D’estar vetat per la Junta Electoral Central (JEC) a guanyar les eleccions europees a Catalunya. Aquesta ha estat la trajectòria de Carles Puigdemont les últimes tres setmanes, en les quals ha passat de batallar jurídicament per poder tenir la papereta als col·legis electorals a tornar-se a erigir com a líder independentista a les urnes. L’expresident de la Generalitat, acompanyat de Toni Comín, ha obtingut 956.439 vots i s’ha imposat a Oriol Junqueras, candidat d’ERC, com ja va fer en les eleccions catalanes del 21-D del 2017. Ara el repte que tindrà Puigdemont és el de superar les traves que li posarà l’Estat per poder exercir com a eurodiputat. La xifra obtinguda a les urnes és molt similar a l’aconseguida a les catalanes de fa any i mig.

Puigdemont, en campanya, s’ha compromès a portar el Govern de l’1-O a l’Eurocambra i a tenir-hi “veu i vot”. Segons l’expresident, que ha seguit la nit electoral des de Waterloo acompanyat de bona part dels dirigents de Junts per Catalunya (JxCat), com és el cas de Laura Borràs i d’Eduard Pujol, juntament amb el seu cap de campanya, Aleix Sarri, el pes de l’independentisme a Europa servirà per fer “veritable pressió democràtica” a l’Estat per propiciar un diàleg amb Catalunya. Divendres, en el míting final, va demanar la “màxima concentració” del vot republicà per tal d’obtenir la victòria.

L’expresident, per tant, surt reforçat d’aquesta contesa electoral i pot dir que les dues vegades que ha liderat JxCat a les urnes n’ha sortit vencedor. La primera va ser el 21-D de fa un any i mig, i ara ha revalidat el lideratge en els comicis comunitaris. La decisió de presentar-se la va prendre després d’encarregar dos informes jurídics a dos equips diferents, els quals van emetre la mateixa conclusió: podria exercir com a eurodiputat. Un dels anuncis rellevants que ha fet en campanya és que renunciaria a l’acta al Parlament de Catalunya -i, per tant, a la restitució- si podia exercir a Brussel·les.

Reforç intern

Puigdemont, que ha espremut les potencialitats de l’exili i ha estat viatjant amb Toni Comín i Clara Ponsatí arreu del continent, ha assegurat durant la campanya que es tracta d’una autèntica “llista unitària” de l’independentista. Comín, que va ser conseller de Salut a proposta d’ERC, i Ponsatí, titular d’Ensenyament i membre de Barcelona és Capital-Primàries impulsada per Jordi Graupera, formen part de JxCat i també del Consell per la República. Un organisme que, en les últimes setmanes, ha anat apareixen com a probable catalitzador del nou full de ruta independentista.

L’expresident de la Generalitat, des de Waterloo, ha assumit el control de l’estratègia de la seva formació i també la confecció de les candidatures. Les eleccions al Congrés no van funcionar com s’esperava -només 7 diputats per a la llista liderada per Jordi Sànchez i Laura Borràs-, i tampoc ho ha fet la de Barcelona, amb Quim Forn i Elsa Artadi, però a les europees ha estat capaç de vèncer Oriol Junqueras i Josep Borrell. Un triomf contra els rivals per l’hegemonia independentista i també contra un dels ministres del PSOE que més bel·ligerants han estat contra el procés català.