PUIGDEMONT, SER O NO SER CANDIDAT: AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ

“Puigdemont, ser i no ser candidat alhora ”
( MARTA LASALAS )
JxCat no vol sentir parlar ara d’eleccions. I aquesta deu ser una de les qüestions que suscita més acord dins de l’eclèctica amalgama política que es reuneix sota aquestes sigles. A finals de gener la legislatura estava literalment liquidada i la confiança amb els socis d’ERC havia saltat definitivament pels aires després que els republicans haguessin acceptat a la Mesa del Parlament la inhabilitació del president, QuimTorra, com a diputat.

El 29 de gener, Torra es va presentar a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat amb les espatlles caigudes com el primer president inhabilitat i despullat de la seva condició de parlamentari, i va comunicar amb solemnitat que la confiança amb Esquerra s’havia trencat i que un cop el Govern aprovés els pressupostos anunciaria la data de les eleccions.

La situació enxampava JxCat amb el pas canviat, en ple procés de confluència amb un PDeCAT que es resistia a confluir en les condicions que se li marcaven i que es preparava per a l’enèsim xoc, potser el definitiu.

Canvi d’escenari
Però la crisi del coronavirus ho ha regirat tot. Durant setmanes la imatge de la política catalana ha quedat congelada com a efecte de la pandèmia i, quan ha començat el desglaç, la situació que ha emergit apareix ben diferent.

Torra i JxCat ja no parlen d’eleccions, adverteixen que l’emergència sanitària, social i econòmica que ha provocat la Covid-19 passa per davant de qualsevol altre consideració partidista, i que davant d’una possible ratificació de la inhabilitació del president per part del Suprem desplegaran un ventall d’escenaris capaços de frenar la convocatòria a urnes.

Això no obstant i malgrat haver allunyat la convocatòria, la perspectiva d’unes eleccions continua perfilant-se en un horitzó no molt llunyà. En privat els membres de JxCat admeten que no poden esperar de braços creuats i que “cal estar preparats per aquesta eventualitat, sigui a la tardor, a finals d’any o l’any vinent”. Coincideixen també en la necessitat de reprendre el procés de confluència i no desaprofitar el marge que els ha atorgat el nou calendari.

Alhora, el debat sobre el candidat segueix provocant un nerviós formigueix d’activitat de despatxos i rere els focus de les declaracions públiques. Tothom és conscient que en qualsevol moment la cursa es pot posar en marxa. I molts han començat ja a prendre posicions.

El candidat Puigdemont
En aquest punt totes les mirades es giren cap al president Carles Puigdemont, principal aglutinador de les sigles JxCat i màxim cartell electoral, segons han demostrat succesivament les urnes del 21-D i les eleccions europees. Puigdemont va exposar aquest dimarts algunes claus sobre el seu paper en les pròximes llistes en una trobada amb periodistes organitzada per l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya i el Col·legi de Periodistes.

El president va insistir que no hi ha cap candidatura en marxa a JxCat ni cap debat obert al respecte, i això no obstant, va fer una crida a superar la lògica de les formacions polítiques i a arribar entre tots a una proposa que vagi més enllà del que decideixi “l’executiva nacional de determinat partit”. I va acabar llençant un missatge: “Això demanarà molta generositat per part de molta gent, començant per mi mateix”.

Fonts properes al president a l’exili insisteixen que Puigdemont no vol ser candidat a la presidència de la Generalitat perquè la seva aposta és ara mateix la plataforma internacional que brinda el Parlament Europeu, on considera que està aconseguint resultats positius. “Només la possibilitat real i factible de poder ser president el faria canviar d’opinió”, asseguren.

Això no obstant, el parer majoritari a JxCat i en l’entorn del president és que ha de formar part de la llista. Així ho va expressar la consellera de Presidència, Meritxell Budó, en una entrevista a ElNacional on afirmava que ha de tenir un paper “rellevant i important”, tot i que no va considerar -ni descartar- que hagués de ser el número u de la candidatura.

I aquesta seria la tesi que ara mateix s’estaria imposant, figurar a la llista però no ser el candidat a la presidència. Fins al punt, que el mateix Puigdemont ho hauria apuntat amb les seves afirmacions de dimarts.

En qualsevol cas, fonts del seu entorn asseguren que si s’incorporés a la candidatura hauria de “quedar molt clar que no és el candidat a la presidència”, ja fos com a número dos de la llista per Barcelona o per altra posició que no deixés cap escletxa de dubte.

Pel que fa el ball de noms per encapçalar la llista, ningú dubta que el polític gironí tindrà una posició molt determinant en la designació i que el seu suport serà clau per a qualsevol candidat. Però des de l’entorn del president s’assegura que ara per ara no s’ha inclinat per un candidat concret, tot i haver-hi diferents opcions obertes.

Dos dirigents considerats molt propers a Puigdemont apareixen com a destacats des de fa setmanes en les travesses. Aquest és el cas de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, o el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró. Tots dos del PDeCAT, però també noms clau de JxCat.

Però els noms que Puigdemont baralla no se circumscriuen exclusivament a les sigles de JxCat. El president de la Cambra, Joan Canadell, és una de les darreres incorporacions a l’ecosistema independentista que s’ha sumat a les travesses. Canadell, que el maig de l’any vinent abandonarà la presidència de la Cambra, es caracteritza per un discurs molt propi i difícil d’encotillar en els esquemes d’un partit complicat com JxCat, la qual cosa podria aixecar alguns recels.

També el PDeCAT reclamarà fer sentir la seva veu alhora de la designació del candidat. En aquest punt, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, amb un llarg recorregut en el partit i alhora amb gran proximitat a Puigdemont és un dels noms de confluència. Calvet, que suma a més el suport del conseller Josep Rull, empresonat a Lledoners, i de dirigents com el conseller d’Interior, Miquel Buch, ha manifestat públicament la seva disposició a assumir aquest paper.

La formació demòcrata ha anat situant més peces damunt del taulell. Aquest seria el cas de la consellera Àngels Chacón, i especialment, de l’alcalde d’Igualada, Marc Castells. Castells està considerat un vers lliure en les files demòcrates, molt independent i amb discurs propi. Ho ha demostrat clarament amb el confiament de la Conca d’Òdena durant el qual no ha tingut inconvenient a contradir públicament les xifres sobre l’evolució de la pandèmia que aportava el Govern i la conselleria de Salut.

Des de l’òrbita de JxCat, va aparèixer entre els candidats el nom del diputada al Congrés Laura Borràs, molt popular entre una part dels simpatitzants de Junts i molt activa a les xarxes. Borràs compta amb un nucli de suport de destacats noms del grup parlamentari i forma part del cercle més proper al president, Quim Torra. Ara es troba, però, pendent del suplicatori al Congrés pel cas obert contra ella per fraccionament de contractes mentre estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes.

Menys probable apareix una candidatura encapçalada pel president del grup parlamentari, Albert Batet, atès que ell mateix hauria expressat la seva voluntat de no assumir aquesta funció, segons fonts del JxCat.

Abans de tot plegat, però, totes les parts admeten que JxCat haurà de resoldre la seva assignatura pendent sobre la confluència amb el PDeCAT i la Crida de Jordi Sànchez.

La direcció demòcrata que encapçala David Bonvehí no ha amagat la voluntat de supeditar qualsevol operació a un reconeixement del paper i el pes que representa el seu partit i a un acord clar sobre els objectius polítics del projecte. Això no obstant, Bonvehí també trobarà pressió interna. Entre les bases de la formació demòcrata ja es comencen a aixecar veus que reclamen un congrés telemàtic del PDeCAT abans del mes de l’estiu que deixi clara l’aposta pel projecte que lidera Puigdemont.
Informa:ELNACIONAL.CAT (1-6-2020)

215 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: