QU√ą VOL DIR UNA CATALUNYA CATALANA ?

“Qu√® vol dir ‚ÄúCatalunya catalana‚ÄĚ

(   Fèlix Rabassa i Martí  )

¬†–
Comen√ßo aquest article recomanant Rebellion, una s√®rie irlandesa de Netflix que TV3 hauria d‚Äôemetre en horari de m√†xima audi√®ncia, evidentment doblada al catal√†. B√©, aix√≤ si TV3 volgu√©s exercir de televisi√≥ nacional catalana. Per√≤ aix√≤ ja s√≥n figues d‚Äôun altre paner. La s√®rie tracta de l‚ÄôAl√ßament de Pasqua de l‚Äôany 1916, la rebel¬∑li√≥ armada dels nacionalistes irlandesos contra el domini que l‚ÄôImperi Brit√†nic exercia a l‚Äôantiga Hib√®rnia. El cas √©s que en la s√®rie es fa esment en diverses ocasions del car√†cter culturalista i basat en la identitat c√®ltica-irlandesa dels nacionalistes que van organitzar l‚ÄôAl√ßament. Un dels personatges femenins de la s√®rie, que en la ficci√≥ √©s una de les deixebles de¬†P√°draig Anra√≠ Mac Piarais¬†‚Äďen angl√®s, Patrick Henry Pearse-, expressa el desig de molts independentistes irlandesos d‚Äôaconseguir una Irlanda ga√®lica, o b√© una¬†Irlanda irlandesa.

P√°draig Anra√≠ Mac Piarais (1879-1916) fou un dels m√†xims¬†dirigents de l‚ÄôAl√ßament de Pasqua i un gran dinamitzador de la llengua i de la cultura ga√®liques d‚ÄôIrlanda.¬†En una vila a la vora de Dubl√≠n cre√† una escola on s‚Äôensenyava la llengua ga√®lica ‚Äďtamb√© anomenada irland√®s- als infants. Mac Piarais estava conven√ßut que l‚Äô√†nima de la naci√≥ irlandesa era la seva llengua, el ga√®lic, aix√≠ com la seva cultura pr√≤pia. Pel que fa la cultura aut√≤ctona,¬†aquells anys el nacionalisme irland√®s va promoure la recuperaci√≥ de tot de costums i tradicions que s‚Äôhavien anat perdent, aix√≠ com d‚Äôesports tradicionals irlandesos,¬†que van reviure gr√†cies al fervor culturalista dels nacionalistes.

Tanmateix,¬†feia ben b√© una cent√ļria, d‚Äôen√ß√† de comen√ßaments del segle XIX, que el ga√®lic havia entrat en un proc√©s de decad√®ncia agreujat per la Gran Fam de 1845 a 1849. La llengua irlandesa es comen√ßava a perdre arreu de l‚Äôilla, sobretot a les ciutats i a principis del segle XX ja nom√©s la parlava un 25% de la poblaci√≥, sobretot en zones rurals. Mac Piarais afirmava que per aconseguir l‚Äôideal de la Irlanda irlandesa calia desempallegar-se de la influ√®ncia ‚Äďling√ľ√≠stica i cultural- anglesa. I es lliur√† a aquesta tasca de recuperaci√≥ de la llengua i de la cultura aut√≤ctones, a m√©s de combatre amb les armes per la independ√®ncia pol√≠tica d‚ÄôIrlanda. Despr√©s del frac√†s militar de l‚ÄôAl√ßament de Pasqua ell i molts dels l√≠ders de la revolta van ser afusellats pels brit√†nics.

Veiem com el nacionalisme ‚Äďl‚Äôindependentisme- irland√®s tenia com a principal ra√≥ de ser la lluita per la recuperaci√≥ i la dignificaci√≥ de la llengua i la cultura pr√≤pies¬†i tenia com a lema¬†Irlanda irlandesa. Aquesta Irlanda irlandesa¬†es contraposava a la Irlanda aculturada i anglicitzada¬†d‚Äôaquells anys.

A finals del segle XIX i sobretot a les primeres d√®cades del segle XX Catalunya vivia un proc√©s hist√≤ric semblant a l‚Äôirland√®s, tot i les moltes difer√®ncies que hi havia entre tots dos pa√Įsos. Catalunya i Irlanda havien covat un nacionalisme aut√≤cton que maldava per anar separant cadascuna de les dues nacions sense estat de la metr√≤poli que les ocupava i tots dos nacionalismes tenien unes arrels, uns fonaments basats principalment en la defensa de la llengua i de la cultura aut√≤ctones.¬†La cerca de la independ√®ncia pol√≠tica i econ√≤mica tamb√© era un motiu de pes per a tots dos moviments, per√≤ all√≤ que arrossegava el poble vers el nacionalisme eren arguments d‚Äôarrel ling√ľ√≠stica, cultural, hist√≤rica,¬†a difer√®ncia de l‚Äôindependentisme catal√†¬†mainstream¬†d‚Äôavui dia, basat en lemes buits i despersonalitzats com ‚Äúfer Rep√ļblica‚ÄĚ o ‚Äúnou pa√≠s‚ÄĚ. Eren arguments basats en el sentiment de ser pobles diferenciats.

El¬†nacionalisme catal√†¬†tamb√© es va servir d‚Äôun esl√≤gan calcat al de¬†Irlanda irlandesa¬†‚Äďtot i que el catal√† potser no va fer tanta fortuna com l‚Äôirland√®s-: el de¬†Catalunya catalana. Quan hom afirmava que volia una Catalunya catalana volia dir que la Catalunya desitjada era una Catalunya on la llengua de l‚Äôocupant estranger, la castellana, no fos imposada com fins aleshores, una Catalunya on el catal√† torn√©s a ocupar el lloc que li pertocava com a llengua pr√≤pia del pa√≠s. El nacionalisme catal√† defensava que Catalunya s‚Äôhavia de descastellanitzar i recatalanitzar.¬†Entitats culturalistes¬†catalanes com l‚ÄôAssociaci√≥ Protectora de l‚ÄôEnsenyan√ßa Catalana, Palestra o la Federaci√≥ Nacional d‚ÄôEstudiants de Catalunya feien campanyes arreu del pa√≠s per catalanitzar els diversos √†mbits de la societat que havien estat castellanitzats pel poder espanyol.¬†Associacions catalanistes obreres¬†tamb√© volien aquesta Catalunya catalana. La¬†Revista de l‚ÄôAteneu Obrer del Districte II¬†de Barcelona, l‚Äôoctubre de 1913, en refer√®ncia al dramaturg catal√† Josep Burgas, autor d‚Äôobres de teatre en catal√† de tem√†tica nacionalista, deia que era un home que ‚Äúamb el seu constant treball labora l‚Äôassoliment d‚Äôaquella Catalunya espl√®ndida, d‚Äôaquella¬†Catalunya‚Ķ Catalana, que‚Äôs com nosaltres la volem‚ÄĚ (Joan-Carles Ferrer i Pont,¬†Nosaltres sols: la revolta irlandesa a Catalunya, Publicacions de l‚ÄôAbadia de Montserrat, 2007).¬†Catalunya catalana¬†era l‚Äôesl√≤gan que reivindicava la recatalanitzaci√≥ cultural de Catalunya.

Anys m√©s tard, en plena guerra de 1936-1939,¬†Antoni Rovira i Virgili,¬†en el seu article ‚ÄúLa for√ßa de Catalunya‚ÄĚ, publicat el 31 d‚Äôagost de de 1937 a¬†La Humanitat¬†deia que ‚ÄúCatalunya, per a √©sser forta, ha d‚Äô√©sser nacionalment catalana. Els catalans desnacionalitzats no s√≥n forts per al b√© llur ni per al b√© de ning√ļ. Tot all√≤ que estimuli el sentiment patri√≤tic dels catalans [‚Ķ] augmenta el coratge, l‚Äôentusiasme i el rendiment del nostre poble‚ÄĚ. I m√©s endavant afegia: ‚ÄúDe Catalunya forta nom√©s n‚Äôhi pot haver una: la¬†Catalunya catalana, la Catalunya nacional, la Catalunya que no abdica ni es disfressa, que no s‚Äôhumilia ni es deixa humiliar‚ÄĚ.

M√©s endavant encara, a les acaballes del franquisme, l‚Äôany 1974,¬†Manuel de Pedrolo,¬†en el seu llibre¬†Si em pregunten responc, tot referint-se als mestres, deia que ‚Äús√≥n responsables de la formaci√≥ dels nostres infants i de llur ensenyan√ßa dep√®n en bona part que dem√† es pugui continuar parlant d‚Äôuna¬†Catalunya catalana‚ÄĚ (p√†g. 123).

Avui, en aquesta Catalunya de l‚Äôextrema correcci√≥ pol√≠tica, de la pell fina i de la pol√≠tica de vol gallinaci, reivindicar una¬†Catalunya catalana,¬†una Catalunya com la que volien vells lluitadors catalanistes de principis del segle XX i nacionalistes antifranquistes com Antoni Rovira i Virgili i Manuel de Pedrolo, gens sospitosos de ser feixistes o racistes,¬†√©s a dir, una Catalunya on la llengua i la cultura catalanes siguin predominants, per segons qui √©s una mostra de xenof√≤bia o fins i tot de racisme.¬†La Catalunya processista, la del lliri a la m√†, la de l‚Äôeixamplament de base a canvi de ren√ļncies, sembla que es senti inc√≤moda quan apareixen independentistes que defensen sense complexos la llengua i la cultura catalanes o la oficialitat √ļnica de la llengua catalana en una futura Catalunya independent. Per a aquesta Catalunya de no voler ofendre ning√ļ defensar all√≤ que defensaven els nacionalistes catalans del passat segle XX, la catalanitzaci√≥ de Catalunya, es veu que deu ser xenof√≤bia.

Un independentisme que no reivindica la llengua, la cultura i la naci√≥ catalanes, que no vol prendre mesures legislatives i executives a favor del catal√†, que no vol reivindicar la oficialitat √ļnica del catal√† com a sola manera d‚Äôevitar la desaparici√≥ de la nostra llengua, un independentisme que no malda per recatalanitzar Catalunya, un independentisme que renega del nacionalisme catal√†, √©s un independentisme sense √†nima, un independentisme amb els peus de fang, destinat a fracassar i destinat a contribuir a l‚Äôextinci√≥ de la nostra llengua. √Čs aquest l‚Äôindependentisme que volem?

Font: http://unilateral.cat/2019/09/21/que-vol-dir-catalunya-catalana/?fbclid=IwAR23n1mhwmCgAmFnxqhnDofO4xZQcWn_4vLo5vxTl8QodNeuzlpe9tSbrV4

357 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: