QUI VA ESCRIURE EL WHATSAPP DEL SUPREM SOBRE LA LLIBERTAT DELS PRESOS ?

“Qui va escriure el vhatsapp del Suprem”
( PERE MARTÍ )
La diada de Sant Jordi ha estat molt diferent de les dels altres anys, però ha tingut una cosa en comú amb les tres anteriors: Jordi Cuixart, Jordi Sánchez i Jordi Turull han celebrat el sant passant una altra nit a la presó, com la resta de dirigents independentistes, que fa més de dos anys i mig que hi són. Òmnium Cultural els ha tingut presents amb la campanya ‘Sant Jordi és llibertat’, però ni el coronavirus, que ha esborrat sense pietat la festa del llibre dels carrers, ni els cent dies del govern més progressista de la història d’Espanya no han servit per a canviar aquesta situació injusta, que s’allarga de manera implacable.

Els presoners polítics catalans podrien passar el confinament a casa si des del grup de WhatsApp de l’oficina de premsa del Tribunal Suprem espanyol no s’hagués amenaçat els membres de la junta de tractament de la presó dels Lledoners d’encausar-los per prevaricació en cas que els deixessin anar a casa temporalment. Una amenaça d’estil mafiós, completament irregular, que ara la justícia espanyola no vol investigar. El Consell General del Poder Judicial se’n rentà les mans el dia 6 d’abril, quan va dir que no era competent per a investigar-ho i la justícia també va rebutjar la querella presentada per Oriol Junqueras pel mateix motiu. Arran d’aquest blocatge, l’associació Drets ha presentat un escrit davant l’oficina de premsa del Tribunal Suprem en què torna a demanar per l’autor del missatge. En la petició, aquesta entitat d’advocats apunta possibles pistes, per si algú va despistat: ‘Els periodistes de l’oficina de premsa del TS; la sala de govern del TS, que en tindria competències; o el president del TS i del CGPJ, Sr. Carlos Lesmes, per decisió pròpia o a petició d’un altre magistrat, com podria ser el president de la sala penal, Sr. Manuel Marchena.’ Drets també recorda que, d’acord amb la llei, el president del TS i del CGPJ és el màxim responsable de la comunicació institucional d’aquestes institucions.

És molt probable que el silenci continuï essent la resposta, perquè la justícia espanyola és manifestament hostil a qualsevol petició relacionada amb els presos polítics. En canvi, quan convé és extremadament generosa amb activistes d’extrema dreta o amb banquers corruptes, com s’ha vist amb la concessió del tercer grau a Rodrigo Rato. La junta de tractament de Soto del Real ha decidit de donar el tercer grau a l’ex-vice-president del govern espanyol i ex-president de Bankia sense que el Suprem hagi enviat cap missatge de WhatsApp amenaçant els funcionaris. Rato compleix condemna de quatre anys i mig de presó pel cas de les targetes black i resta a l’espera de saber la sentència per la sortida de Bankia a borsa. La decisió està pendent de la ratificació per la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries, dependent del ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que no hi posarà traves.

Si la llibertat dels presos depèn d’una decisió judicial no arribarà mai, i si depèn d’un pacte polític, com ara una amnistia, tampoc no sembla que hagi de ser immediat. La solució més raonable seria que el Departament de Justícia exercís les seves competències i decretés el tercer grau. És probable que aquesta decisió fos impugnada al Suprem i qui hauria d’avaluar-la és justament Manuel Marchena, però els presos ja serien fora, perquè el recurs al Suprem no en paralitzaria la llibertat. El Departament de Justícia ha optat per una estratègia d’aplicament estricte del règim penitenciari, sense prendre decisions polítiques, que fins ara havia aplegat consens. Però aquest consens es comença a trencar, tal com va explicar Jordi Sánchez en una entrevista a VilaWeb, i creixen les veus crítiques a la gestió de la consellera Ester Capella. Ara, la consellera té el suport d’Oriol Junqueras i mentre el dirigent d’ERC marqui el ritme no hi haurà canvis en la política penitenciària catalana. Amb un whatsapp n’hi haurà prou per a impedir una decisió d’uns funcionaris i ningú no sabrà mai qui el va escriure, per molt que es presentin querelles i denúncies. Fer política és prendre decisions, no pas esquivar-les.
Informa:VILAWEB.CAT (24-4-2020)

129 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: