I ara toca… la Crida. Segons fonts d’aquesta entitat i del PDECat, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha fet, en les últimes setmanes, un nou gir de guió al seu recorregut polític. I quan se suposava que acceptava negociar amb el que encara és el seu partit, el PDECat, una convergència entre sectors de la mà d’Artur Mas per fusionar-se entorn de Junts per Catalunya, les seves intencions han canviat i la prioritat torna a ser un instrument més que qüestionat en sectors polítics de l’independentisme: la Crida Nacional per la República, una entitat que, alhora, està registrada com a partit i que va fundar Puigdemont de la mà de Jordi Sànchez, exlíder de l’ANC, amb la intenció d’aglutinar tot l’independentisme. Sense èxit, fins ara.

En el seu últim llibre, ‘Reunim-nos’, Puigdemont cita la Crida ja en la segona pàgina, descrivint-la com “un espai polític on sigui possible acordar, entre les diferents sensibilitats i visions que es presenten en l’independentisme, la unitat concreta que ens convé per a cada desafiament”. Del PDECat, ni una menció explícita en 50 pàgines.

Fonts de la Crida –que oficialment guarda silenci, ja que s’està treballant en els plans de Puigdemont amb discreció– expliquen que Puigdemont ha decidit que la millor via en l’actualitat, entre JxCat i el PDECat, és la Crida. Una entitat que va celebrar al gener el seu conclave fundacional i que després ha tingut cap paper polític destacat, ni s’ha presentat a les eleccions, ni ha aconseguit unir l’independentisme polític, perquè tant la CUP, com ERC i el PDECat segueixen el seu propi camí. De fet, en les últimes setmanes, s’havia imposat una reflexió interna i, fins i tot, en el PDECat es creia en la possibilitat que la Crida quedi hibernada en benefici de JxCat.

Organització en construcció

Però els defensors de la Crida afirmen que fa unes quantes setmanes van reunir unes 600 persones en un acte a les Cotxeres de Sants, que l’entitat continua desplegant-se pel territori i que està previst crear nous òrgans, com el defensor de la militància, i convocar una nova assemblea el 17 de setembre per constituir les sectorials ideològiques. Després d’això, es pretén crear ja el consell de representants (el màxim òrgan entre congressos) a finals de novembre, format per 204 persones. I, sobretot, que Puigdemont creu que la Crida sintetitza millor que qualsevol altra organització el sobiranisme i el progressisme catalans, mentre que el PDECat sembla inclinar-se per ser un partit de centredreta català “que s’aproxima als moviments autonomistes que estan sorgint”.

El que en la Crida s’adverteix és que no es plantegen diluir-se a Junts per Catalunya. “Tenim vida pròpia”, conclouen com a resposta. I insisteixen en la necessitat d’acordar una estratègia, més enllà de la lluita partidista. Preguntats sobre una eventual decisió de Puigdemont de deixar la militància en el PDECat, les fonts consultades responen que “són decisions personals”. I, com l’expresident en el seu llibre, insisteixen que la Crida representa ja un ventall de sensibilitats plural de l’independentisme.

És més, en la creació d’òrgans locals de la Crida s’està utilitzant una cosa semblant a un protocol intern que garanteixi que cap partit s’apropiï de l’organització. Aquest diari s’ha posat en contacte reiteradament amb l’expresident, però ha declinat fer declaracions.

La resposta del PDECat: divorci, ja

A la direcció del PDECat ja li han arribat les intencions de Puigdemont. I la resposta és doble: irritació i, alhora, alleujament, perquè, si es consuma aquesta aposta de l’expresident, el divorci polític amb ell serà un fet. Algun dirigent postconvergent apunta que Puigdemont potser ja hauria d’haver deixat la militància en el que encara és el seu partit. Consideren que aquest nou canvi de rumb de l’expresident és “molt difícil d’assumir” per part del PDECat, si s’hi afegeix a més l’estratègia combativa que desplega Puigdemont en el seu nou llibre. “Em sap molt greu, però a nivell polític és difícil trobar una altra via” que no sigui la del divorci, apunta un dirigent del partit. “Es fa inevitable”, conclou.

I és que al PDECat li arriba aquest revés en ple procés intern de redefinició sobre el seu futur, que inclourà un debat en cada organització territorial que s’elevarà a la direcció per prendre una decisió. Si Puigdemont aposta per la Crida, el partit respondrà amb un tancament de files, insisteixen internament, més enllà d’assumir certa fuga de militància o d’algun càrrec local que decideixi unir-se a Puigdemont. “Però també guanyarem votants, potser uns 100.000, del sector moderat i que se n’havien anat a ERC o al PSC”, apunten.

Tota aquesta tensió desembocarà al setembre i crearà un conflicte amb Puigdemont per veure, admeten en el PDECat, qui guanya la batalla “del relat” sobre la divergència. En qualsevol cas, el desenllaç s’acosta i coincidirà amb la convulsió que viu tot l’independentisme a les portes de la sentència de l’1-O.