PUIGDEMONT HO TÉ CLAR: NI DIÀLEG, NI SER-NE MÉS: CAL LA CONFRONTACIÓ AMB L’ESTAT

“El bany de realitat ”
( XEVI XIRGO )
“Estem dis­po­sats a una nova onada repres­siva? Tenim prou força?, es pre­gunta Puig­de­mont
El pre­si­dent Puig­de­mont fa, a ReU­nim-nos (aquest lli­bret d’edi­to­rial La Cam­pana que acaba d’arri­bar a les lli­bre­ries), una anàlisi pro­funda de la situ­ació que es viu en aquest país des de l’1-O i que arriba a una con­clusió tan real com esfereïdora: “Avui sabem que sem­pre hi haurà una paret que ens espera; tant se val si som el 47,5% o el 65,5%: l’Estat no nego­ciarà mai el dret d’auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya.” I és per això, diu Puig­de­mont, que sabent que “trac­tant-se d’Espa­nya sem­pre hi ha una paret que ens espera” (…), “l’únic camí que ens pot garan­tir l’objec­tiu passa, lamen­ta­ble­ment, per una ine­vi­ta­ble con­fron­tació amb l’Estat”. El lli­bret (“el que ini­ci­al­ment havia de ser un arti­cle d’opinió però que s’ha con­ver­tit en un text més llarg del compte”, explica ell mateix en el pròleg) no deixa de ser un bany de rea­li­tat.
Ve a reconèixer una certa ingenuïtat en haver cre­gut tots ple­gats que l’1-O faria refle­xi­o­nar l’Estat i, des de la defensa de la uni­tat, es fa dues grans pre­gun­tes: 1. Hi estem dis­po­sats, a tor­nar-hi? “Estem dis­po­sats a supor­tar l’onada repres­siva que, sens dubte, des­fer­marà l’Estat? A una repressió incre­men­tada i gene­ra­lit­zada?” I 2. “Tenim prou força i estem pre­pa­rats?” N’hi ha un munt, de refle­xi­ons, en les 57 pàgines del lli­bre, però jo m’he que­dat amb aques­tes dues pre­gun­tes. I amb el títol, és clar: aquest ReU­nim-nos que vol dir tan­tes coses però que és sobre­tot la rei­vin­di­cació d’una uni­tat estratègica, d’una “direcció ali­ada”, per dir-ho en parau­les seves, que plani per sobre les for­ma­ci­ons inde­pen­den­tis­tes. Hi és, la pos­si­bi­li­tat d’aquesta “direcció ali­ada” entre les for­ma­ci­ons inde­pen­den­tis­tes?
Puig­de­mont, que com aquell qui no vol apro­fita les refle­xi­ons del lli­bre per pas­sar algu­nes fac­tu­res als seus socis de govern (o això m’ha sem­blat a mi), no el res­pon, aquesta inter­ro­gant. A mi fins i tot m’ha sem­blat tro­bar en el seu dis­curs –ja em diran vostès què en pen­sen quan ho lle­gei­xin– un punt d’escep­ti­cisme. “Rei­vin­dico la uni­tat política. Per això cal que en par­lem”, diu. Ja ho veu­rem. ReU­nim-nos, es titula el lli­bre. “Doncs ReU­niu-vos”, pen­sa­ran molts després de lle­gir-lo.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (31-7-2019)