QU√ą FAREM AMB MADRID ?

“Qu√® farem amb Madrid? ”

ANDREU MAS-COLELL
Economista. Catedratic emèrit de la UPF i de la Barcelona GSE. President del BIST.

Madrid va néixer com una ciutat política i des d’aquesta lògica, i amb esperit expansiu i centralitzador, ha anat creixent al llarg dels segles. Ens ho han explicat llibres com el de Germà Bel ( Espanya, capital París) el 2011, el de Jacint Jordana ( Barcelona, Madrid y el Estado), el 2019, o, ara mateix, el de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) dirigit per Francisco Pérez i Ernest Reig ( Madrid: capitalidad, economía del conocimiento y competencia fiscal).

Aficionat al tema universitari, en aquesta hist√≤ria hi ha una an√®cdota que m‚Äôagrada repetir: la de la creaci√≥ de la Universitat Central de Madrid. Castella tenia universitats hist√≤riques de prestigi, i amb gran patrimoni arquitect√≤nic, com Salamanca o Alcal√° (la Complutense). Eren el seu Oxford i Cambridge. Avui no ho s√≥n. Tenien el defecte que una, Salamanca, era a m√©s de 200 km de la Puerta del Sol, i l‚Äôaltra, la Complutense, a la gran dist√†ncia de 30 km. Davant d‚Äôaquesta situaci√≥, al segle XIX (ho consagra la Ley Moyano de 1857) se suprimeix la Universidad de Alcal√° i es converteix la de Salamanca -de les m√©s antigues d‚ÄôEuropa- en una ‚Äú universidad provincial‚ÄĚ (com la de Barcelona), a la qual es detreu la possibilitat de concedir doctorats. Finalment, es crea ex novo la Universidad Central, a menys d‚Äôun quil√≤metre de la Puerta del Sol, i se li dona el monopoli dels estudis de doctorat. Tamb√© se li traspassa la biblioteca de l‚Äôextingida Complutense, la base perqu√® m√©s d‚Äôun segle m√©s tard es passi a dir Complutense. Salamanca o Barcelona (excepte en el per√≠ode republic√†) no recuperen els estudis de doctorat fins als anys 50 del segle XX. Sembla mentida, oi?

El fet √©s, per√≤, que Madrid ha esdevingut una gran metr√≤poli, amb la renda personal mitjana m√©s elevada d‚ÄôEspanya i una vitalitat econ√≤mica envejable que ning√ļ dubta que seria autosostinguda si deix√©s de gaudir dels avantatges que proporciona no tant la capitalitat com la interpretaci√≥ de la capitalitat des del quil√≤metre 0. Per√≤ en gaudeix, i avui la resta d‚ÄôEspanya pateix les conseq√ľ√®ncies de dues distorsions de molta envergadura.

La primera √©s una concepci√≥ de l‚ÄôEstat que, m√©s enll√† de si la seva natura √©s unit√†ria o federal, confon ‚Äúcompet√®ncies de l‚Äôadministraci√≥ central‚ÄĚ amb ‚Äúcompet√®ncies exercides des de la ciutat de Madrid‚ÄĚ. A Alemanya, el banc central √©s a Frankfurt i el Tribunal Suprem a Karlsruhe. Per√≤ aqu√≠ tot √©s a Madrid (les excepcions confirmen la regla). I amb aix√≤ hi van multitud de llocs de treball qualificats i ben remunerats. La situaci√≥ pot empitjorar. Crisis com la pand√®mia o el proc√©s d‚Äôenfortiment de la UE poden portar a muscular m√©s els estats -en part per delegaci√≥ d‚ÄôEuropa- i, per tant, a m√©s contractaci√≥ de primer nivell a Madrid. √Čs paradoxal que aix√≤ pugui passar precisament quan les tecnologies de la comunicaci√≥ ens fan veure que organitzacions amb m√ļltiples seus, o intensives en teletreball, funcionen molt b√©. Penso que fora bo que cada cop que es planteg√©s la creaci√≥ de qualsevol estructura nova (o expansi√≥ de les ja existents), sobretot d‚Äôaquelles amb bons sous, la posici√≥ de partida fos que es dispersessin pel territori. Ho veurem?

La segona √©s que la Comunitat de Madrid, per la via de la reducci√≥ d‚Äôimpostos, s‚Äôha pogut permetre una pol√≠tica molt dura de compet√®ncia fiscal. Ha estat possible, inicialment, per la provisi√≥ d‚Äôinfraestructures proporcionada per la capitalitat i, despr√©s, per un gruix creixent de rendes altes que no necessiten els serveis p√ļblics amb tanta intensitat com el ciutad√† mitj√†. I que, per tant, s√≥n proclius a donar suport a nivells baixos d‚Äôimposici√≥, cosa que tanca el cercle. La situaci√≥ en aquest moment √©s esperp√®ntica. Al bell mig de la pand√®mia, amb despeses extraordin√†ries de gran volum i rebent ajut europeu d‚Äôemerg√®ncia, la Comunitat de Madrid t√© l‚Äôacudit d‚Äôanunciar una baixada d‚Äôimpostos. Un es pregunta qu√® en deuen opinar els frugals.

La metr√≤poli de Madrid no necessita, econ√≤micament parlant, aquestes dues crosses, que, a m√©s, perjudiquen la resta d‚ÄôEspanya. Qu√® podem fer? De bell antuvi adonar-nos que aquest √©s un tema molt seri√≥s. Ja no √©s que ‚Äú Madrid se va‚ÄĚ sin√≥ a quina velocitat ho est√† fent. Cal propiciar coalicions pol√≠tiques i territorials (no s√≥n el mateix) que aplanin el terreny de joc de la compet√®ncia interterritorial limitant, i idealment anul¬∑lant, les dues pr√†ctiques deslleials. Es pot fer. Dep√®n de lleis que majories parlament√†ries relativament estables (un punt clau) podrien implementar. Amb les lleis de pressupostos, amb una llei de desconcentraci√≥ de l‚Äôadministraci√≥ central i amb una llei d‚Äôharmonitzaci√≥ fiscal.
Informa:ARA.CAT (10-10-2020)

119 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: