PURA TÀCTICA, PURA ESTAFA: SÁNCHEZ VOL GUANYAR CATALUNYA PER 10 A 0

“Balanç”
( PILAR HAOLA )

No fa gaire reblava un article amb una frase de la qual estic convençuda. Deia que Pedro Sánchez era un mal president, però sempre havia estat un gran supervivent. Així ho va demostrar en la lluita caïnita amb els barons del partit que prèviament l’havien foragitat, i així mateix ho ha demostrat elecció rere elecció. Hi afegiria un complement, altrament vinculat a la naturalesa de la supervivència: és un tactista de ma­nual. Incapaç d’elaborar estratègies de gran volada, i desproveït de projectes d’amplis horitzons, es mou bé en el terreny esmunyedís de la tàctica.

La tàctica, i la propaganda consegüent, amb l’eficàcia provada d’entretenir els adversaris i/o aliats amb cortines de fum que només cerquen guanyar temps. La relació amb Podem entra de ple en aquests paràmetres, en part per l’habilitat del mateix Pedro Sánchez de practicar l’art del trilerisme, però també per la incapacitat de la gent de Pablo Iglesias d’incidir en res que sigui substancial. Per bé que algunes vegades hi ha sorolls mediàtics altisonants que visualitzen les diferències –sobre la Corona, per exemple–, acostumen a ser esgarips de Podem per ­recordar que són un altre projecte ­­po­lític. Però la realitat és inapel·lable: Igle­sias no ha aconseguit cap objectiu electoral sensible, no ha incidit en cap llei fonamental i s’ha quedat per vestir sants en totes les decisions que ­realment importaven per als interessos de l’Estat. És a dir, a Sánchez li ha sortit pràcticament de franc governar amb l’esquerra autèntica, la nova política i bla-bla-bla. I, erosionada la credibilitat de l’aliat forçat, es prepara per fer una bona queixalada electoral al ­rebost de ­Podem.
Sánchez no té cap projecte per a Catalunya que no sigui guanyar deu a zero

Però on el tactisme de Sánchez ha demostrat la seva eficàcia més rotunda ha estat en les promeses sobre la qüestió catalana. Ahir feia un any de la famosa taula de diàleg amb els presidents Torra i Sánchez, una taula ve­nuda amb fanfàrria de trompetes i saxofons, i tanmateix liquosa i etèria. I, a partir d’aquí, la presa de pèl ha estat majúscula. Molta retòrica de diàleg, i ni una proposta, ni un projecte, ni un sol indicador que permetés imaginar que tot allò no era un parany per a ingenus benintencionats. Si hi sumem la pastanaga dels indults, amb la qual ha jugat tàcticament durant mesos, sabedor de la pressió que representava a l’indepedentisme, i hi afegim la continuació de la repressió, que ahir mateix enviava vint-i-dos joves als jutjats de Figueres, queda clar que Pedro Sán­chez no té cap projecte per a Catalunya que no sigui guanyar per deu a zero, i a sobre quedar com el pacificador. Pura tàctica, és a dir, pura estafa.
Informa:LAVANGUARDIA.COM (28-2-2021)

46 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: