“Quan el virus porta corona ”
La negativa del congrés espanyol a investigar Juan Carlos I demostra que el PSOE no té miraments a votar amb Vox per a salvar la monarquia *** L’Audiència espanyola refusa l’intent de Cotino de culpar el Vaticà *** Andorra equipara els drets de les parelles heterosexuals i homosexuals
( PERE MARTÍ )
Blindatge. El congrés espanyol s’ha trobat obligat a tancar perquè el dirigent de Vox Javier Ortega Smith s’ha infectat pel coronavirus. L’extrema dreta ha aconseguit, temporalment, un dels seus objectius, deixar fora de joc la cambra que representa la voluntat popular dels espanyols. La metàfora és inevitable: com que no es va fer un cordó sanitari contra l’extrema dreta, ara Vox amenaça d’infectar tots els partits espanyols. Però no és Vox l’únic virus que degrada la democràcia espanyola; n’hi ha un altre, la monarquia, que s’aprofita d’un blindatge legal que impedeix que sigui controlada pels mecanismes democràtics i judicials. La monarquia no pot ser investigada pels tribunals espanyols encara que hi hagi la sospita o les proves que ha comès un delicte. Ho diu l’article 56 de la constitució espanyola, que garanteix la ‘inviolabilitat’ del rei i estableix que no resta subjecte a cap responsabilitat.
Sota aquest escut protector, la impunitat és possible i així s’ha demostrat amb el cas de la fortuna que té amagada a Suïssa el rei emèrit Juan Carlos I, provinent de comissions per la construcció del TGV a la Meca i donades amablement per la teocràcia saudita. Una fortuna valorada en cent milions d’euros que ha servit, en bona part, per a comprar el silenci de les seves amants. En aquest ‘silenci’ sembla que també hi ha intervingut el CNI, segons algunes informacions, cosa que implica els aparells de l’estat espanyol en la ‘protecció del monarca’. Si això és així, hi ha també responsabilitats polítiques.
Per tot això, uns quants partits havien demanat una comissió d’investigació al congrés. La mesa de la cambra l’ha refusada amb els vots del PSOE, el PP i Vox. Un tripartit curiós i inquietant, sobretot pel que fa al govern de Pedro Sánchez, que demostra una vegada més que l’interès d’estat passa per damunt de qualsevol ideologia o escrúpol democràtic. Malauradament, la votació no ha estat cap sorpresa. La monarquia és, de la transició ençà, el forat negre de la democràcia espanyola. Va servir per a emblanquir una transició del franquisme a la democràcia sense ruptura, després va tapar l’escàndol del 23-F i finalment ha estat la punta de llança institucional contra el procés independentista i aval de la repressió contra els seus dirigents per a salvar la unitat d’Espanya. El blindatge judicial ha servit per a tapar tota mena d’escàndols sentimentals i financers, però no va poder evitar que en transcendís algun, com ara el cas Nóos, que es va liquidar sacrificant Iñaki Urdangarin com a cap de turc i salvant amb pinces la infanta Cristina. El blindatge constitucional permet operacions opaques com la de Suïssa, que ha estat àmpliament difosa per la premsa europea, mentre que l’espanyola l’ha silenciada. Malgrat tot, la fiscalia suïssa la investiga.
La crisi del coronavirus ha anat molt bé per a tapar l’escàndol, però la votació és una esquerda més en el govern entre el PSOE i Podem, que viu una crisi per setmana, com s’ha vist amb la llei de llibertat sexual. Els de Pablo Iglesias no trencaran el govern per aquesta qüestió, perquè ja van aplaudir Felipe VI a la sessió constituent del congrés, i amb la petició de la comissió d’investigació, que ja sabien que no prosperaria, es rescabalen d’aquella escena vergonyant de ‘monarquisme republicà’ que va teoritzar Iglesias. La votació també enterra el somni d’alguns independentistes de fer un front comú amb l’esquerra espanyola per enderrocar la monarquia. L’esquerra espanyola majoritària és monàrquica de la transició ençà i forma part del règim del 78 exactament igual com la dreta. Però, si més no, l’independentisme ja podrà rebatre amb tranquil·litat l’argument que no es pot votar en contra d’aquest govern progressista perquè és fer el joc a Vox. El primer que no té problemes de votar amb l’extrema dreta per salvar la monarquia és el PSOE. L’argument, estúpid, es va fer servir per coaccionar el vot dels partits independentistes a la investidura de Sánchez i alguns tindran la barra de tornar-lo a utilitzar quan es voti el pressupost de l’estat. Amb el permís del coronavirus.
Informa:VILAWEB.CAT (11-3-2020)
