PUIGDEMONT I JUNQUERAS FAN FRONT COMÚ CONTRA L’ESPIONATGE, PERÒ XOQUEN PER LA RELACIÓ AMB L’ESTAT

( BERNAT SURROCA I JOAN SERRA)

Carles Puigdemont i Oriol Junqueras només han compartit un acte públic des que els presos polítics van abandonar la presó. Va ser el 7 de juliol del 2021, a Waterloo, 1.349 dies després que el Parlament validés la declaració d’independència fallida. Aquest dimarts, els líders de Junts i ERC han participat en una roda de premsa conjunta a l’Eurocambra per denunciar l’espionatge a una seixantena de dirigents independentistes, l’anomenat Catalangate, a la qual s’hi han sumat la CUP, l’ANC i Òmnium. Puigdemont i Junqueras han assenyalat el joc brut de l’Estat en forma de persecució, que ha concedit una nova oportunitat a la unitat del sobiranisme. Però la unitat exhibida -en forma d’iniciatives polítiques i judicials- ha estat parcial, perquè els dos màxims dirigents del Govern de l’1 d’octubre han evidenciat que no comparteixen l’estratègia política de relació amb l’Estat.

En la compareixença al Parlament Europeu, que ha mostrat la fredor personal que es dispensen els presidents de Junts i ERC, Puigdemont ha deixat clar que el cas d’espionatge “canvia les coses”, fins al punt de donar per amortitzat el diàleg amb el govern espanyol. Sense citar els republicans -partidaris de la taula de negociació, a diferència de Junts-, l’expresident de la Generalitat ha afirmat que avui “no hi ha diàleg i sí una violació massiva dels drets fonamentals”. “No s’entendria que després d’un escàndol com aquest, les coses continuessin igual”, ha reblat Puigdemont. I ha demanat a l’independentisme “reorientar” les relacions els partits que governen l’Estat, sense més concrecions. “Demano que això tingui conseqüències polítiques”, ha insistit a preguntes dels mitjans de comunicació.

Junqueras l’escoltava assegut al costat. Les seves respostes han fet evident que els socis que piloten la Generalitat tenen camins oposats per fer avançar el moviment. A banda de verbalitzar l’exigència d’explicacions al govern espanyol -també al Parlament Europeu-, el president d’ERC ha instat l’independentisme a “no regalar mai” la “bandera” de la negociació, que ha recordat que serà “imprescindible” per a la resolució del conflicte entre l’Estat i Catalunya. “Davant els ulls de la comunitat internacional, qui acumula capital polític? Sens dubte, l’independentisme català”, ha exposat al costat de Puigdemont sobre el cas d’espionatge. Junqueras ha raonat que, quan un representant polític s’asseu en una taula de negociació, no ho fa amb qui “està d’acord”. “Com més la fem servir [la bandera de la negociació], com més francs i oberts siguem en fer-la servir, més ens empoderem davant la comunitat internacional”, ha recalcat el dirigent republicà.

Ni Puigdemont ni Junqueras han cedit en el seu argumentari quan els ha tocat respondre preguntes. “El govern espanyol no pot fer veure que això no ha passat. I no pot fer veure que les relacions amb Catalunya poden continuar com ara”, ha expressat el líder de Junts, després de subratllar que l’Estat “ha entrat” al “llit” i la “cuina” dels dirigents independentistes, que han vist violada la seva vida privada. Al seu torn, Junqueras ha detallat que l’¡ndependentisme no pot estar disposar a regalar les “eines útils” que té al seu abast, com la de la negociació política.

Comprovada la divergència en les estratègies polítiques, en el que sí que han coincidit Puigdemont i Junqueras -així com Carles Riera (CUP), Elisenda Paluzie (ÀNC) i Xavier Antich (Òmnium)- és en situar l’Estat darrere el cas d’espionatge. En aquest sentit, han demanat a la Comissió Europea que faci retre comptes a Espanya, i han anunciat accions parlamentàries tant al Parlament de Catalunya com al Congrés dels Diputats i l’Eurocambra. De forma paral·lela, partits i entitats sobiranistes preparen querelles contra NSO Group -l’empresa israeliana que serveix el programari Pegasus i Candiru- i responsables de cossos policials i serveis secrets per l’atemptat contra drets fonamentals. Aquestes querelles, de les quals no se n’han facilitat detalls, seran “individuals” i “col·lectives”, i es formularan en aquells estats en els quals han estat espiats els dirigents independentistes (França, Bèlgica, Alemanya, Luxemburg i Suïssa).

La CUP ha estat taxativa a l’hora d’assenyalar els poders de l’Estat. “Responsabilitzem plenament l’estat espanyol d’aquest atemptat a la democràcia, i exigim i exigirem responsabilitats a tots els nivells”, ha dit Carles Riera a Brussel·les. Antich, en nom d’Òmnium, ha apuntat que el Catalangate és un “atac” contra la dissidència política que “crea un precedent perillós” al si de la Unió Europea. Paluzie, com a representant de l’ANC, ha advertit que els fets són “una violació flagrant del dret a la llibertat d’expressió i de reunió”.

Un “nexe sòlid” amb l’Estat

En el marc de la compareixença a la capital belga i més enllà dels discurs polítics, els responsables de la investigació -el laboratori canadenc Citizen Lab, amb dues dècades d’experiència en l’anàlisi d’amenaces digitals a la societat civil- han establert un “nexe sòlid” entre l’espionatge detectat contra el sobiranisme i el paper de l’estat espanyol. Des del Parlament Europeu, on precisament aquest dimarts es constituïa la comissió que investiga l’ús del programari Pegasus, John-Scott Railton, de Citizen Lab, ha detallat que hi ha una “evidència circumstancial” que agències vinculades a l’estructura de l’Estat han utilitzat Pegasus i Candiru -malaware que s’infiltra als telèfons mòbils de l’empresa israeliana NSO Group- amb finalitats polítiques.

En aquest sentit, Railton ha exigit una investigació “exhaustiva i oficial” per aclarir els fets i ha recordat que el CNI ja era usuari de Pegasus almenys des del 2105. “És gairebé impossible protegir-se d’aquests atacs”, ha afirmat l’investigador de la institució radicada a la Universitat de Toronto, que ha detallat mètodes altament sofisticats per accedir a les víctimes.

L’independentisme, espiat, plou sobre mullat

Les revelacions sobre l’espionatge a líders independentistes -a partir d’una investigació de Citizen Lab recollida per The New Yorker- remet a anteriors revelacions sobre el control exercit a dirigents sobiranistes. El precedent més recent és el de Roger Torrent -en la seva etapa com a president del Parlament- o Ernest Maragall, líder d’ERC a Barcelona. Com en aquella ocasió, el govern espanyol ha optat per desvincular-se del cas, per bé que Unides Podem ja ha demanat a l’executiu que obri una investigació sobre els fets.

Aquest dilluns, quan va transcendir la informació, tant portaveus de la Moncloa com del Ministeri de l’Interior i del Ministeri de Defensa van recordar que Espanya actua com un estat de dret i que la intervenció de comunicacions s’ha de fer amb autorització judicial. El ministeri dirigit per Fernando Grande-Marlaska va insistir també que ni la Policial Nacional ni la Guàrdia Civil han tingut relacions amb l’empresa israeliana NSO Group -propietària de la tecnologia que ha permès l’espionatge dels telèfons mòbils de líders independentistes- per contractar els seus serveis, només disponibles per a estats o departaments de defensa. Tanmateix, sí que s’ha documentat que els serveis secrets espanyols (CNI) disposaven del malaware Pegasus. Així va transcendir durant el cas d’espionatge a Torrent i Maragall. La Moncloa ha reblat aquest dimarts que no té res a ocultar i ha afirmat que no es pot qüestionar que Espanya sigui “un estat democràtic i de dret”.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (19-4-2022)

71 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: