PUJA EL PÚBLIC DEL TEATRE EN CASTELLÀ AL 38% I EN CATALÀ BAIXA AL 42%

Segons dades d’Adetca, més de la mei­tat dels espec­ta­dors de la tem­po­rada 2016/17 veien tea­tre en català. La tem­po­rada pas­sada va caure fins al 42,2%. Per con­tra, el nom­bre d’espec­ta­dors en cas­tellà puja del 29 al 38,1%, fet que indica una clara afec­tació en el còmput glo­bal dels espec­ta­cles de gran for­mat, que dar­re­ra­ment es repre­sen­ten a Bar­ce­lona en cas­tellà. Sca­ra­mouche, de Dagoll Dagom, i el Gente bien, de La Cubana (amb el seu diver­tit aigua­bar­reig), van capi­ta­lit­zar les fun­ci­ons del 2016/17, per l’afo­ra­ment de les sales i per la durada de l’explo­tació. Per això, Mare­mar i Adeu, Arturo la tem­po­rada pas­sada es van que­dar a la mei­tat d’espec­ta­dors que els ante­ri­ors títols dels Dagoll i La Cubana. Per con­tra, els grans tea­tres s’han des­ti­nat a espec­ta­cles fets en cas­tellà sigui a Cata­lu­nya (com ara el Can­tando bajo la llu­via i La jaula de las locas) o bé vin­guts de Madrid.

Segons dades d’ela­bo­ració pròpia, Ghost (en car­tell fins al 27 de novem­bre) ha superat els 25.000 espec­ta­dors i Pretty woman (aspira a aguan­tar tota la tem­po­rada a l’Apolo) ha superat la franja de les 15.000 entra­des. Per la seva banda, Gol­fus de Roma està per sota les 14.000, en espera de l’esti­rada de Nadal, que crei­xerà nota­ble­ment, segons fonts del Tea­tre Con­dal. En cas­tellà, també hi haurà més nove­tats de gran for­mat com ara Gre­ase, que subs­ti­tuirà Ghost, i Cruz de nava­jas, a par­tir de cançons de Mecano que habi­lita el Cúpula Are­nas. En català, cal sumar-hi també la novena tem­po­rada d’El petit príncep, que arrenca el 5 de desem­bre i s’allarga fins a mit­jan gener al Paral·lel, 62 (l’antic Barts). La repo­sen des del 2014. La car­te­llera cata­lana es veu àmpli­a­ment domi­nada per pro­duc­ci­ons de casa (tot i que hagi bai­xat del 81 al 72%) i també la salut d’auto­ria cata­lana voreja el 60%.

Com se sedu­eix l’audiència sigui quina sigui la seva llen­gua materna? Dani Anglès, Anna Rosa Cis­que­lla i Sergi Bel­bel ho tenen molt clar: fent bons espec­ta­cles, que interes­sin el públic més ampli pos­si­ble. L’efecte feno­men tea­tral (avui es podria con­si­de­rar La trena o el Nada es impo­si­ble, Bro­adway edi­tion, del Mago Pop, per la seva llarga durada i ocu­pació) per­met superar la franja d’espec­ta­dors habi­tu­als. Ha pas­sat en casos com ara El mètode Grönholm i Mar i cel, de tem­po­ra­des ante­ri­ors, en què es per­ce­bia un públic amb el cas­tellà de llen­gua materna, que cele­brava amb nor­ma­li­tat la pro­ducció cata­lana. Cis­que­lla diu que la política de con­fron­tació i les con­seqüències de l’1-O han aixe­cat una ani­mad­versió cap a deter­mi­nada pro­ducció en català fora del ter­ri­tori de parla cata­lana i ja no el vol, ni traduït.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (20-XI-2022)

35 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: