PUIGDEMONT, L’ESCULL PER L’ACORD ENTRE FORCES INDEPENDENTISTES

L’encaix del Consell de la República i del seu president, Carles Puigdemont, és el principal escull que provoca que encara no hi hagi acord entre ERC i JxCat per a formar govern. Aquest ens, que té com a objectiu “fer efectiva la independència” i que se sol presentar com el govern en l’exili de la República Catalana, té un gran valor simbòlic pels juntaires, que no volen renunciar a la idea que aquest òrgan privat esdevingui l’espai de direcció del conjunt de l’independentisme. Un òrgan que marcaria l’agenda de la Generalitat en qüestions com la relació amb l’executiu espanyol o el sentit de vot dels diferents grups parlamentaris d’ERC, JxCat i la CUP al Congrés.

Des de certs sectors de l’independentisme, refractaris a aquesta tutela de Puigdemont, consideren que tot plegat és una estratègia dels postconvergents de “voler manar sense haver guanyat les eleccions”. Cal recordar que a les passades eleccions al Parlament a Catalunya del 14 de febrer, la seva candidata, Laura Borràs, va obtenir 568.002 vots i 32 diputats, i es va quedar a només 35.000 paperetes d’ERC, que amb 603.607 vots i 33 escons, es va convertir en el primer partit sobiranista. Uns resultats que van coure especialment perquè el PDeCAT, partit amb el qual havien estat un tot, va aconseguir 77.059 sufragis que a l’hora de la veritat no es van traduir en cap representant. D’haver anat a parar aquests electors a les files juntaires, haurien decantat la victòria dins de l’independentisme cap al costat de Borràs.

El candidat d’ERC a presidir el Govern, Pere Aragonès, ha refusat de bat a bat, la preeminència d’aquest Consell que se situaria per sobre de la mateixa Generalitat i que dictaria l’estratègia a Madrid dels republicans, juntaires i cupaires. “Si en el principal tema de l’agenda política de la darrera dècada hi ha un òrgan que diu al Govern què ha de fer i quan ho ha de fer, això és una tutela i el president i la Generalitat no són uns gerents, no són uns administradors”. I davant d’aquesta situació de bloqueig, Esquerra ja ha anunciat que obre la via a governar en minoria.

Des de Junts, es vol rebaixar aquesta imatge d’una Generalitat sucursal d’un organisme privat que governaria Catalunya des de Waterloo, i manifesten que “no és cert que s’hagi proposat cap tutela al president de la Generalitat”. El seu secretari General, Jordi Sànchez, afirma que és “ben clar des del primer moment que el Govern no pot ser tutelat per ningú”, i parla del Consell de la República com un “òrgan col·legiat, compartit amb altres formacions independentistes i entitats sobiranistes per continuar avançant” en el procés independentista, en el que qui dirigiria seria el president Carles Puigdemont.

JxCat, conscients d’aquest enrocament, i del desgast que suposaria per l’independentisme en general, i per ells en concret, que Aragonès no aconseguís ser elegit president i s’hagués d’anar a unes noves eleccions, han afirmat que estan disposats a oferir a ERC els vots necessaris per tirar endavant amb la investidura.

El Consell per la República en l’actualitat està presidit per Carles Puigdemont, amb Toni Comín, eurodiputat de JxCat com a vicepresident i compta amb deu membres més: Antoni Castellà, líder de Demòcrates que es va presentar a les llistes de Junts al Parlament; Guillem Fuster, de Poble Lliure (CUP); Carme García, exdiputada d’ICV-els Verds; el cantautor Lluís Llach, exdiputat de Junts pel Sí; Aurora Madaula, secretària de la Mesa del Parlament per JxCat; Antoni Morral, diputat del JxCat al Parlament; Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC; Isaac Peraire, d’ERC; Clara Ponsatí, eurodiputada de JxCat; Lluís Puig, diputat de JxCat al Parlament; Rut Ribas, d’ERC; i Neus Torbisco, en representació d’Òmnium Cultural. També n’havien format part, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, de JxCat; la diputada d’ERC al Parlament, Meritxell Serret, i l’exdiputada d’En Comú-Podem al Congrés i fundadora del Front Republicà, Marta Sibina.

La primacia de quadres juntaires és total a la direcció del Consell. El president, el vicepresident i 5 dels seus 12 integrants, responen d’una forma o altra a la disciplina d’aquesta formació. ERC compta amb 2 noms, la CUP, amb 1, a més de 2 representants de les principals organitzacions de la societat civil del país.

Recentment, sota el nom de Govern del Consell Ampliat, l’òrgan presenta un seguit de nous membres que formen part de partits independentistes sense representació al Parlament. Totes aquestes organitzacions tenen com a denominador comú, el fet d’haver demanat el vot per JxCat a les passades eleccions a la Generalitat del 14 de febrer, arribant a incorporar algun dirigent a les llistes del partit de Puigdemont. Parlem d’Enric Folch, de Solidaritat Catalana per la Independència; Jordi Pesarrodona, d’Independentistes d’Esquerres, que a més va estripar el carnet d’ERC el 2020; Josep Serra, de MÉS – Moviment d’Esquerres; Albert Aragonès, de Reagrupament i Toni Roderic, dels Verds, que va anar de número 12 a les llistes de Junts als últims comicis europeus.
Informa:RACOCATALA.CAT (8-5-2021)

97 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: