QUI HI GUANYA I QUI HI PERD SI JxCAT I EL PDECat VAN PER SEPARAT A LES ELECCIONS ?

“Qui hi guanya i qui hi perd si Junts i el PDECat van per separat a les eleccions?”
Debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats de les dues formacions en la recta final d’unes negociacions que no s’allargaran m√©s enll√† de l’agost
( FERRAN CASAS I ORIOL MARCH )
L’agost, sovint inh√†bil a l’hora de resoldre debats de fons, ha de decidir l’encaix entre Junts i el PDECat despr√©s d’un any procrastinant. El partit de Carles Puigdemont, amb la direcci√≥ constitu√Įda, continua emetent senyals -com a m√≠nim- freds cap als hereus de CDC, que √©s d’on provenen algun dels seus principals representants. El risc de trencadissa √©s vigent i el PDECat ja es prepara per anar en solitari a les eleccions. Si es concreta la trencadissa qui hi guanya i qui hi perd? Quines s√≥n les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats de les dues formacions? Les repassem.

DEBILITATS

– Junts: El trencament amb el PDECat tindria els costos de tota escissi√≥, en aquest cas per la fragmentaci√≥ de l’espai pol√≠tic postconvergent. D’entrada no disposaria de drets electorals i aix√≤ li restaria recursos i pres√®ncia als mitjans p√ļblics, tot i que en els debats encara tindrien esperances perqu√® la CUP, per exemple, va assistir al de les √ļltimes eleccions espanyoles sense tenir encara representaci√≥ al Congr√©s. Amb la implantaci√≥ territorial a mitges -el congr√©s no acaba fins al 3 d’octubre, a les portes de les eleccions-, la log√≠stica se’ls pot complicar. Fins ara, sempre s’ha fet servir l’estructura territorial del PDECat i bona part dels seus recursos en les campanyes electorals.

– PDECat: El cost del trencament en funci√≥ de quin sigui el relat que s’imposi suposa una debilitat. Els seus dirigents defensen que han fet -i estan fent- tot el possible per arribar a un acord -assenyalen que fins i tot s’ha ofert la dimissi√≥ de tota la direcci√≥ actual-, per√≤ en p√ļblic l’entorn de Puigdemont ha estat clar a l’hora d’assenyalar-los com a √ļnicament interessats en mantenir quotes de poder. “√Čs el moment d’abandonar mirades egoc√®ntriques”, remarcava el manifest fundacional de Junts, que descarta tant la federaci√≥ estable com la coalici√≥ instrumental a les urnes. El PDECat ja no disposa de la marca, arrabasada en una maniobra que encara no ha estat digerida per Bonveh√≠.

AMENACES

– Junts: La principal amena√ßa √©s la p√®rdua de la presid√®ncia de la Generalitat -al voltant de la qual orbita el poder que t√© ara Junts- amb les tensions internes que aix√≤ provocaria. La formaci√≥ no governa cap de les quatre capitals catalanes, va perdre ciutats com Sant Cugat i Figueres, i l’hegemonia independentista al Parlament √©s el que mant√© l’arquitectura institucional de la formaci√≥, juntament amb el pacte travat amb el PSC a la Diputaci√≥ de Barcelona des del juliol del l’any passat. Un trencament amb PDECat, a banda, podria implicar una campanya dura, amb cr√≠tiques i retrets de dirigents que fins ara s’han mantingut lleials a Puigdemont i a Junts com abans a CDC. Tindrien, per tant, un plus de legitimitat que no tenen els que fins ara han estat rivals electorals o els qui en els darrers anys han abandonat l’espai pol√≠tic.

– PDECat: La residualitzaci√≥ en cas d’anar per separat i obtenir un resultat m√©s aviat esc√†s, per sota dels cinc diputats, suposa la principal amena√ßa. La fragmentaci√≥ de l’espai postconvergent, atomitzat en sigles com el PNC de Marta Pascal, Convergents de Germ√† Gord√≥, la Lliga d’√Ästrid Barrio i Lliures, fa que no tenir una representaci√≥ institucional forta al Parlament els pugui portar a perdre la posici√≥ preeminent en aquest √†mbit i a una crisi permanent. Almenys fins al 2023, aix√≤ s√≠, mantindrien una bona quantitat de regidors, almenys aquells que no facin el pas a Junts.

FORTALESES

– Junts: Els lideratges carism√†tics de l’espai postconvergent s’han afiliat a Junts. No nom√©s Puigdemont, sin√≥ tamb√© Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Xavier Trias, bona part dels consellers del Govern -Dami√† Calvet, Jordi Puigner√≥, Miquel Buch i Meritxell Bud√≥- i els principals responsables a les institucions, com ara Laura Borr√†s, cap de files a Madrid i aspirant a ser la candidata efectiva al costat de Puigdemont. Tots ells tenen √≠ndex de coneixement alt i aix√≤ sempre juga a favor quan hi ha eleccions. La marca, a banda, est√† m√©s que consolidada despr√©s de tot un cicle electoral que els ha portat a tenir representaci√≥ al Parlament, al Congr√©s, als municipis i a Europa. Ja han arrossegat quadres territorials del PDECat -en algun cas en bloc com al Pirineu- i alcaldesses importants com les de Vic o Girona, les dues integrades dins la nova c√ļpula.

– PDECat: La implantaci√≥ territorial que encara no s’ha esfondrat malgrat l’operaci√≥ de Puigdemont i que es plasma en el suport a Bonveh√≠ dels alcaldes d’Igualada, Reus, Mollerussa o Tortosa. Beu en bona part dels m√©s de quaranta anys d’hist√≤ria de Converg√®ncia, i disposen de representants a pr√†cticament cada municipi del pa√≠s. La maquin√†ria s’ha vist minvada amb el pas del temps i tamb√© per la incertesa sobre el futur de l’encaix, per√≤ de militants i regidors, que s√≥n clau a l’hora del que Jordi Pujol anomenava “passar el rasclet” en cada elecci√≥, en tenen pr√†cticament a tot arreu.

OPORTUNITATS

– Junts: La capacitat de consolidar el projecte que mescla pres√≥ i exili al marge, per primera vegada, de la maquin√†ria del PDECat i, d’aquesta manera, desmarcar-se de l’her√®ncia m√©s nociva del partit, ara investigat pel cas del 3% com a continuador de CDC per part de l’Audi√®ncia Nacional. Un cas en el qual la Generalitat s’hi personar√†. Un bon resultat electoral els cohesionaria i els permetria fer cam√≠ sense un llegat que la majoria de dirigents consideren feixuga i presentar-se com un projecte “nou. Un √®xit de Junts a les urnes enviaria un missatge de persist√®ncia en el projecte independentista que va quedar arraconat el 27-O i que encara no ha trobat vies per disc√≥rrer.

– PDECat: La principal oportunitat √©s la capacitat de demostrar -o no- que hi ha espai per un projecte independentista de centredreta que at√©n tamb√© amb voluntat priorit√†ria aspectes de gesti√≥ -especialment ara que el pa√≠s est√† immers en la crisi del coronavirus- i que defensa l’escola concertada, el m√≥n de l’empresa i la col¬∑laboraci√≥ p√ļblico-privada, entre d’altres carpetes. Es desentendrien de la deriva que entenen que acusa tocs populistes per la manca de projecte ideol√≤gic definit i l’hiperlideratge de Puigdemont. Un bon resultat refor√ßaria la via de la negociaci√≥ amb l’Estat.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (15-9-2020)

185 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: