QUAN A CATALUNYA NOMÉS MANA LA JUSTÍCIA ESPANYOLA

“Quan a Catalunya només mana la justícia”.
(JOSÉ ANTICH )

Davant d’un poder polític català acoquinat per l’àmplia dimensió de la repressió de l’Estat cal constatar que la justícia espanyola ha acabat entrant realment fins a les mateixes entranyes del micropoder autonòmic, avui absolutament buidat de competències reals. Quatre casos que són d’aquesta mateixa setmana, que encara no s’ha acabat, serveixen per il·lustrar-lo: els tribunals donen un ultimàtum de cinc dies per a l’aplicació del 25% del castellà a les aules; la Junta Electoral Central fa el mateix, donant-li altres cinc dies a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, perquè retiri l’escó al diputat de la CUP per Lleida Pau Juvillà i l’adverteix que incorrerà en conseqüències jurídiques, la qual cosa tots sabem què vol dir; l’Audiència Nacional rebutja investigar si l’imam de Ripoll és viu i no va morir en l’accident d’Alcanar previ a l’atemptat de la Rambla i Cambrils d’agost del 2017; i, per reblar el clau i demostrar que són ells els que decideixen el que es pot i no es pot fer, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya torna al franquista Rodolfo Martín Villa la medalla d’or de Barcelona que l’ajuntament de la capital catalana havia decidit retirar-li amb el suport de tots els grups municipals, excepte Ciutadans i Partit Popular. I, de propina, el Tribunal Suprem jutjarà l’1 i 2 de març la diputada de la CUP Eulàlia Reguant per no respondre a Vox al judici sobre el procés, quan, segurament, a cap altre país europeu la formació ultradretana no hauria estat acceptada pel tribunal com a acusació particular.

Cada un dels casos donaria per ell mateix per a una sèrie d’articles, ja que costa realment fer una reflexió positiva sobre la situació i la resposta que arriben a donar les institucions davant del que no és més que una autèntica tempesta que es veia venir mentre els partits independentistes no han estat capaços d’oferir una resposta coordinada que li fes front. Al contrari: estan en la seva guerra de guerrilles, intentant aconseguir l’hegemonia al país quan el risc real és que el que acabi guanyant no tingui país per governar, ja que l’estat espanyol sí que haurà fet la seva feina: desarmar l’independentisme durant uns quants anys i, a la pràctica, convertir en paper mullat les seves majories parlamentàries ja que res important no acaba passant per les seves mans. I quan passa se les mutila.

92 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: