PUIGDEMONT I BORRÀS SURTEN ESCOLLITS PER AL CONSELL PER LA REPÚBLICA SENSE LA CUP I ERC

El Consell per la República tria la seva assemblea amb un 26% de participació
Més de 22.500 persones renoven la legitimitat democràtica de l’organisme republicà en una votació 100% telemàtica.
(EMILI BELLA )
Els membres del Consell per la República van renovar ahir la seva legitimitat democràtica amb la tria dels 121 escons que integraran la seva Assemblea de Representants, una mena de Parlament format per candidats de la ciutadania i càrrecs electes que escollirà un president del legislatiu i un president del Consell –actualment és Carles Puigdemont–, i aquest, el seu consell de govern.

Van votar 22.584 persones, un 26% del cens de 87.833 (tancat el 19 de setembre), “un èxit en si mateix”, segons l’exdiputat Lluís Llach, que va ser l’encarregat de fer la lectura de resultats. L’organització també va celebrar que es registressin més de 500 candidats. Entre els escollits de la ciutadania hi ha noms com ara Àngels Martínez Castells, Jordi Pesarrodona, Albert Donaire, Joan Puig i Pere Cardús, mentre que entre els càrrecs electes van obtenir representació el mateix Puigdemont; els exconsellers a l’exili Clara Ponsatí, Toni Comín i Lluís Puig, i la presidenta del Parlament, Laura Borràs.

La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va recordar des de la seu electoral de Barcelona que el Consell per la República va néixer d’un pacte de legislatura amb els diputats independentistes del Parlament i amb el president a l’exili. Tanmateix, si bé Junts per Catalunya s’ha bolcat en aquestes eleccions amb noms de pes, ERC i la CUP han preferit restar-ne al marge. “Un dels grans problemes del Consell són els bastons a les rodes que contínuament li estan posant: busqueu algú d’Esquerra o algú de la CUP entre els candidats, en trobareu ben pocs. Hi ha hagut instruccions des de dalt d’alguns partits perquè no es doni suport al Consell”, va assegurar Jaume Marfany, del consell local de Vilafranca.

“El consell és la institució republicana sense les cotilles legislatives de l’Estat espanyol”, va assegurar el dirigent de Demòcrates Antoni Castellà. “Teníem el consell de govern provisional, els consells locals al territori, que són la nostra xarxa a l’interior, i ara havíem de fundar l’Assemblea de Representants”, va resumir Aurora Madaula, de JxCat.

Dels 121 escons, 81 pertanyen a les candidatures ciutadanes, distribuïdes en vegueries i districtes. Els 40 restants són de càrrecs electes (regidors, diputats, eurodiputats, senadors) escollits per circumscripció única. La meitat de la representació de les circumscripcions s’atorga a les dones més votades i l’altra meitat, a les persones més votades, siguin homes o dones, de manera que un 70% de l’assemblea és femenina. La legislatura durarà dos anys. Els comicis eren amb llistes obertes i les votacions van ser 100% telemàtiques. “Cal que sigui així perquè existeix l’exili i la repressió i les fronteres espanyoles no poden aturar-ho”, va indicar Madaula. Castellà va recordar que es tracta d’una institució que entronca directament amb l’1-O.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (1-XI-2021)

81 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: