El Tribunal Suprem espanyol resoldrà previsiblement demà si deixa en llibertat els presos polítics que són candidats al congrés espanyol i al senat el 28-A, segons que han confirmat fonts jurídiques a l’ACN. La setmana passada, les defenses de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras i Raül Romeva van presentar escrits demanant el seu alliberament no només per poder fer campanya, sinó també per garantir el dret a la defensa i acabar el que queda de judici des de fora de la presó.

Els seus lletrats, Andreu Van den Eynde i Jordi Pina, ja proposaven al tribunal algunes mesures alternatives per garantir que assistiran al judici i no fugiran. Pina va arribar a oferir al tribunal el patrimoni dels seus clients com a garantia per a una possible fiança i també proposaven arrestos domiciliaris dins de la ciutat de Madrid.

Els magistrats resoldran els escrits demà i, segons apunten diversos mitjans, ja podrien avançar que deixarien sortir els presos polítics elegits 28 d’abril per recollir l’acta. Avui també ha anunciat que s’hi ha adherit la defensa de Joaquim Forn, candidat a la batllia de Barcelona el 26 de maig.

QUÈ DIU EL REGLAMENT DE LES CORTS ESPANYOLES?

El reglament del congrés i el senat estableix que l’acta s’ha de recollir presencialment i, per tant, el tribunal permetria que assistissin a la sessió de constitució de la cambra el 21 de maig. Això implicaria que haurien de pujar a l’estrada i jurar o prometre –per imperatiu legal– acatar la constitució espanyola.

Fonts del congrés espanyol puntualitzen que caldria que haurien d’anar a la Junta Electoral provincial corresponent a buscar l’acta conforme són diputats electes i portar-la al congrés. També hauran d’aportar documents i fer la declaració d’activitats. Uns tràmits, però, que no és obligatori que facin personalment.

Una volta fets aquests tràmits, estarien obligats a anar a la sessió del 21 de maig i acatar la constitució espanyola. Les mateixes fonts apunten que si no ho fan no completen els tràmits i, per tant, no poden exercir plenament les funcions de diputat i, entre d’altres, ni cobrarien ni podrien votar ni participar en les deliberacions.

El Suprem també haurà de dir com, en cas de ser elegits, es pot articular la seva participació en les votacions. El reglament del congrés és molt restrictiu i només permet el vot a distància en cas de malalties que impedeixen el desplaçament, baixes de maternitat o lactància.
Petició de fer mítings a la presó

Els magistrats també tenen sobre la taula la petició de fer debats electorals dins de la presó. La setmana passada, la Junta Electoral espanyola (JEC) va deixar en mans del Suprem la decisió d’autoritzar un debat electoral de candidats a les eleccions del 28 d’abril a la presó de Soto del Real, tal com va demanar Jordi Sànchez.

La JEC ha argumentat que l’òrgan competent per ‘decidir si mesures com les demanades són compatibles amb l’objecte de la detenció del candidat’ és la sala presidida per Manuel Marchena, que està jutjant els dotze dirigents independentistes. Per això, a la resolució que ha fet pública la JEC després de la reunió del dijous passat, l’òrgan rebutjava resoldre la qüestió. Tanmateix, el document recorda que el ministeri de l’Interior espanyol, concretament el secretari general d’Institucions Penitenciàries, va desaconsellar la celebració d’un debat polític al centre penitenciari.
Informa:VILAWEB.CAT (8-4-2019)