QUÈ S’HA DE FER AMB LES MENTIDES DE CASADO?

“Què s’ha de fer amb les mentides de Casado?”
(ÀLEX GUTIÉRREZ)

Per començar, dir-ho, que sĂłn mentides. Quan Donald Trump va suggerir que amb diòxid de clor es podia lluitar contra el coronavirus, molts mitjans que ho van recollir afegien de seguida que la ciència ho desautoritzava, a banda del perill evident que suposa fer xupitos de desinfectant. Aleshores, Âżper què amb l’igualment indigne Casado no s’aplica el mateix principi? El que va dir es basa en un cas del 1997 al PaĂ­s Basc i en unes declaracions no contrastades d’uns pares a les Balears. Recollir nomĂŠs la seva frase estulta i emmetzinadora no aporta cap valor afegit al lector: cal buscar l’origen per poder confirmar-ho o desmuntar-ho. O, com a molt mĂ­nim, consignar que es tracta de dos episodis no confirmats. Sense aquest assenyalament, el mitjĂ  acaba convertit en un amplificador del missatge i als Casados de mig mĂłn els sortirĂ  a compte la seva estratègia empudegadora.
El president del PP, Pablo Casado, a GalĂ­cia, on ha participat a la junta directiva del partit a la Corunya.
El president del PP, Pablo Casado, a GalĂ­cia, on ha participat a la junta directiva del partit a la Corunya. Cabalar / EFE

I el popular no trobava nomĂŠs socors en la triple dreta mediĂ tica. Fixem-nos com ho donava El PaĂ­s. “Casado desoeix FeijĂło i redobla les acusacions infundades al govern”, explica, sobre les acusacions que va fer en el mateix mĂ­ting, titllant de defraudadora Nadia CalviĂąo i suggerint que el govern de SĂĄnchez bloquejava una investigaciĂł judicial sobre abusos a menors. El diari diu que els atacs eren “acusacions sostingudes sobres mitges veritats i exageracions, quan no infundades”. Però vet aquĂ­ que, quan uns parĂ grafs mĂŠs avall parla de la barbaritat de les pedres i els lavabos, aleshores Casado nomĂŠs va fer “declaracions polèmiques”. No. No sĂłn polèmiques. O sĂłn veritat, i ĂŠs un escĂ ndol, o sĂłn mentida, i sĂłn una infĂ mia que hauria d’apartar el personatge de la polĂ­tica, per atiar l’odi. A vegades, penjar l’adjectiu “polèmic” ĂŠs, en realitat, una sibil¡lina forma d’equidistĂ ncia.
Informa:ARA.CAT (19-XII-2021)

318 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: