fora de la presó se’ls notava una certa cara d’intranquil·litat i a tots els brollava el ressò d’una veu interior que els deia: “que foti el favor d’estar-se quiet i no tocar més els collons”.

Puigdemont encarna tota la nostra frustració entorn l’1-O, però també guarda els pocs àtoms de rebel·lia que resten al país

A Catalunya quan algú és perillós per la supervivència del statu quo tard o d’hora se li acaba penjant l’etiqueta de foll. De fa mesos que em trobo antics convergents que pinten Puigdemont com un sonat que viu al marge del món real. Si jo fos l’expresident, aprofitaria episodis com els de l’Alguer per fer quelcom més que esvalotar groupies i recordaria tothom que el conflicte nacional amb l’enemic continuarà viu per molt que l’enterrin tant els arribistes d’ERC com la gent que envolta i manté econòmicament el mateix president amb l’únic objectiu de controlar-lo. El volcà Puigdemont pot ser un objecte merament decoratiu en una Europa cada dia més desdibuixada o la baula que permeti superar l’actual rendició de la classe política vers la nova onada del conflicte que explotarà tard o d’hora quan Esquerra fracassi en la implantació de la seva hegemonia autonomista.

Els volcans, ho hem vist aquests dies, són un objecte més del mercantilisme turístic fins que decideixen furgar en la pau dels passejants. Puigdemont encarna tota la nostra frustració entorn l’1-O, però també guarda els pocs àtoms de rebel·lia que resten al país. Potser algun dia despertarà de la letargia dels vençuts i decidirà aprofitar-los.
Informa:ELNACIONAL.CAT (27-IX-2021)

142 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: