QUAN EL PROPI GOVERN ESBORRA LA LLENGUA: EL CAS D’UNA FORMADORA QUE TENIA PROHIBIT PARLAR EN CATALÀ

“El cas de la formadora que tenia prohibit parlar catalĂ ”.
“No era Vox, ni PP, ni Cs, ni PSOE, ni el Gobierno de España, era Esquerra Republicana qui esborrava la llengua catalana i transmetia als inscrits, fossin qui fossin i vinguessin d’on vinguessin, la idea que la llengua catalana Ă©s una pura ornamentaciĂł”.
( VÍCTOR ALEXANDRE )

Aquests dies hem viscut un nou episodi d’agressiĂł a la llengua catalana i a la persona que la parlava. No Ă©s que aixĂČ constitueixi cap sorpresa ni cap notĂ­cia excepcional, dissortadament. De fet, Ă©s la norma. El degoteig d’agressions de quĂš sĂłn vĂ­ctimes els catalanoparlants en el seu propi paĂ­s ha esdevingut norma i es mantĂ© com una constant que molts catalans entomen com moltes persones negres entomen el racisme, com moltes dones entomen el sexisme o com molts homosexuals entomen l’homofĂČbia. PerĂČ que aixĂČ sigui un fet quotidiĂ  no vol dir que s’hagi de permetre.

Res no Ă©s casual, perĂČ. Tres segles de dominaciĂł forçada d’un poble tenen una repercussiĂł en aquest poble que va molt mĂ©s enllĂ  de la colonitzaciĂł identitĂ ria, fiscal, cultural i lingĂŒĂ­stica, tambĂ© la tenen en el seu marc mental, que a força de veure inferioritzada la seva llengua acaba creient-la realment inferior. Avui dia, en ple segle XXI, hi ha milers de catalans que, per bĂ© que no ho reconeixeran mai, creuen que la seva llengua Ă©s inferior a l’espanyol. Ho negaran sense mala fe si hom els ho pregunta, Ă©s clar, tanmateix ho creuen. Observem, si no, com esborren la seva llengua tan bon punt algĂș els parla en espanyol. I Ă©s que la idea d’inferioritat habita en el cervell catalĂ  com a fruit del domini abassegador de la llengua espanyola en tots els Ă mbits de la vida catalana. Per aixĂČ, en el nostre dia a dia, sense perjudici de l’amor que sentim per la nostra llengua ni per l’emociĂł que ens provoquen certs esdeveniments o manifestacions pĂșbliques, els catalans ens comportem d’acord amb aquest principi: l’espanyol, llengua d’autoritat; el catalĂ , llengua de voluntat. És a dir, l’espanyol l’ha de saber tothom, el catalĂ  nomĂ©s qui vulgui. En altres paraules, el catalĂ  Ă©s la llengua que cal esborrar en el supĂČsit que un hispanoparlant no la parli, cosa que, com recordarem, Joan Oliver va exemplaritzar molt bĂ© en el seu “Romanço del fill de vĂ­dua”: “PerĂČ sĂłc catalanista i a casa, amb la mamĂ , si no hi ha visita, parlo sempre en català”.

És important que reflexionem sobre aixĂČ, perquĂš aquesta autoinferioritzaciĂł inconscient Ă©s l’arrel no ja de les claudicacions del ciutadĂ  anĂČnim en tota mena de situacions sinĂł de les claudicacions de les autoritats governamentals que, autoproclamat-se catalanistes, independentistes i no sĂ© quantes coses mĂ©s, practiquen i imposen un espanyolisme militant. Aquest Ă©s el cas de la conselleria d’Igualtat i Feminismes, governada per Esquerra Republicana, amb la seva prohibiciĂł de l’Ășs del catalĂ  a una formadora que impartia classes sobre com detectar i combatre l’assetjament sexual. El cas s’ha fet pĂșblic grĂ cies a la denĂșncia presentada per la mateixa formadora a la Plataforma per la Llengua. No vull pensar en l’assetjament laboral que aquesta formadora patirĂ  a partir d’ara per haver tingut la gosadia de denunciar la vulneraciĂł dels seus drets. De fet, la coacciĂł que va rebre dels seus superiors ja la va convertir en vĂ­ctima d’assetjament.

Al curs, tot i saber que les classes s’impartirien en catalĂ , s’hi van inscriure cinquanta-una persones. És important remarcar que s’hi van inscriure, perquĂš entenguem que no es va agafar ningĂș de l’orella i se’l va dur a classe. Hi va anar qui va voler. I, Ă©s clar, com passa sempre, no van faltar els alumnes que en el decurs de la classe van interrompre exigint: “No lo entiendo”, “Hable en español”. La formadora els va replicar que es tractava d’un curs formatiu de l’administraciĂł pĂșblica que estava establert en la llengua prĂČpia del paĂ­s, el catalĂ , i que, a mĂ©s, era la seva prĂČpia llengua. Doncs bĂ©, immediatament, abans de la classe segĂŒent, tots els inscrits al curs van rebre un correu electrĂČnic d’una tĂšcnica de la conselleria comunicant-los que la llengua de la classe segĂŒent ja seria l’espanyol. Ho veu el lector, que fĂ cil? Treus el catalĂ  i s’acaben els problemes. El catalĂ  Ă©s una llengua molt problemĂ tica.

Les excuses de mal pagador que ha presentat la conselleria sĂłn ridĂ­cules i demostren la gravetat de l’enfonsament sistemĂ tic de la llengua catalana a mans dels mateixos polĂ­tics encarregats de protegir-la i normalitzar-la. Diu la conselleria que hi havia dones nouvingudes que “no havien accedit a classes de català” tot obviant que els alumnes s’hi havien inscrit per voluntat prĂČpia i que, en el supĂČsit que haguĂ©s estat obligatori, no els hauria quedat mĂ©s remei que assistir al curs impartit en catalĂ  de la mateixa manera que assistirien al curs en francĂšs, si fossin a França, o en neerlandĂšs, si fossin als PaĂŻsos Baixos. Que la formadora, particularment, sĂ piga espanyol, grec, italiĂ  o rus no l’obliga a canviar la llengua de la classe. La llengua prĂČpia de la classe, com la del paĂ­s, Ă©s el catalĂ , i els assistents sĂłn a Catalunya, no a l’Equador, GrĂšcia, ItĂ lia o RĂșssia.

PerĂČ no perdem el fil. Ens trobem davant d’un cas de discriminaciĂł lingĂŒĂ­stica flagrant imposat no pas per cap empresa privada, sinĂł per una conselleria del govern de Catalunya, i aixĂČ Ă©s d’una gravetat extrema. D’una banda, la llengua catalana, entesa, segons sembla, com a llengua inĂștil per la conselleria d’Igualtat i la secretĂ ria de Feminismes, va desaparĂšixer del curs; de l’altra, es va prohibir a la formadora que la parlĂ©s, cosa que la va desacreditar davant dels alumnes, i se la va obligar a parlar en la llengua “que entiende todo el mundo”.

S’adona, el lector, de fins a quin punt sĂłn profundes les arrels de la colonitzaciĂł mental que patim i de quins sĂłn els parĂ metres del marc hispanocĂšntric en quĂš vivim? Sempre hi ha una excusa per esborrar el catalĂ . No, no era Vox, ni PP, ni Ciudadanos, ni PSOE, ni el Gobierno de España, era Esquerra Republicana qui esborrava la llengua catalana i transmetia als inscrits, fossin qui fossin i vinguessin d’on vinguessin, la idea que la llengua catalana Ă©s una pura ornamentaciĂł, una ornamentaciĂł que, si et molesta, en tens prou d’aixecar el braç o moure una mĂ  perquĂš desaparegui de la teva vista com si fos una mosca. No estaria de mĂ©s que la conselleria d’Igualtat i Feminismes, abans de predicar, s’inscrivĂ­s en un curs sobre com detectar i combatre l’assetjament pel sol fet de ser catalans.
Informa:ELMON.CAT (29-XII-2021)

55 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: