QUÈ ES JUGUEN PUIGDEMONT, COMÍN I PONSATÍ AL TGUE AQUESTA SETMANA ?

Què es juguen Puigdemont, Comín i Ponsatí al Tribunal General de la Unió Europea aquesta setmana?
Els eurodiputats defensaran que s’anul·li l’aprovació del suplicatori per detenir-los
(Mayte Piulachs / Marta Lasalas)

Dijous i divendres d’aquesta setmana hi ha dues vistes al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), a Luxemburg, en les quals es dirimirà si els eurodiputats a l’exili Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí poden mantenir la seva immunitat parlamentària i si s’anul·la el procediment de súplica obert al Parlament Europeu per aixecar-los aquesta protecció i permetre la seva entrega a l’Estat espanyol; tot i que com viuen a Waterloo, els tribunals belgues també hauran de dir la seva. Són dues sessions cabdals, i que, segons la defensa del president Puigdemont, podrien ser el primer pas perquè pogués tornar a Catalunya amb la protecció europea. Les principals dades de les vistes dels pròxims 23 i 24 de novembre són:
Què es dirimeix a les dues vistes?
La demanda del cas T-115/20 s’analitzarà dijous en el TGUE. En aquest procediment, els eurodiputats Puigdemont i Comín sol·liciten que s’anul·li la decisió del llavors president del Parlament Europeu, David Sassoli, del 10 de desembre de 2019, de no comunicar al ple i remetre a la comissió competent la demanda d’empara de la seva immunitat, que en el seu nom va presentar l’eurodiputada d’ERC Diana Riba, l’octubre de fa tres anys. En concret, es vol anul·lar la decisió de Sassoli (el qual sí que els va reconèixer com a eurodiputats arran de la sentència del cas Junqueras del TJUE), de no plantejar la defensa de la seva immunitat davant les euroordres del 14 d’octubre de 2019 i del 4 de novembre de 2019 per part del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.

La segona vista, de divendres, amb el número del cas T-272/21, es considera la més important. S’analitzarà l’actuació de la comissió parlamentària que va accedir al suplicatori demanat pel jutge Llarena per aixecar la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí, la comissió d’Afers Jurídics. La defensa de l’exili sosté que el president de la comissió Adrián Vázquez, eurodiputat de Cs, va actuar amb manca d’imparcialitat. L’exili demana l’anul·lació d’aquest suplicatori.

Quin tribunal del TGUE analitzarà les demandes?

Els magistrats de la sala sisena del TGUE ampliada són els que analitzaran els reclams dels polítics catalans en les dues vistes. Són: Maria José Costeira (Portugal), presidenta de la sala; Mariyana Kancheva (Bulgaria) Ulf Öberg (Suècia), Peteris Zilgalvis, i Eliusabet Tichy-Fisslberger (Austria).

Qui intervindrà en el litigi?
Les parts principals en el litigi són els polítics catalans a l’exili i el Parlament Europeu. L’Estat espanyol també intervindrà, però com a part adherida o subsidiària. El tribunal ha donat entre quinze i vint minuts a les parts perquè intervinguin, i després els faran preguntes. Aquest debat és la part més important perquè es veu el posicionament o els dubtes del tribunal. L’equip dels d’advocats dels polítics a l’exili està format per Paul Bekaert, Gonzalo Boye i Simon Bekaert. El Parlament Europeu estarà representat per N. Lorenz, N. Görlitz i J.C. Puffer. I el Regne d’Espanya per les advocades de l’Estat Sonsoles Centeno Huerta i Andrea Gavela Llopis.

Ha fet preguntes el tribunal a les parts?
Sí. Per la sessió del divendres, el tribunal ja va demanar una pregunta concreta al representant del Parlament Europeu, que és: En alguna altra ocasió el Parlament Europeu ha tret la immunitat a un eurodiputat en els mateixos termes? És a dir, el mateix que es vol fer amb Puigdemont, Comín i Ponsatí. L’equip d’advocats que encapçala Boye ha analitzat més de 160 suplicatoris des de 2018 i sosté que no n’han trobat un cas igual similar a la dels polítics catalans a l’exili.

Quins són els eixos de la defensa?

L’equip jurídic de Puigdemont, Comín i Ponsatí ha preparat vuit grans àrees per destapar la “incongruència abusiva” exercida per la comissió d’Afers Jurídics de l’Eurocambra per treure’ls la immunitat parlamentària. En aquest procediment, se sosté que no s’ha respectat el principi de bona administració que ha de regir en tota institució pública. Un punt principal serà destacar la “falta d’imparcialitat” del president d’aquesta comissió, l’eurodiputat de Cs Adrián Vázquez, així com del ponent, l’eurodiputat bulgar d’ultradreta Angel Dzhambazki.

Per l’exili és clau insistir en la vulneració del jutge predeterminat per la llei, ja que en la causa del procés independentista es considera que el Tribunal Suprem, i en concret l’instructor Pablo Llarena, no són els que indicats per la llei per investigar-los i jutjar-los. Precisament, els independentistes condemnats pel Suprem i indultats l’estiu del 2021 pel govern espanyol han exposat aquesta vulneració de drets fonamentals en les seves demandes al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Sostenen que pels catalans aforats la competència per jutjar-los és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i pels no aforats, jutjats ordinaris d’on viuen o d’on van passar els fets, en aquest cas seria Barcelona, on està el Parlament. Cal veure quin tribunal seria el competent per jutjar eurodiputats en el cas de l’1-O. L’equip de Boye afegeix que si s’ha vulnerat el jutge predeterminat per llei, també hi ha falta de competència en les euroordres de detenció. L’exili ha aportat més de 130 annexos i 10.000 documents en aquesta demanda al TGUE contra tres resolucions.

La persecució política del govern espanyol als polítics a l’exili, i especialment al president Carles Puigdemont, també es vol exposar amb els canvis de les acusacions i tipus penals, i ara amb la reforma del Codi Penal i la derogació del delicte de sedició.

El TJUE ja va decidir mantenir cautelarment la immunitat dels tres eurodiputats de JxCat, en una resolució en la qual el vicepresident del TJUE va sostenir que el “comportament” del ponent sobre el suplicatori, l’ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki, i del president de la comissió d’Afers Jurídics del Parlament, Adrián Vázquez, “semblen demostrar a primera vista una presa de posició o un prejudici personal contraris als diputats”.

Quines crítiques es formula a com es va tramitar el suplicatori?
La comissió d’Afers Jurídics de l’Eurocambra no només està presidida pel diputat de Ciutadans Adrián Vazquez, sinó que a més compta amb una alta concentració de representants espanyols, 5 dels 35 membres, la qual cosa la situa com la comissió de la Cambra amb major representació espanyola. Quan el suplicatori dels tres eurodiputats independentistes va aterrar a la comissió es va designar com a ponent l’ultraconservador Angel Dzhambazki. Aquesta assignació es fa per torn i, per tant, no hi ha marge per a les protestes. El que sí van denunciar els polítics independentistes va ser que els tres suplicatoris van quedar en mans del mateix ponent, quan el reglament estableix que per a cada suplicatori s’hauria d’assignar a un ponent. No obstant, l’expedient va seguir endavant amb un sol ponent.

També hi va haver queixes per la forma com es van seguir la tramitació del procés, en especial, per les declaracions públiques de l’eurodiputat del PP, Esteban González Pons, sobre el desenvolupament de les sessions que, segons el reglament, s’ha de fer a porta tancada i amb el compromís d’absoluta confidencialitat; o les declaracions del mateix president de la comissió prenent partit sobre el debat polític de fons.

Finalment, la comissió va donar llum verda a la ponència de Dzhambazki favorable al suplicatori i aquesta va arribar al ple del Parlament el març de l’any passat. Els eurodiputats van aprovar el suplicatori al ple, però ho van fer amb un toc d’atenció, atès que, davant les contundents votacions amb què habitualment s’obre pas aquests informes un cop han superat el filtre de la comissió, en el cas del suplicatori dels tres polítics independentistes es va aprovar amb un ajustat 57% dels vots.

Quins efectes poden tenir les sentències?

Les sentències del TGUE es preveuen d’aquí a dos mesos. Pot passar que no els doni la raó, és a dir, que la seva immunitat perilli, i llavors presentaran recurs al TJUE. També pot succeir que els doni una raó parcial, és a dir, que s’admeti que la comissió del Parlament Europeu va actuar amb falta d’imparcialitat i llavors, podria passar que el procés de suplicatori comencés de nou amb altres eurodiputats. O, que els donés la raó i, per tant, aconseguirien la seguretat de tenir immunitat parlamentària a tota Europa durant el seu mandat, fins al 2024. Amb tot, caldrà veure si el Tribunal Suprem la respecta o els fa detenir en entrar en territori català.

I les prejudicials sobre les euroordres?
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va celebrar una vista (la causa C-158/21) l’abril passat en la qual les defenses dels polítics a l’exili de Junts, ERC i la CUP exposaven els perills que fossin entregats a l’Estat espanyol, on són perseguits per defensar la independència de Catalunya. Mesos després, l’advocat general es va posicionar a favor del jutge Pablo Llarena amb les euroordres, en el sentit que cap altre país podia entrar en el fons de la causa, com va fer Bèlgica com que no va voler entregar l’exconseller Lluís Puig, acusat del delicte de malversació l’1-O.

Abans, la defensa de l’exili va informar, el maig passat, al tribunal de l’espionatge amb el programari Pegasus que han patit advocats dels exiliats, segons evidencia l’informe de CatalanGate, i es va demanar la seva immunitat en el procediment. El 7 de novembre passat també es va demanar la reobertura de la fase oral del procediment davant nous fets rellevants, com ara que l’advocat general, en el seu informe, va usar informació no debatuda a la vista o que hi ha resolucions del TEDH que contradiuen el seu plantejament, que indica que per constatar que un Estat de la Unió vulnera drets s’ha de demostrar un procediment sistèmic, mentre el TEDH sosté que s’han d’analitzar primer el cas individual de la persona.

No és probable que el TJUE accepti realitzar una nova vista, i la seva sentència, que serà clau, s’espera a finals d’aquest any o a tot tardar el març vinent. Serà un element definitiu per al futur dels polítics a l’exili.

Espanya pot detenir al president Puigdemont?

És una possibilitat real. Fonts del Tribunal Suprem, consultades per EFE, es remeten a les resolucions en les quals el magistrat Pablo Llarena, que és l’instructor de la causa del procés, va establir que l’eventual immunitat parlamentària de Puigdemont no el protegiria a l’Estat espanyol, atès que quan va ser elegit europarlamentari ja estava processat, de manera que podria ser arrestat en virtut de l’ordre nacional de detenció que segueix vigent, tot i que ara està suspesa en espera del TJUE.

En aquest sentit, però, cal no perdre de vista el fet que el segon semestre de l’any vinent Espanya haurà d’assumir la presidència de torn de la Unió Europea. La detenció d’eurodiputats, més encara si la seva immunitat ha estat avalada pel tribunal de Luxemburg i després d’haver estat rebutjada a d’altres països de la UE, no seria la millor carta de presentació per a l’Estat espanyol. Un element més per a una equació tremendament complicada.
Informa:ELNACIONAL.CAT (20-XI-2022)

69 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: