QUAN L’EXCUSA D’UCRAÏNA TAMBÉ VAL PER TORNAR A L’AUTONOMIA I NO A LA INDEPENDÈNCIA

“Quan l’excusa d’Ucraïna també val per a tornar a l’autonomia”.

“Els processos d’autodeterminació al món no s’acabaran per art de màgia i és una trampa frenar el procés català dient la contrària”.
( VICENT PARTAL )

Hi ha qui afirma, especialment al nostre país i fins i tot entre independentistes, que la invasió russa d’Ucraïna, sobretot en la mesura que Vladímir Putin l’ha volguda justificar pel dret d’autodeterminació de les repúbliques populars de Donetsk i Lugansk i implica, per tant, una modificació de les fronteres actuals, és un colp dur contra les aspiracions dels moviments independentistes europeus. I ho argumenten dient que la crisi actual reforçarà la idea que no es poden tocar les fronteres. És a dir, que suggereixen que valdria més deixar estar una bona temporada el procés català.

He de dir que hi ha gent que cerca qualsevol excusa per a no fer allò que hauria de fer. I que argumenta en el buit. O que fa servir aquella coneguda trampa intel·lectual de l’argument invers: no partir de la constatació de la realitat per fixar un objectiu, sinó partir de l’objectiu que es vol assolir per acomodar la realitat als seus interessos.

Que el conflicte d’Ucraïna té un impacte enorme en tot el que passa a Europa i en tot el que hi passarà a curt termini, no en pot dubtar ningú. Ara, no és escrit enlloc que això haja de ser dolent, que haja de fer mal a l’actual procés d’independència de Catalunya. I hi aportaré tres arguments.

El primer és el més formal i menys pràctic, si es vol així, però també el més sòlid. La històrica decisió del Tribunal Internacional de Justícia de l’Haia sobre la independència de Kossove, decisió emesa el 22 de juliol de 2010, ha clarificat molt el dret d’autodeterminació a escala mundial, i en destacaré dos aspectes inqüestionables. L’un és quan el tribunal assevera que no hi ha cap aspecte del dret internacional que puga ser usat per evitar un procés d’independència. I l’altre, especialment important en aquest cas, és quan clarifica que la inviolabilitat de les fronteres només s’aplica respecte d’un atac des d’un altre estat però és inaplicable quan parlem de la independència d’una part del mateix estat.

El segon argument és l’emergència d’aquelles veus que raonen que el conflicte d’Ucraïna és una mostra més de l’enorme perill de la inexistència d’un dret positiu a la secessió i d’un organisme internacional que vetlle per l’aplicació democràtica del dret d’autodeterminació en qualsevol lloc i sense més condicionants que la voluntat democràtica. Precisament perquè no hi ha garanties internacionals que qualsevol població té la capacitat de modificar les fronteres segons la seua voluntat, hi ha la violència. En el cas d’Ucraïna, si a Crimea i a Donetsk i Lugansk hi hagués hagut processos democràtics de consulta a les poblacions sobre quin estatus volien tenir, reglats internacionalment, segurament avui Putin no podria fer aquesta guerra amb l’excusa amb què la fa. La proposta de cascades de referèndums formulada pel jurista americà Timothy William Waters és especialment brillant –la teniu explicada en aquesta entrevista de VilaWeb: “La independència és la solució, no el problema”.

Però, finalment, hi ha la realitat, i aquest és el tercer argument i el més sòlid de tots. Perquè els conflictes nacionals existeixen a la vida real i no dormen a voluntat de ningú ni desapareixen quan a alguns els convé. I continuaran existint. Aquests dies, per exemple, és molt impressionant tot això que passa a Còrsega arran de l’intent d’assassinat del pres polític independentista Yvan Colonna. Despús-ahir, la primera ministra d’Escòcia va reafirmar de manera explícita que el segon referèndum d’independència es farà l’any vinent en resposta a les declaracions d’un dirigent del seu partit, Ian Blackford, que havia dit que potser ara no era el moment, atesa la crisi d’Ucraïna. En unes declaracions públiques a la televisió LBC, Sturgeon va contraposar la possibilitat d’una separació en termes pacífics i democràtics a la situació d’Ucraïna i va dir que ara calia, precisament, que el Regne Unit demostràs a Rússia que es podia comportar de manera diferent.

Mentrestant, la república serba de Bòsnia continua el procés que ells defineixen com a desconnexió de Bòsnia i Hercegovina, que pretenen de tenir completada aquest estiu, i que representa un gran perill per a la pau i l’estabilitat dels Balcans. A l’Àfrica, també aquesta setmana, ha estat alliberat de la presó Adeyemo Igboho, líder dels iorubes de Benín, una decisió que el seu poble ha considerat un gran pas cap a l’autodeterminació a Nigèria i a Benín. I el parlament de l’illa de Guam, a Oceania, actualment part dels Estats Units, ha aprovat un dictamen sobre el dret d’autodeterminació del seu país com a primer pas cap a la independència. Namíbia, per la seua banda, ha reclamat oficialment a l’ONU l’autodeterminació de Palestina i el Sàhara Occidental i Maurici ha ocupat l’arxipèlag de les Txagos, actualment britànic i despoblat a la força dels seus ocupants tradicionals, en virtut del dret d’autodeterminació.

Tot això passa i continuarà passant, de manera que si a Catalunya algú vol aprofitar la situació d’Ucraïna per tancar encara més la via independentista i continuar normalitzant el retorn a la categoria de simple comunitat autònoma espanyola, si més no que sàpiga que no serà fàcil vendre sopars de duro.

PS. El president Aragonès, no cal anar gaire lluny, va anunciar ahir que participaria en la cimera autonòmica convocada a La Palma pel president espanyol, i ho va basar en la gravetat de la situació d’Ucraïna. Personalment, em sembla que té més a veure amb l’intent d’ERC de tornar a la centralitat madrilenya que amb l’excusa donada. Perquè el gest presidencial es complementa facilitant al PSOE la llei d’habitatge al congrés espanyol (el mateix dia que el Constitucional espanyol tomba la llei catalana d’habitatge!) i anunciant a la premsa propera, com ja han fet tantes vegades, acords imminents de la taula de diàleg per a defensar el català, aquella llengua que havia quedat blindada a Madrid ara fa un any –segons que ens van dir aleshores…
Informa:VILAWEB.CAT (11-3-2022)

200 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: