Quin efecte tindr√† a Europa el nou escac dels presos i exiliats que s’hi presenten com a candidats?¬†Qu√® passar√† amb els comuns si Ada Colau no resisteix a l’alcaldia? Com influiran¬†els resultats en l’estabilitat del Govern de la Generalitat? Tindr√† Barcelona¬†el primer alcalde independentista? Qui guanyar√† el pols, Puigdemont o Junqueras? Ser√† capa√ß l’independentisme de superar per primera vegada el llindar del 50% dels vots en unes eleccions?

Despr√©s de tres eternes campanyes, els catalans tenen onze hores per emetre el seu veredicte final a les urnes. Per ara, l’√ļnica certesa √©s que el terratr√®mol electoral provocar√† estralls importants en capes diverses: a nivell local, per√≤ tamb√© internacional. De fet, el resultat dels comicis europeus i municipals determinar√† no nom√©s el futur del vell continent i l’equilibri de forces als ajuntaments, amb especial inter√®s sobre Barcelona, tamb√© encaminar√† el rumb del moviment independentista i dels seus adversaris. Anem a pams.

L’escac dels presos i exiliats

Amb la constituci√≥ de les Corts espanyoles de fa quatre dies ha quedat demostrat que l’aposta de Junts per Catalunya i ERC de situar els seus presos com a candidats ha fet penetrar i esclatar el conflicte¬†catal√† al Congr√©s i al Senat. Junqueras, S√†nchez, Rull, Turull i Romeva van recollir les seves respectives actes de diputats i senador, van assistir als plens inaugurals i van prometre els seus c√†rrecs, una imatge absolutament in√®dita a la hist√≤ria d’Espanya. Despr√©s, els socialistes i el Suprem s’han anat passant la patata calenta sobre la seva suspensi√≥, prova que es tracta d’una decisi√≥ inc√≤moda i complexa, que acabar√† als tribunals europeus i que ja ha costat al PSOE el primer enrenou amb Podemos.

De cara a les eleccions d’aquesta nit, els presos tornen a posar l’Estat en escac. N’hi ha quatre que van a les llistes. Junqueras √©s el candidat d’ERC, EH-Bildu i el BNG a Europa; Forn l’alcaldable de JxCat a Barcelona¬†i Turull i Rull tanquen simb√≤licament les candidatures de Parets i de Terrassa. Junqueras i Forn sortiran escollits segur. Per tant, l’Estat espanyol tornar√† a veure’s en un problema, havent d’autoritzar que l’un pugui erigir-se com a eurodiputat i l’altre com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona. En el cas de Forn, a m√©s, l’embolic se’ls faria encara m√©s gros si JxCat t√© prou suports com perqu√® a m√©s de regidor pogu√©s ser investit alcalde, cosa que sembla del tot improbable segons les enquestes.¬†La pres√®ncia de Junqueras a l’Eurocambra dur√† al cor de les institucions europees el judici al proc√©s i les seves conseq√ľ√®ncies i fins i tot podria¬†for√ßar un ajornament de la sent√®ncia.

Per√≤ la cosa no queda aqu√≠, perqu√® a m√©s d’un pres, als comicis¬†europeus entren en escena els exiliats, amb Carles Puigdemont al capdavant d’una llista que segueixen Toni Com√≠n i Clara Ponsat√≠. Una candidatura que la Junta Electoral Central va vetar inicialment per√≤ que despr√©s d’una batalla jur√≠dica liderada per Gonzalo Boye i Jaume-Alonso Cuevillas, va haver de validar. √Čs a dir, que aquells a qui anomenen fugits de la just√≠cia poden presentar-se legalment a unes eleccions.¬†Tant Puigdemont com Junqueras han explicat que quan siguin escollits deixaran la seva acta de diputats al Parlament. La batalla¬†la juguen a Europa.

Pols Puigdemont-Junqueras

El president i el vicepresident de l’1-O i de la DUI tornen a batre’s a les urnes. El 21-D, la vict√≤ria contra pron√≤stic de Puigdemont, de JxCat, va suposar una aut√®ntica galleda d’aigua freda per a Junqueras i ERC, que confiaven que per primera vegada podrien v√®ncer¬†l’espai convergent en unes eleccions catalanes. De fet, l’√ļnica vegada que aix√≤ va passar va ser precisament a les √ļltimes europees, fa cinc anys, quan els republicans, amb el t√†ndem Terricabras-Maragall, van guanyar¬†les eleccions a Catalunya.

Les eleccions europees s√≥n de circumscripci√≥ √ļnica. Aix√≤ vol dir que hi ha un sol c√≤mput per tot¬†Espanya. Com ha fet tradicionalment, ERC s’hi presenta amb Bildu i el BNG sota la marca Ara Rep√ļbliques. En canvi, a difer√®ncia del que havien¬†fet hist√≤ricament, els de Puigdemont han partit peres amb el PNB, que fidel al seu tarann√† conservador va preferir no fer experiments amb exiliats. Una de les dades interessants a analitzar un cop s’hagi fet l’escrutini ser√† veure quantes persones de fora de Catalunya han triat la papereta de Puigdemont ‚ÄĒque, per cert, dur√† impresa la seva cara‚ÄĒ.

I encara un altre apunt a tenir present. L’efecte vot protesta a les llistes independentistes, la de Puigdemont i la de Junqueras, fa que alguns alberguin l’esperan√ßa que l’independentisme pugui superar per primer cop el llindar del 50% dels vots en unes eleccions. Aix√≠ ho ha verbalitzat durant la campanya el president Quim Torra.

El futur dels comuns en mans de Colau

Al costat de l’urna d’Europa hi haur√† la dels ajuntaments. L’escrutini a Barcelona, que haur√† d’esperar que acabi el recompte de les europees, ser√† d’infart. Les enquestes apunten a un duel absolutament igualat entre Ada Colau, pels comuns, i Ernest Maragall, per ERC. L’√ļnic que hi ha del cert √©s que qui s’acabi imposant ho far√† amb una majoria molt minsa, probablement m√©s baixa que la que t√© ara Colau ‚ÄĒ11 de 41 regidors‚ÄĒ. Qui quedi primer t√© tots els n√ļmeros de ser l’alcalde, si no √©s que la resta de partits que s’hi oposin sumen 21 regidors. Malgrat la rivalitat, Maragall i Colau estaran condemnats a entendre’s, ells mateixos han dit p√ļblicament que estan oberts a pactar. Caldr√† veure si els pron√≤stics es confirmen i comprovar tamb√© quin pes acaben tenint JxCat, amb Forn i Artadi, i el PSC, amb Collboni, per condicionar futures aliances.

Si Colau no aconsegueix resistir a l’alcaldia, aix√≤ tindria conseq√ľ√®ncies directes al seu espai pol√≠tic, que hauria de repensar-se de dalt a baix. L’alcaldessa actual √©s la l√≠der indiscutible que porta el tim√≥ dels comuns. La seva vict√≤ria fa quatre anys va catapultar-los. Si cau, quedaran irremeiablement tocats.

Un altre dels¬†focus medi√†tics enfocar√† Manuel Valls, que va comen√ßar la cursa cap a l’alcaldia de Barcelona disparat als sondejos, per√≤ que de mica en mica s’ha anat desinflant. Veurem si supera el resultat de Cs, que durant aquest mandat ha estat tercera for√ßa amb 5 regidors. I encara tres inc√≤gnites m√©s: les que planen sobre el PP, la CUP i Jordi Graupera. Els dos primers podrien quedar fora de l’Ajuntament. L’√ļltim, batalla per posar-hi un peu. La cosa pinta dif√≠cil, per√≤ tamb√© √©s veritat que ning√ļ no creia que els independentistes poguessin imposar-se a les eleccions de la Cambra de Comer√ß. Fins que va passar.

La reconquesta del cinturó roig

M√©s enll√† de la ciutat de Barcelona, avui a les urnes es¬†redibuixar√†¬†el nou mapa pol√≠tic a Catalunya, als seus 945 municipis i a les quatre diputacions. Per primera vegada ERC presenta m√©s candidatures que l’espai exconvergent. JxCat concentrar√† esfor√ßos a mantenir el seu poder hegem√≤nic arreu del territori catal√†, on compta amb m√©s de 3.000 regidors, davant l’embat dels republicans per prendre’ls aquest t√≠tol.

En paral¬∑lel, el PSC aspira a conservar els seus principals feus del fam√≥s cintur√≥ roig, a la corona metropolitana, L’Hospitalet, Santa Coloma i Cornell√†, on en anteriors eleccions Cs, d’una banda, i ERC i els comuns, de la contr√†ria, li havien esgarrapat milers d’electors. I amb especial atenci√≥ a Tarragona i Lleida, les dues capitals de prov√≠ncia on encara governen els socialistes. A la Paeria, despr√©s de moltes d√®cades, sense √Ängel Ros.

Els comuns arriben fragmentats a la cita. Tenen¬†menys candidatures que fa quatre anys i en molts municipis s’hi presenten fracturats. El cas m√©s extrem √©s Sabadell, s’hi voten fins a quatre¬†llistes d’aquest espai.

El PP segueix la tendència a la baixa i presenta la meitat de candidatures municipals que fa quatre anys. La gran esperança és Xavier García Albiol a Badalona. Mentrestant, el repte per a la CUP passa per resistir a les seves principals alcaldies: Berga i Sabadell.

Comença el compte enrere. El 26-M ja està vist per sentència. Avui jutgen els catalans. El veredicte, a partir de les 20 h. La nit promet ser llarga.