“Que no tens sentit del ridícul, Carlos Carrizosa? ”
( VÍCTOR ALEXANDRE )
He de confessar que vaig riure molt, ara fa uns dies, en veure un ultranacionalista espanyol com Carlos Carrizosa, de Ciudadanos, demanant la dissolució de Junts per Catalunya, perquè considera que és un partit que “està format pel més radical del món identitari”. Pobre home, no s’adona que s’ha convertit en un esperpent. Vol fer ràbia i només aconsegueix fer riure. Riure en el més galdós sentit del terme. No deixa de ser il·lustratiu que la força catalana més odiada pels partits espanyols sigui Junts per Catalunya. La odien a mort. No és que els plaguin ERC i la CUP, però els amoïnen molt menys. És per la mateixa raó que el polític català més odiat, el polític que voldrien encadenar i tancar entre reixes els propers cinquanta anys, és el president Puigdemont. El consideren l’enemic número 1 d’Espanya i la seva llibertat els treu de polleguera. Odi, odi, odi a Catalunya. Tones d’odi! Han fet d’Espanya una idea religiosa i enviarien a la foguera tots els heretges que ridiculitzen el seu fanatisme inquisidor.

Aquestes barbaritats no tenen res d’hilarant, però sí que fa riure que un partit d’ultradreta, ultranacionalista espanyol i “Vieja Guardia” de les essències identitàries d’Espanya, com és Ciudadanos, no tingui cap mena de sentit del ridícul demanant que es dissolgui una força independentista acusant-la de ser massa radicalment democràtica. Per a Ciudadanos, posar les urnes al carrer o enfilar-se dalt d’un cotxe per demanar a la gent d’una concentració que se’n vagi a casa són actes de rebel·lió i de sedició que mereixen tants anys de presó com l’assassinat més sagnant. És prou sabut que, si fos per Ciudadanos, ara mateix hi hauria milers de catalans a les presons espanyoles o a l’exili i tots els partits independentistes serien il·legalitzats. De fet, és la mateixa ideologia de Vox. Es passen els vots dels uns als altres.

Ciudadanos és un partit que va sorgir de l’odi i que es realitza mitjançant el foment de l’odi anticatalà. Sense això, l’ampolla és buida. No hi ha res més. És per aquest motiu que necessita fer soroll, perquè es noti que existeix; el seu hàbitat és la cridòria ben esgargamellada per poder-se imaginar que pinta alguna cosa a Catalunya. Però no pinta res. Res de res. Al Parlament forma part de la minoria espanyolista i els números no li surten. S’ho miri com s’ho miri, no li surten. Són milers, d’altra banda, els catalans que treuen el so del televisor o l’apaguen tan bon punt apareix Carlos Carrizosa. El temps és massa valuós per perdre’l sentint les atzagaiades d’algú com ell. Val a dir que no és només quan parla Carrizosa, que milers de catalans emmudeixen el televisor, també ho fan quan apareixen Miquel Iceta, del PSOE, o Alejandro Fernández, del PP. Són Ciudadanos, Partit Socialista i Partit Popular els tres partits que es manifesten al costat de Vox i de les banderes amb la gallina franquista en les manifestacions de quatre gats que convoca aquell cau ultra anomenat Sociedad Civil Catalana. Hi ha un munt de fotos que ho il·lustren.

S’entén, doncs, que Carlos Carrizosa i el seu partit considerin ‘radical’ tot català que no se sotmeti a la inquisició espanyola. En realitat, és la mateixa ideologia que la dels blancs esclavistes amb els negres. El negre bo era el negre submís, era el negre que acceptava resignat la condició d’esclau imposada pel poder dels blancs. Si Déu hagués volgut que no fos esclau, l’hauria fet blanc i no pas negre! És clar, home! El negre ‘radical’, per contra, era el que no s’agenollava, era el que obria els ulls als seus germans sotmesos, apel·lava a la seva dignitat i promovia revoltes contra el fuet i la tirania de l’amo blanc. Va ser aleshores, a partir del noment que van prendre consciència de la seva identitat, que els negres van recuperar la dignitat. Espanya no és el Canadà ni el Regne Unit, prou que s’ha vist, i, per tant, la independència de Catalunya passa per la revolta. Sense revolta no hi haurà independència. La resta és literartura.
Informa:RACOCATALÀ.CAT (18-12-2020)