QUERELLA DE BOYE I 44 ADVOCATS CATALANS CONTRA LA JUTGE TARDÓN PER ENCOBRIR UN ASSASSINAT

L’intent d’incriminar l’advocat Gonzalo Boye per un delicte de blanqueig de capitals ha provocat una contundent reacciĂł del lletrat junt amb quatre associacions que formen part de la Coordinadora d’Advocats de Catalunya. La resposta ha arribat en forma de querella davant del Tribunal Suprem per un delicte d’encobriment d’assassinat contra la jutge MarĂ­a TardĂłn, la lletrada Ángeles Monedero i el fiscal de la Fiscalia Especial Antidroga Ignacio Miguel de Lucas. AixĂ­ mateix, s’atribueix a la jutge TardĂłn un delicte de prevaricaciĂł. La querella, impulsada per les associacions d’advocats d’Osona, Maresme, Tortosa i Tarragona, estĂ  defensada per 44 advocats juntament amb el mateix Boye.

Segons el text de la querella, tant la jutge Tardón com el fiscal Lucas es van aprofitar dels seus càrrecs per perjudicar greument l’advocat, responsable de la defensa d’una part important dels polítics independentistes, entre els quals Carles Puigdemont. L’objectiu era processar-lo per un delicte de falsedat documental i blanqueig de capital procedent del narcotràfic.

Aquestes acusacions es van basar en la declaració d’un testimoni del suposat cas de blanqueig, Andrés Puentes Saavedra, que després d’incriminar Boye va ser excarcerat. Puentes va aconseguir sortir de la presó tot i els indicis que l’impliquen en un assassinat a Colòmbia el 2018 d’un altre dels investigats, Santiago Quintero Marín.

El fiscal Ignacio de Lucas va informar favorablement de la sortida de la presó de Puentes, tot i que ell mateix havia demanat cinc mesos enrere que s’informés la Fiscalia sobre la “significativa participació” de Puentes en l’assassinat i tot i saber de l’existència d’altres dues causes penals contra aquest testimoni.

Finalment, davant l’informe favorable del fiscal es va dictar la llibertat provisional de Puentes, sense haver comunicat a les autoritats colombianes els indicis sobre la seva participació en un assassinat que, per altra banda, competeix a les autoritats espanyoles, atès que es va organitzar a Madrid i tant la víctima com el presumpte autor hi vivien.

Els querellants denuncien que durant dos anys ni la jutge TardĂłn ni el fiscal Lucas s’han interessat en propiciar la investigaciĂł de l’assassinat. De fet, els acusen d’encobrir-lo per protegir aquest investigat a canvi de perjudicar greument Boye.
Auxili de la lletrada

Pel que fa a la lletrada Ángeles Monedero, la responsabilitzen d’haver auxiliat la jutge i el fiscal per cometre aquest delicte, a més de “negar-se obcecadament” fins a tres cops a complir l’obligació de certificar que, tal com estableix la llei, s’havia informat les autoritats colombianes sobre la participació de Puentes en l’assassinat de Quintero.

Tot plegat constituiria, a parer dels querellants, un delicte d’encobriment d’assassinat, amb un “afavoriment personal agreujat per haver obrat en abĂşs de les funcions pĂşbliques”.
PrevaricaciĂł de TardĂłn

Així mateix, atribueixen contra la jutge Tardón un delicte de prevaricació, per les resolucions d’octubre del 2019 per acordar l’entrada i escorcoll del domicili particular i professional de Boye, així com de desembre del 2010, que aixeca el secret sobre el contingut del seu mòbil i els correus electrònics, amb una gran afectació a la seva vida personal i professional.

S’argumenta que aquells escorcolls es van basar en la declaració falsa de Puentes amb l’amenaça, en cas de no col·laborar, de ser enviat a Colòmbia per ser investigat per la seva implicació en l’assassinat.
CriminalitzaciĂł arbitrĂ ria

El text denuncia que es van dictar resolucions injustes sabent que ho eren, en donar credibilitat a la declaraciĂł d’un investigat que va obtenir la llibertat desprĂŠs d’incriminar l’advocat a mĂŠs de la impunitat davant un possible assassinat. Tot plegat, malgrat que els geolocalitzadors dels telèfons, que formen part del sumari de la causa, desmentien la veracitat de les reunions que havia relatat el testimoni que s’havien produĂŻt al despatx de Boye i amb les quals l’incriminaven.

La querella denuncia que la jutge “criminalitza arbitràriament la feina de defensa del lletrat Gonzalo Boye, perseguint, amb això, un enorme perjudici personal, professional i reputacional, a més, soscava les bases democràtiques en què es fonamenta la feina de defensa”.
Delicte de revelaciĂł de secrets

Finalment s’hi afegeix la possible comissió d’un delicte de revelació de secrets per part del funcionari o autoritat pública, atès que Tardón ha accedit il·lícitament a dades que afecten la feina de defensa de l’advocat.

En aquest punt, es posa l’accent en la rellevĂ ncia de causes que tĂŠ a les seves mans aquest lletrat, com ĂŠs la defensa dels membres del Govern a l’exili, Carles Puigdemont, Toni ComĂ­n, Clara PonsatĂ­ i LluĂ­s Puig, i que se segueixen a Bèlgica, davant del Tribunal de JustĂ­cia de la UE i al mateix Tribunal Suprem.
“Com a Turquia”

A travĂŠs d’un comunicat en què informen sobre la seva intervenciĂł en aquesta querella, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya recorda que el dret a la defensa estĂ  reconegut a la ConstituciĂł com a dret fonamental, aixĂ­ com a la DeclaraciĂł Universal dels Drets Humans i els tractats internacionals.

“ConseqĂźentment, les advocades i advocats hem d’exercir la professiĂł lliure i independentment”, reclamen, a mĂŠs d’advertir que avui qui pateix l’atac ĂŠs Boye, “que ha estat imputat amb una total manca d’elements probatoris tal com succeeix a Turquia, on mĂŠs de 1.500 advocats defensors amb rerefons polĂ­tic han estat processats els darrers 5 anys equiparant-los a grups terroristes”.

Informa:ELNACIONAL.CAT (9-4-2021)

97 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: