El partit d’ Estrasburg es ­juga a Madrid. Les batalles de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras per aconseguir asseure’s en un escó del Parlament Europeu es decidiran en gran part a Es­panya, i la seva sort està en mans del Tribunal Suprem i de la Junta Electoral Central. Tots dos, un pròfug de la justícia espanyola i un ­pres, van rebre l’aval polític de gairebé 2,3 milions de vots (dels quals, 1,7 milions a Catalunya), però ara la clau és jurídica, saber si acon­seguiran exercir d’eurodi­putats, fet que do­naria gran visibilitat a la internacionalit­zació del procés, per a desesperació del Govern espanyol i ­preocupació d’un ­Parlament Europeu ­sovint desbordat per aquestes polèmiques, com s’ha vist en la ­seva última rectifi­cació sobre el lliurament d’acreditacions provisionals.

El cas de Junqueras és diferent perquè és a la presó i té, a més, el precedent de la seva elecció com a diputat a les Corts Generals, quan el Tribunal Suprem li va permetre recollir l’acta i assistir a la sessió constitutiva. És pre­visible, doncs, que el tribunal prengui la mateixa decisió i l’autoritzi a recollir l’acta, però és més incert que el deixi assistir a la sessió constitutiva del Par­lament Europeu, el 2 de juliol a Estrasburg, per les dificultats que implica assegurar la seva custòdia quan surti del territori espanyol. Si fos el cas, seria una absoluta novetat, ja que un di­putat pres no ha assistit mai a un ple de l’ Europarlament.

Junqueras va ser suspès posteriorment com a diputat pel Congrés, però el Parlament Europeu no pot suspendre, en cap cas, un eurodiputat: ­això correspon a les autoritats de l’ Estat on ha estat elegit, fet que torna la pilota, una vegada més, al terreny espanyol.

Un altre aspecte interessant és ­com s’articularà la immunitat de què gaudirà en principi Junqueras, una vegada recollida l’acta de diputat, a partir del 2 de juliol, i quina interpretació se li donarà.

Una vegada més, correspondrà al Tribunal Suprem decidir si se li aplica, i si cal demanar un suplicatori al Parlament Europeu per revocar-la. Si fos el cas, suposaria un allargament del procés, amb l’expedient que hauria de passar per la comissió d’ Afers Jurídics, on la persona implicada té dret a fer-se sentir per després passar a vo­tació al ple. En el cas del Junqueras diputat a les Corts, el ­Tribunal Suprem no va considerar necessari sol·licitar-ho.

El fet que tot passi per Madrid deriva de les característiques especials de les eleccions europees, que en realitat no són unes eleccions, sinó la suma de 28 comicis diferents, subjectes a les regles específiques de cada país, a partir d’un marc genèric que només fixa uns mínims, sense entrar ni en el sistema elec­toral, ni en les circumscripcions ni en la normativa aplicada.