QUI JUTJA ELS JUTGES ULTRES I FRANQUISTES ?

“Qui jutja els jutges? ”
( BERNAT JOAN I MAR√ć )
Escric encara corpr√®s per la difer√®ncia de tractament que un grapat de mitjans de comunicaci√≥ han dedicat, primer, a l’acusaci√≥ de terrorisme contra el membre del CDR Adri√† Carrasco i, despr√©s, a la retirada de qualsevol acusaci√≥ per part d’un jutge de Granollers. Adri√† Carrasco va ser acusat ni m√©s ni manco que de terrorisme en un dels muntatges policials que es varen orquestrar contra els Comit√®s de Defensa de la Rep√ļblica, organitzaci√≥ c√≠vica catalana tractada poc menys que com a grup armat. Els principals diaris del Regne d’Espanya varen tractar la q√ľesti√≥ en portada i donaren per fet que Carrasco era un terrorista. El jove no va tenir m√©s remei que fugir esperitat i va anar a parar, com part del Govern de Catalunya, com el raper Valt√≤nyc i d’altres, a B√®lgica. On, evidentment, no va ser perseguit per ning√ļ. Tres anys despr√©s -tres anys d’exili!-, Carrasco ha pogut tornar a ca seua net de pols i palla.

Pocs dies abans, la just√≠cia belga tancava definitivament la carpeta de l’extradici√≥ del conseller Llu√≠s Puig. Finalment, la fiscalia d’aquell pa√≠s va decidir no interposar-hi cap tipus de recurs. Consideren que al Regne d’Espanya Puig no tendria un judici just i, per tant, eixamplen sense data l√≠mit l’estada de Puig a B√®lgica. Com a exiliat, evidentment, perqu√® no ha fugit de ning√ļ, sin√≥ que ha comparegut davant la just√≠cia (belga) cada vegada que hom li ho ha demanat. El jutge Llarena ha perdut la partida, per√≤ no dubt que continuar√† punyicant per intentar-ne l’extradici√≥.

La setmana passada, seguint en la mateixa onda de fets, es va activar al Parlament europeu la comissi√≥ que haur√† de decidir sobre el suplicatori contra Carles Puigdemont, Antoni Com√≠n i Clara Ponsat√≠. La c√ļpula judicial espanyola vol jutjar-los per la declaraci√≥ d’independ√®ncia de l’octubre de 2017. I vol que el Parlament europeu els retiri la immunitat parlament√†ria. Veurem qu√® diuen. I, suposant que els la retirassin, veurem qu√® en diuen la just√≠cia belga i la brit√†nica, que, al cap i a la fi, tendrien l’√ļltima paraula per tornar-los o no al Regne d’Espanya. Des d’aquesta columna, un servidor accepta apostes sobre el tema. Sense el m√©s m√≠nim dubte sobre quin ser√† el desenlla√ß.

Dem√† es comen√ßa a emetre per TV3 una coproducci√≥ entre aquesta cadena i Euskal Telebista sobre el cas dels joves d’Altsasu: despr√©s d’una baralla entre joves del poble i gu√†rdies civils, els primers varen ser acusats de terrorisme, jutjats i condemnats a dures penes de pres√≥. Amb els anys -perqu√® han hagut de passar anys!- l’esc√†ndol tamb√© va prenent una dimensi√≥ europea. Tot plegat tamb√© acabar√† davant el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. I torn a acceptar apostes sobre quin ser√† el resultat. Sense el m√©s m√≠nim dubte sobre el desenlla√ß.

A partir d’alguns exemples previs, que he trobat que eren del tot necessaris per il¬∑lustrar la q√ľesti√≥, se’m desvetlla una pregunta que resulta b√†sica per a la qualitat de la democr√†cia espanyola: qui jutja els jutges? Perqu√®, en tots els casos esmentats, els jutges han actuat en contra de la legislaci√≥ vigent, en contra del dret internacional, en contra de la Constituci√≥ espanyola i en contra del respecte als m√©s elementals drets humans. Com ho han fet en la condemna als presos pol√≠tics catalans. Com ho han fet amb els bascos que varen treballar per aconseguir un proc√©s de pau real a Euskadi. Com ho fan fet contra persones com Arnaldo Otegi o Rafa D√≠ez Usubiaga. Quan les m√©s altes esferes del poder judicial actuen contra la democr√†cia, contra la llei, contra els drets de les persones, com ens en podem defensar? Quins mecanismes t√© l’Estat per posar a ratlla jutges que actu√Įn moguts per postures pol√≠tiques antidemocr√†tiques, extremistes, hereves de la dictadura franquista? Qui jutja els jutges? Qui posar√† a ratlla els Llarenas, Marchenas, Lamelas, que van absolutament destravats i sense cap contrap√®s ni cap contrabalan√ßa? (Pos entre par√®ntesis que la divisi√≥ de poders, com tothom sap, es basa en el joc de pesos i balances, en qu√® uns poders fan de contrap√®s dels altres, i en qu√® tothom pot acabar pringant si no fa les coses com pertoca).

Qui li tornar√† aquests tres anys d’exili -entre els vint-i-cinc i els vint-i-vuit- a n’Adri√† Carrasco? Qui li tornar√† tot el que ha patit a na Tamara Carrasco? Qui rescabalar√† del seu sofriment el jove madrileny Dani Gallardo, empresonat per donar suport als presos pol√≠tics catalans a la seua ciutat natal, condemnat a quatre anys de pres√≥? Quan a Estrasburg diguin que la condemna √©s improcedent, qu√® li passar√† al jutge que l’ha condemnat? Qui li’n demanar√† comptes? Qu√® li ha passat a la jutgessa que va condemnar, de manera improcedent, segons el Tribunal d’Estrasburg, Arnaldo Otegi? Davant qui ha hagut de respondre? Com ha respost de la seua condemna injusta, que va tenir diverses persones sis anys a la pres√≥? I els jutges que acusaren Carrasco i li han fet passar tres anys a l’exili -per acabar reconeixent que no hi havia causa-, com compensaran aquest jove d’Esplugues de Llobregat? Bastaran les tres l√≠nies del paper que diu que no hi ha cas?

Formalment, el Regne d’Espanya √©s una democr√†cia. Per√≤ presenta m√©s imperfeccions que bona part de les democr√†cies vesines. Des del meu punt de vista, la m√©s notable radica en el fet que hi ha un poder que no compta amb contrapesos ni contrabalances, que actua sense cap mena de por que pugui patir cap tipus d’inconvenient si la seua actuaci√≥ √©s arbitr√†ria, contr√†ria a la Constituci√≥ i directament il¬∑legal. Poden fer el que els roti sense cap temor, perqu√® ning√ļ no els pot posar a ratlla. Constitueixen, ai las!, una esp√®cie de colp d’estat permanent.
Informa:DBALEARS.CAT (13-1-2021)

149 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: