QUÈ PASSA SI NO S’APROVEN ELS PRESSUPOSTOS? DIFICULTATS, PERÒ NO TRAGÈDIES

“Què passa si no s’aproven els pressupostos?”
El Govern pot tirar endavant mesures modificant partides dels comptes anteriors,
(NÚRIA ORRIOLS )
L’aprovació dels pressupostos és la prova del cotó fluix de l’estabilitat parlamentària del Govern, el termòmetre de la seva viabilitat política i l’indicador de si compta o no amb aliats al Parlament per tirar endavant el seu programa. És una llei que va més enllà dels números, ja que té una enorme càrrega política per al poder executiu. Només cal repassar l’última negociació de pressupostos a Madrid: Esquerra hi va donar suport a canvi d’obtenir la reforma del Codi Penal. Ara bufen nous vents i no són els republicans els que exigeixen cessions al PSOE, sinó el PSC a Esquerra. De moment, però, ja en temps de descompte, el pacte no arriba. Què passa si no hi ha aliança pels pressupostos catalans? Està en perill l’augment de la partida en salut o educació? És possible incorporar nous ingressos? La resposta que donen els tècnics és que sí: es continuaran prenent mesures per poder tirar-ho tot endavant, tot i que la tramitació serà més lenta i, en determinats casos, el Govern haurà de passar igualment pel Parlament i, per tant, estarà obligat a trobar aliats a la cambra.

De forma molt resumida, serà relativament senzill dotar de més recursos partides pressupostàries ja previstes en els pressupostos de l’any passat. Sempre que la llei de pressupostos preveiés l’ampliació de crèdit d’aquestes partides, el Govern no haurà ni de passar pel Parlament per incrementar les ordres de despesa. La cosa es complica quan es tracta d’incorporar nous projectes, ja que en molts casos sí que és necessari buscar els suports necessaris al Parlament perquè la Generalitat tingui permís per fer la despesa.

Des de l’1 de gener, de fet, ja hi ha vigent una pròrroga pressupostària dels comptes del 2022, que pot acabar sent definitiva. En aquest escenari, ¿què haurà de fer l’executiu per tirar endavant aquelles qüestions no previstes l’any passat? Fonts expertes expliquen que hi ha diferents mecanismes per canviar les prioritats en les polítiques públiques o ampliar la despesa. Les quatre principals, recollides per la llei de finances públiques, són les generacions de crèdit, les ampliacions de crèdit, els suplements de crèdit i els crèdits extraordinaris. En funció de la figura —que determina la direcció general de Pressupostos en cada supòsit— pot haver d’intervenir el departament d’Economia, el consell executiu o el Parlament.

En el cas dels suplements de crèdit i els crèdits extraordinaris, és obligatori que el Govern passi per la cambra catalana. La resta es poden modificar a través de la conselleria d’Economia o del Govern, fins i tot dins d’un mateix departament, quan es tracta de reassignar o redistribuir els recursos entre les diferents partides d’un mateix concepte pressupostari. “Totes les mesures es poden acabar duent a terme sense aprovar els comptes (…). Però de forma més lenta perquè s’han d’anar fent modificacions a l’anterior pressupost”, aclareixen fonts consultades per l’ARA.


La reconversió dels pressupostos

L’exemple més gràfic el trobem en el pressupost de l’any 2020. El Govern, llavors presidit per Quim Torra, sí que va aconseguir aprovar els comptes el mes d’abril d’aquell any, però els pressupostos van néixer caducats per l’efecte de la pandèmia: la previsió d’ingressos i despeses no va tenir res a veure amb l’execució final: va gastar molt més del que tenia previst. Es va produir, doncs, una reconversió del pressupost al llarg de tot el 2020 —se’n va encarregar l’actual president, Pere Aragonès, aleshores com a conseller d’Economia— per tal d’anar incorporant els ingressos no previstos que arribaven de l’Estat per fer front al coronavirus.
Informa:ARA.CAT (23-I-2023)

30 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: