Durant la declaració al TSJC, Torra va reivindicar que havia desobeït davant el jutge Carlos Ramos perquè es deu a la ciutadania i calia reivindicar la llibertat d’expressió. Va dir al jutge: ‘Per entendre’ns: sí, vaig desobeir. Perquè jo em dec a un mandat superior de la ciutadania de defensa dels drets humans. I per tant aquest canvi en el fons no va tenir gens de rellevància. Vam mantenir el mateix missatge.’ Fins ara, el TSJC ha refusat la recusació presentada per l’advocat de Torra, Gonzalo Boye, i ara haurà de decidir la data del judici.

Teòricament serà un judici ràpid després de l’estiu perquè hi ha poca prova per a analitzar. Però la tardor vindrà marcada de nou per la Diada, i segurament per la sentència del Tribunal Suprem sobre el judici contra el procés. Uns factors que poden pesar a l’hora de determinar la data. Un cop fet el judici, el jutge deliberarà i dictarà sentència. Però què pot passar si el TSJC condemna Torra per desobediència i és inhabilitat en l’exercici de la presidència?

Una via judicial llarga

Torra pot presentar un recurs d’apel·lació al mateix TSJC, que podria revisar o confirmar la sentència. A continuació, podria recórrer contra la sentència al Tribunal Suprem espanyol amb un recurs de cassació. Si el Suprem no li donés tampoc la raó, encara podria presentar-ne un al Tribunal Constitucional espanyol com a última instància de la justícia espanyola.

Tot aquest recorregut judicial pot fer que la inhabilitació de Torra no es faci efectiva, si més no, fins a l’any vinent. És possible que abans hi hagués eleccions anticipades al Parlament de Catalunya i també que Torra decidís de no continuar en el càrrec. En aquest cas, la sentència probablement seria ferma quan ja no exercís cap càrrec públic.

Què passaria si l’inhabilitessin en exercici?

Si la inhabilitació arribés amb Torra exercint la presidència, sigui perquè la legislatura s’allarga o perquè fos reelegit president després d’unes hipotètiques eleccions, el substituiria el vice-president. Actualment és Pere Aragonès, que assumiria les funcions de la presidència de la Generalitat de manera interina.

La llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern estableix a l’article 7.3 que, quan el president cessa en les seves funcions per incapacitat permanent, física o mental; per defunció; o per condemna penal ferma que impliqui inhabilitació, s’engega el procediment d’elecció habitual. És a dir, el president del parlament hauria d’obrir una ronda de consultes entre els partits i proposar un candidat al ple.

El parlament hauria d’elegir el nou president per majoria absoluta a la primera volta o per majoria simple a la segona. Si la investidura fos fallida, el rellotge es posaria en marxa per dissoldre la cambra i convocar eleccions al cap de dos mesos, durant els quals es podrien sotmetre diversos candidats a la investidura.

En tot cas, pot ser que una sentència per desobediència contra Torra que l’inhabilités no fos ferma durant aquesta legislatura, perquè podria haver-hi eleccions anticipades al parlament, sigui com a resposta a la sentència del Suprem espanyol sobre el judici contra el procés, sigui perquè la relació entre JxCat i ERC es deteriorés encara més o bé perquè el govern fos incapaç d’aprovar el pressupost de l’any vinent.