PUIGDEMONT: ” SERIA PREOCUPANT UNA DERIVA ANTIPARTITS A LA DIADA “

CARLES PUIGDEMONT 130√ą PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
‚ÄúSeria preocupant una deriva antipartits a la Diada‚ÄĚ
‚ÄúUna de les claus per a la unitat √©s que es trenquin sectarismes, que es poden enquistar a les c√ļpules d‚Äôalguns dels dirigents, i que els portin a actuar com a aliats i no com a rivals‚ÄĚ
‚ÄúLa m√†gia diu que l‚ÄôEstat espanyol un dia, per una ra√≥ que desconeixem, s‚Äôavindr√† a asseure‚Äôs a una taula per parlar d‚Äôun refer√®ndum, per√≤ la realitat diu el contrari‚ÄĚ
( JORDI ALEMANY – BARCELONA )
Hem d’empren­dre una onada democràtica i la ini­ci­a­tiva ha de tor­nar a ser nos­tra
Elu­dir la res­pon­sa­bi­li­tat fent un clam per la uni­tat no seria cor­recte per la meva part
El 130è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat apro­fun­deix algu­nes de les refle­xi­ons entorn de la uni­tat que recull al lli­bret Re-Unim-nos i repassa fets de l’actu­a­li­tat.

-√Čs un lli¬≠bret pes¬≠si¬≠mista o opti¬≠mista?
-Crec que és opti­mista, si no no l’hau­ria escrit, però no està renyit amb la gra­ve­tat de la situ­ació, perquè per ser opti­mis­tes hem de ser cons­ci­ents de la rea­li­tat.
-En aquest ‚Äúno anem b√©‚ÄĚ que des¬≠criu, quin part de res¬≠pon¬≠sa¬≠bi¬≠li¬≠tat assu¬≠meix?
-La que toqui. No pre¬≠tenc senya¬≠lar cul¬≠pa¬≠bles ni el grau de res¬≠pon¬≠sa¬≠bi¬≠li¬≠tat que t√© cadasc√ļ. Tots ho som en menor o major mesura. Elu¬≠dir la res¬≠pon¬≠sa¬≠bi¬≠li¬≠tat fent un clam per la uni¬≠tat no seria cor¬≠recte per la meva part. Cons¬≠ta¬≠tem que la gent ens pre¬≠gunta perqu√® no anem m√©s units, i el fet que en la facin, √©s un indi¬≠ca¬≠tiu que alguna cosa no s‚Äôha fet b√©.
-El lli­bret el va fer per les cir­cumstàncies actu­als i arran dels pac­tes, però li cri­ti­quen que no es pro­nunciés abans.
-No √©s per crear doc¬≠trina de res, sin√≥ que en un moment deter¬≠mi¬≠nat em sento obli¬≠gat a fer unes refle¬≠xi¬≠ons, les escric i em sur¬≠ten m√©s llar¬≠gues. √Čs una feina que feia por¬≠tes endins i que ara he deci¬≠dit com¬≠par¬≠tir-les. I per res¬≠pon¬≠sa¬≠bi¬≠li¬≠tat tots els que estem impli¬≠cats en aquest proc√©s, i molt√≠ssima gent com¬≠par¬≠teix les refle¬≠xi¬≠ons, √©s el moment que les plan¬≠te¬≠gem p√ļbli¬≠ca¬≠ment.

CAL INTERPRETAR B√Č EL MISSATGE

-Diu que era la manera de fer-ho sense inter­me­di­a­ris. No s’havia tras­lla­dat bé el seu mis­satge?
-Con¬≠ce¬≠dint entre¬≠vis¬≠tes, amb gent que t‚Äôinter¬≠preta sem¬≠pre t‚Äôacaba dis¬≠tor¬≠si¬≠o¬≠nant ine¬≠vi¬≠ta¬≠ble¬≠ment el mis¬≠satge. He pre¬≠fe¬≠rit adre√ßar-me en pri¬≠mera per¬≠sona i de manera directa als interes¬≠sats sense cap sed√†s amb un for¬≠mat que crec que √©s bo; √©s un text curt de lec¬≠tura repo¬≠sada. Qual¬≠se¬≠vol pol√≠tic ha rebut aques¬≠tes refle¬≠xi¬≠ons de la gent que en aquest con¬≠text ens demana uni¬≠tat, perqu√® hi ha un debat a la soci¬≠e¬≠tat cata¬≠lana molt majo¬≠ri¬≠tari. La difer√®ncia amb fa uns mesos √©s que ara tenim els resul¬≠tats de la teo¬≠ria de la desuni√≥, dels que deien que per sepa¬≠rat seria millor pel pa√≠s i que √©s la que s‚Äôha impo¬≠sat. ¬ŅI estem millor o pit¬≠jor? I la sen¬≠saci√≥ √©s que alguna cosa no hem fet b√© i hem de redre√ßar-ho.
-Alerta que a par­tir d’un deter­mi­nat moment serà impos­si­ble cor­re­gir aquesta desunió. Quan pot pas­sar?
-No ho sé. Som a temps de rever­tir-ho, però adver­teixo que si con­ti­nuem per aquí l’Estat espa­nyol haurà tri­om­fat en neu­tra­lit­zar l’inde­pen­den­tisme. I haurà sigut per una falta d’entesa entre nosal­tres, i no ens ho podem per­me­tre. Podem assu­mir que ens poder arri­bar a der­ro­tar, però no sent els res­pon­sa­bles nosal­tres.
-Aquest apo­de­ra­ment que diu que ha de recu­pe­rar la ciu­ta­da­nia la veu immi­nent amb la sentència?
-No podem des¬≠a¬≠pro¬≠fi¬≠tar cap opor¬≠tu¬≠ni¬≠tat. El con¬≠flicte que tenim amb l‚ÄôEstat espa¬≠nyol neces¬≠si¬≠tem que es carac¬≠te¬≠ritzi per la t√†ctica i estrat√®gica que ens conv√© a nosal¬≠tres i no a ells, que han pres l‚Äôonada repres¬≠siva que estem patint. Hem d‚Äôempren¬≠dre una onada democr√†tica i la ini¬≠ci¬≠a¬≠tiva ha de tor¬≠nar a ser nos¬≠tra. Aix√≤ per¬≠met a la gent sen¬≠tir-se seu aquest proc√©s, que no √©s de par¬≠tits pol√≠tics i enti¬≠tats soci¬≠als, sin√≥ col¬∑lec¬≠tiu. L‚Äô√®xit ha sigut sem¬≠pre quan la gent se l‚Äôha apro¬≠piat i no ens hem de moure d‚Äôaquest marc. ¬ŅSom ali¬≠ats o no som ali¬≠ats en aquest com¬≠bat? Jo crec que s√≠ que ho som i, per tant, en hem de com¬≠por¬≠tar com a ali¬≠ats.

UNA UNITAT ESTRAT√ąGICA

-Defensa una direcci√≥ ali¬≠ada i una acci√≥ pol√≠tica coor¬≠di¬≠nada. √Čs incom¬≠pa¬≠ti¬≠ble amb la uni¬≠tat estrat√®gica que defensa ERC?
-La uni­tat estratègica l’hem recla­mada tots i nosal­tres l’hem prac­ti­cada i bus­cada tan com hem pogut. Sense un coman­da­ment aliat no es poden pren­dre deci­si­ons d’enver­ga­dura per asso­lir les fites. Tot el que s’escapi d’aquest lògica en les deci­si­ons que afec­ten el país, que fins ara s’hi ha esca­pat bas­tant, i es deixa en mans de les exe­cu­ti­ves dels par­tits, en clau estric­ta­ment d’hege­mo­nia par­ti­dista, és un gravíssim error. S’han pres deci­si­ons trans­cen­dents, que no s’han fet en clau d’uni­tat estratègica. I no hi cap altre camí per sor­tir airo­sos d’aquest con­flicte.
-Mal­grat que es diu que l’ha arra­co­nada, cita La Crida com el millor espai per a a la uni­tat.
-Una de les raons que van por¬≠tar al seu nai¬≠xe¬≠ment avui encara tenen m√©s import√†ncia que mai perqu√® √©s un espai que no ha par¬≠ti¬≠ci¬≠pat en cap com¬≠tessa elec¬≠to¬≠ral i que ha que¬≠dat al marge de les deci¬≠si¬≠ons de les exe¬≠cu¬≠ti¬≠ves dels par¬≠tits. Per tant √©s un espai que d√≥na espe¬≠ran√ßa a molta gent, que busca la recu¬≠pe¬≠raci√≥ de la uni¬≠tat i que ja ha demos¬≠trat que hi ha gent molt diversa. I una de les claus per a la uni¬≠tat √©s que es tren¬≠quin sec¬≠ta¬≠ris¬≠mes, que es poden enquis¬≠tar a les c√ļpules d‚Äôalguns dels diri¬≠gents, i que els por¬≠tin a actuar com a ali¬≠ats i no com a rivals. Jo formo parts dels que volen gua¬≠nyar i dono molt m√®rit al que s‚Äôha fet fins ara. La gent hi √©s, est√† mobi¬≠lit¬≠zada, va a Madrid, a Estras¬≠burg, a votar i on sigui i no evi¬≠den¬≠cia aquesta acti¬≠tud de desuni√≥.
-Com veu el fet que polítics com Josep Huget o Anna Simó diguin que no ani­ran a la Diada?
-Entenc que la Diada apel¬∑la a tot¬≠hom, a totes les sen¬≠si¬≠bi¬≠li¬≠tats inde¬≠pen¬≠den¬≠tis¬≠tes i em sabria greu que no hi anes¬≠sin quan han estat llui¬≠tant des que l‚Äôinde¬≠pen¬≠den¬≠tisme era mino¬≠ri¬≠tari. I hem de fer l‚Äôesfor√ß, mal¬≠grat totes les con¬≠tra¬≠dic¬≠ci¬≠ons, perqu√® sigui un √®xit. Estem a les por¬≠tes d‚Äôuna sent√®ncia que ser√† la m√©s dura feta mai con¬≠tra l‚Äôinde¬≠pen¬≠den¬≠tisme democr√†tic i ens haur√≠em d‚Äôestar pre¬≠pa¬≠rant per com¬≠por¬≠tar-nos com a ali¬≠ats i no com a rivals. Ning√ļ s‚Äôha de sen¬≠tir excl√≤s. Si l‚ÄôANC deci¬≠deix que no hi ha d‚Äôhaver un espai Vip no em sem¬≠bla una trag√®dia i si que em sem¬≠bla¬≠ria pre¬≠o¬≠cu¬≠pant que hi hagu√©s una deriva anti¬≠pol√≠tica i anti¬≠par¬≠tits. No ens ho podem per¬≠me¬≠tre perqu√® ens neces¬≠si¬≠tem tots. I ho apro¬≠fito per asse¬≠nya¬≠lar que aquesta √©s una de les con¬≠seq√ľ√®ncies de la teo¬≠ria de la desuni√≥. Tots aquells que l‚Äôhan sem¬≠brat no es poden sor¬≠pren¬≠dre que ara hi hagi gent que faci el mateix.

NO HI HA CAP ESPERANÇA AMB ESPANYA

-Diu que ‚Äúel di√†leg, la nego¬≠ci¬≠aci√≥ i el refer√®ndum acor¬≠dat avui sabem que s√≥n fan¬≠ta¬≠sies‚ÄĚ. No hi ha cap espe¬≠ran√ßa?
-Sóc analític i em baso en les evidències que no teníem fa un temps, que ens diuen que l’Estat de cap de les mane­res s’avindrà a par­lar, ja no nego­ciar, sobre el dret a l’auto­de­ter­mi­nació o una versió més suau com el dret a deci­dit. No és una opinió, són fets. I dic que en siguem cons­ci­ents. Si volem ser res­pon­sa­bles, ens hem de basar en evidències, no en màgia. La màgia diu que l’Estat espa­nyol un dia, per una raó que des­co­nei­xem, s’avindrà a asseure’s a una taula per par­lar d’un referèndum, però la rea­li­tat diu el con­trari. Tenim al davant un estat que en ter­mes de Cata­lu­nya no està al segle XXI ni a Europa.
-Va creue mai en el diàleg?
-Si. √Čs una de els lli√ßons apre¬≠ses de l‚Äôoctu¬≠bre del 2017. Espa¬≠nya havia can¬≠viat en molts aspec¬≠tes, per√≤ gens en el de la sacro¬≠santa uni¬≠tat de la p√†tria. I va ser una gran decepci√≥. Jo vaig fer abso¬≠lu¬≠ta¬≠ment tot per donar una opor¬≠tu¬≠ni¬≠tat al di√†leg. Dos anys despr√©s hem de ser jus¬≠tos i hones¬≠tos i dir que no ha can¬≠viat abso¬≠lu¬≠ta¬≠ment res. I no cal insis¬≠tir m√©s en aquesta cam√≠, perqu√® no hi ha sor¬≠tida.
-Dimarts alguns mit¬≠jans van inter¬≠pre¬≠tar que s‚Äôobria a una inves¬≠ti¬≠dura de S√°nchez, per√≤ em sem¬≠bla que ho emmar¬≠cava en l‚Äôhipot√®tic cas que s‚Äôhagu√©s deci¬≠dit havent-hi aquesta uni¬≠tat estrat√®gica…
-S√≠, √©s aix√≤… qui tin¬≠gui inter√®s en la meva opini√≥ que vagi a la font directa. Jo no estic en con¬≠tra de res, tot √©s pos¬≠si¬≠ble en el marc d‚Äôuna estrat√®gia unit√†ria a favor de la inde¬≠pend√®ncia de Cata¬≠lu¬≠nya. Si amb aquesta estrat√®gia a curt o llarg ter¬≠mini con¬≠ve¬≠nim entre tots ple¬≠gats que hi hagi un govern del Pedro S√°nchez, veu¬≠rem si ens posem d‚Äôacord. I, si ho fem, crec que podrem expli¬≠car-ho de forma cohe¬≠rent a tots els nos¬≠tres ciu¬≠ta¬≠dans, que ho enten¬≠dran els agradi o no, dient que aix√≤ s‚Äôemmarca en una estrat√®gia per la cul¬≠mi¬≠naci√≥ d‚Äôaquest proc√©s cap a la inde¬≠pend√®ncia. Ara no √©s cohe¬≠rent l‚Äôestrat√®gia perqu√® s√≥n deci¬≠si¬≠ons que cadasc√ļ les pren pels seus interes¬≠sos, leg√≠tims, per√≤ √©s una mos¬≠tra que la teo¬≠ria de la desuni√≥ no fun¬≠ci¬≠ona.
-Diu que l‚Äô√ļnica via per superar ‚Äúla paret de l‚Äôestat‚ÄĚ √©s la con¬≠fron¬≠taci√≥ no vio¬≠lenta. De quina parla?
-√Čs una via que no agrada a ning√ļ. Qual¬≠se¬≠vol per¬≠sona civi¬≠lit¬≠zada vol¬≠dria sor¬≠tir del con¬≠flicte a trav√©s del di√†leg i l‚Äôacord, per√≤ no tenim al davant alg√ļ que com¬≠par¬≠teixi la mateixa idea i ens aboca, ine¬≠vi¬≠ta¬≠ble¬≠ment, si volem con¬≠ti¬≠nuar aspi¬≠rant a ser un estat reco¬≠ne¬≠gut i inde¬≠pen¬≠dent, haguem de pas¬≠sar per una fase de con¬≠fron¬≠taci√≥. La de l‚Äôestat, que √©s la vio¬≠lenta i repres¬≠siva, no ens interessa i tenim el deure d‚Äôelu¬≠dir. I neces¬≠si¬≠tem opo¬≠sar-hi una con¬≠fron¬≠taci√≥ intel¬∑ligent basada en les nos¬≠tres for¬≠ta¬≠le¬≠ses i no feble¬≠ses, en els nos¬≠tres actius, espe¬≠ran¬≠ces, llen¬≠guatge i eines que del segle XXI. L‚Äô1-O va ser una con¬≠fron¬≠taci√≥, un xoc entre dues per¬≠cep¬≠ci¬≠ons de com √©s el con¬≠flicte. Nosal¬≠tres amb un pro¬≠jecte basat en l‚Äôapo¬≠de¬≠ra¬≠ment ciu¬≠tad√†, la par¬≠ti¬≠ci¬≠paci√≥ i la democr√†cia, i l‚ÄôEstat amb una lec¬≠tura del segle XIX, i vio¬≠lent. El resul¬≠tat √©s que vam gua¬≠nyar nosal¬≠tres i ho hem de tor¬≠nar a con¬≠fron¬≠tar amb aquesta l√≤gica, millo¬≠rant l‚Äôacti¬≠tud de prac¬≠ti¬≠car la no-viol√®ncia i man¬≠te¬≠nint les posi¬≠ci¬≠ons des de la uni¬≠tat. I ales¬≠ho¬≠res, al final d‚Äôuna con¬≠fron¬≠taci√≥, sem¬≠pre hi ha una nego¬≠ci¬≠aci√≥ i di√†leg.

LA GENT, PREPARADA

-Veu a la gent pre­pa­rada?
-Men­tal­ment no en tinc cap dubte ara tenim el conei­xe­ment de com actua l’Estat, sabem a què ens expo­sem. Amb això no fem prou i ens hem de pre­pa­rar per saber com actuar quan arribi aquest nou embat. No serà fàcil ni agra­da­ble i ens hem de con­ju­rar a man­te­nir la nos­tra posició amb aquesta acti­tud de no-violència, de com­promís amb els valors fona­men­tals i els drets humans.
-Afirma que saben per on no val la pena moure’s o quins ulls de poll convé no tre­pit­jar. Pot espe­ci­fi­car?
-Tenim un conei¬≠xe¬≠ment de tre¬≠ba¬≠llar en l‚Äô√†mbit euro¬≠peu i inter¬≠na¬≠ci¬≠o¬≠nal molt m√©s enfo¬≠cat, afi¬≠nat i sofis¬≠ti¬≠cat que fa dos anys. A l‚Äôexili hem apr√®s molt. La geo¬≠pol√≠tica √©s fona¬≠men¬≠tal i la tenim m√©s enfo¬≠cada, podem inter¬≠lo¬≠cu¬≠tar amb actors de manera directa i sabem per on es mou l‚Äôestat espa¬≠nyol. Dins de les con¬≠seq√ľ√®ncies nega¬≠ti¬≠ves de la repressi√≥ tamb√© hi ha fac¬≠tors que ens han anat b√©. I √©s un √†mbit on ens hem de moure amb sen¬≠tit d‚Äôestat, ni amb fal¬≠ses il¬∑lusi¬≠ons ni fal¬≠sos pes¬≠si¬≠mis¬≠mes. ¬Ņ√Čs rea¬≠lista pen¬≠sar que hi ha un cam√≠ inter¬≠na¬≠ci¬≠o¬≠nal per a una Cata¬≠lu¬≠nya inde¬≠pen¬≠dent? S√≠. F√†cil en abso¬≠lut, ni ho tenim fet.
-Decepció amb les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees, però?
-Sí, evi­den­cien la seva dependència extrema d’alguns estats pode­ro­sos, i Espa­nya és un d’ells. Aquesta no és la millor idea d’Europa que tenim el con­junt de ciu­ta­dans euro­peus. Con­fio que les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees cami­na­ran a favor del que tenim clar que són les nos­tres raons jurídiques de pes i l’interès de la democràcia, que és garan­tir que els ciu­ta­dans esco­llits poden exer­cir com diu el Trac­tat de Lis­boa.
-Es veu aviat ocu­pant-hi l’escó?
-No s√© quin calen¬≠dari tindr√†, per√≤ si que s√© que cada dia que passa al Par¬≠la¬≠ment en qu√® no hi ha cap repre¬≠sen¬≠tant de JxCat s‚Äôestan vul¬≠ne¬≠rant i vio¬≠lant els drets del sufragi actiu de m√©s d‚Äôun mili√≥ de ciu¬≠ta¬≠dans euro¬≠peus. I no hi ha pre¬≠ce¬≠dents en la hist√≤ria de la UE del fet que ning√ļ defensi els seus interes¬≠sos. I estic con¬≠ven√ßut que per l‚Äôinter√®s de la democr√†cia euro¬≠pea s‚Äôaca¬≠bar√† cor¬≠re¬≠gint aquesta ano¬≠ma¬≠lia.
Informa:ELPUNTAVUI:CAT (1-8-2019)

186 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: