‘Puigdemont és la línia vermella’.
Puigdemont ha dit al partit que les circumstàncies l’han posat al centre de l’equació i que exercirà aquestes responsabilitats. Però tothom sap que ell és una línia vermella per l’estat profund.
(ANTON BASSAS)
Posin-se còmodes, que això va per llarg. No esperin grans novetats fins al 17 d’agost, que és el dia que s’ha de constituir el Congrés de Diputats. Els partits han decidit donar-se temps per gestionar els resultats de les eleccions i forjar, o no, una majoria de govern. En primer lloc, el guanyador, el PP. Feijóo s’ha quedat sense socis i ara pidola al PSOE que el deixi governar només perquè és el partit més votat. Per a Feijóo, el PSOE ha passat de ser el sanchisme a un partit d’estat. Què faríeu si fóssiu el PSOE? Deixar que Feijóo es rosteixi en la seva victòria insuficient i, molt important, que es rosteixi en les crítiques internes, com la d’ahir d’Esperanza Aguirre, que diu que Feijóo ha espantat els votants que volen un acord amb Vox.
El cas és que Feijóo ha dit als seus que si no és que el rei encarrega al PSOE la formació de govern (perquè el PSOE tingués els vots per la investidura), ell es pensa presentar a la investidura. No vol que sigui dit que no ho va intentar. I creu que posaria el PSOE en dificultats si no s’abstingués, perquè això voldria dir que prefereix repetir eleccions més que no pas l’estabilitat.
De moment, a Pedro Sánchez, tot aquest discurs li és igual. El PSOE deixa que Feijóo es vagi debilitant i, alhora, es fa el dur amb Junts: ni referèndum ni amnistia. I Junts? Puigdemont ha dit al partit que les circumstàncies l’han posat al centre de l’equació i que exercirà aquestes responsabilitats. Però tothom, començant per Puigdemont, sap que ell és una línia vermella per a l’estat profund. Que té la cara en un cartell com aquells dels westerns de “Es busca”. Que és un pròfug. En definitiva, que encara que ho vulguin, el PSOE tindrà serioses dificultats per pactar res amb Junts. I Junts també: després d’haver criticat Esquerra pel diàleg, no pots pactar amb el PSOE a canvi de res, si vols mantenir la coherència.
Una altra cosa és que no pactant amb el PSOE, Junts enviï Espanya a la repetició electoral, un cop que una majoria de catalans s’han manifestat, clarament, contra un govern PP-Vox. Bildu, per exemple, ja ha dit que donarà suport a la investidura de Sánchez per evitar un govern de dreta i ultradreta a Espanya. És clar que els bascos tenen al finançament resolt. Junts, i més concretament Puigdemont, té al davant la contradicció de ser decisiu en una Espanya de la qual vol marxar i en la que és perseguit.
De fons, la crua realitat independentista: després d’haver dit penjaments del PSC i haver criticat Junts per pactar amb el PSC el govern de la Diputació de Barcelona, a Esquerra li ha faltat temps per pactar amb el PSC el govern de la Diputació de Barcelona. I Òmnium, aquest matí ha dit a Esquerra, Junts i la CUP que els seus mals resultats es duen al fet d’haver prioritzat els seus interessos per sobre dels del col·lectiu. Que tenen “el deure de travar una estratègia de país” i que, atenció, “només un moviment encapçalat per lideratges amb capacitat de teixir confiances serà capaç de revertir la situació”. Òmnium apunta als lideratges com a causa del bloqueig.
Avui, l’únic que va per feina és el rei emèrit Joan Carles I, que torna a Espanya, a Galícia, concretament, sense haver donat cap explicació ni haver demanat disculpes per presumptes delictes dels quals s’ha lliurat perquè havien prescrit o no l’afectaven en ser irresponsable davant la llei.
Informa:ARA.CAT (26-VII-2023)
