QUÈ PASSARÀ SI NO HI HA PÒRROGUES DE L’ESTAT D’ALARMA ?

Què passarà si no hi ha pròrroga de l’estat d’alarma?
Les lleis de salut pública donen marge a l’executiu, però els experts discrepen sobre si es pot mantenir l’actual limitació de circulació

Si quan es va decretar l’estat d’alarma ja hi havia dubtes constitucionals sobre la limitació de la llibertat de circulació, ara, en ple debat sobre prorrogar-lo, els juristes discrepen sobre si el govern pot fer-ho a l’empara de lleis ordinàries. Els catedràtics de dret constitucional Montserrat Nebrera (UIC) i Xavier Arbós (UB) argumenten que sense estat d’alarma no es pot limitar la llibertat de circulació de manera generalitzada, sinó només per situacions concretes (com a Òdena) i amb la ratificació d’un jutge del contenciós administratiu. Dolors Canals, professora de dret administratiu, hi afegeix que les condicions per les quals es va decretar l’estat d’alarma no han canviat. Per contra, la catedràtica de dret administratiu Alba Nogueira (Universitat de Santiago de Compostel·la) i el professor del mateix ram de la Universitat de València Andrés Boix Palop veuen viable gestionar la fase actual de desescalada amb les lleis de salut pública: les autonomies prendrien les mesures de confinament en coordinació amb l’Estat i les hauria de ratificar un jutge. La durada la fixaria l’executiu i el poder judicial, sense la intervenció directa del legislatiu.

Intervenció de béns privats

Pel que fa a la intervenció, per part del poder públic, dels hospitals i centres sanitaris privats o l’adquisició de material, tant Alba Nogueira com Andrés Boix, del ram del dret administratiu, afirmen que es pot fer sense l’estat d’alarma. Citen la llei de mesures especials en matèria de salut pública, que en el seu article 4 estableix que quan un “medicament o producte sanitari” per a la protecció de la salut es vegi afectat per dificultats d’abastament, l’administració sanitària podrà establir un “subministrament centralitzat”. També la llei general de salut pública, a l’article 54, permet la “immobilització o decomís” de productes, la intervenció de mitjans personals i materials o “qualsevol altra mesura ajustada a la legalitat vigent si existeixen indicis racionals de risc per a la salut pública”. Un ús públic dels privats que Boix aclareix que hauria de ser de caràcter temporal. L’opinió, però, no és compartida per Montserrat Nebrera, de l’àmbit del dret constitucional. Considera que l’actual nivell d’intervenció a béns privats no es podria dur a terme per part dels poders públics sense la cobertura jurídica de l’estat d’alarma.

Mesures econòmiques

Des de l’inici de la pandèmia del covid-19, el govern espanyol ha pres mesures econòmiques per pal·liar la crisi lligades a la durada de l’emergència sanitària (els ERTO estaran vigents mentre “duri la situació extraordinària derivada del covid”). A través de decrets llei, ha vinculat bona part d’aquestes mesures a la durada de l’estat d’alarma. És per això que, si no es prorroga, els que hi estiguin directament lligats perdran la vigència. Ara bé, la majoria de juristes coincideixen que el govern espanyol tindria alternatives per salvar-los. Alba Nogueira, Andrés Boix i Montserrat Nebrera afirmen que podria fer un nou decret llei d’urgència per lligar totes les mesures a una altra temporalitat i així mantenir-les en vigor. Ana Carmona, catedràtica de dret constitucional de la Universitat de Sevilla, també avisa que hi ha una altra via enfront del caos que dibuixa el govern espanyol sense l’estat d’alarma: aconseguir el suport a la pròrroga negociant les condicions econòmiques (o competencials) que reclama l’oposició. Carmona també diu, però, que si la Moncloa no ho aconseguís, podria esperar uns dies i tornar a decretar l’estat d’alarma.

Repartiment de competències

Una de les principals mesures de l’estat d’alarma va ser la centralització de les competències en matèria de sanitat, malgrat que són les comunitats autònomes les gestores habituals. Tots els juristes coincideixen que el govern espanyol, amb voluntat política, podria modificar el decret d’estat d’alarma i retornar-los les competències, mantenint, això sí, una mínima intervenció. Xavier Arbós (UB) recorda que la llei atorga a l’administració general de l’Estat la “coordinació” en matèria de gestió sanitària, de manera que el ministeri de Salvador Illa es limitaria a garantir una harmonia general davant les decisions dels governs autonòmics. En cas que no es prorrogués l’estat d’alarma, els juristes consultats expliquen que les competències retornarien directament a les comunitats i que serien aquestes les que podrien decidir quins territoris del seu interior es confinen parcialment. Ara bé, Arbós recorda que les autonomies no podrien intervenir en matèria de fronteres exteriors (depèn de l’Estat) ni sobre els límits entre comunitats, ja que no tenen la facultat d’establir un perímetre de confinament per a tot el seu territori.
Informa:ARA.CAT (5-4-2020)

147 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: