QUIM TORRA, EL PRESIDENT DE LES HORES GREUS

“Quim Torra, el president de les hores greus ”
( VÍCTOR ALEXANDRE )

Hi ha homes i dones que somien ser presidents, n’hi ha d’altres que no ho somien però que els abelliria força, i n’hi ha uns tercers que no sols no ho voldrien pas sinó que ni els passa pel cap que aital circumstància s’esdevingui mai. Doncs bé, entre aquests darrers, fins al 2018, hi havia el president Quim Torra. El president Torra va assumir el càrrec no pas com la culminació de cap carrera política, el va assumir com a conseqüència d’una agressió feixista de l’Estat espanyol a Catalunya que va consistir en la criminalització i l’apallissament del poble català, a més a més de l’empresonament de la meitat del Govern i de l’exili de l’altra meitat amb el president Puigdemont al capdavant. Són fets d’una gravetat històrica extrema que van requerir urgentment que una altra persona ocupés la presidència sense que això suposés renunciar a la legitimitat del president Puigdemont. Fou, doncs, en aquest context, que es va produir el nomenament de Quim Torra com a 131è president de Catalunya. És a dir, com un servei al país, un país que ell vol lliure i independent al costat dels altres països lliures i independents del món. Però encara havien d’arribar hores més greus amb l’esclat de la pandèmia que va aturar la vida del país i va frenar les accions de la ciutadania que no estava disposada a entomar submisa les agressions de l’Estat espanyol.

Les hores més greus d’aquell període van ser quan el nombre d’infectats i de morts víctimes del coronavirus creixia per moments i no teníem cap defensa vaccínica per fer-hi front. El mateix president Torra va ser un dels infectats, cosa que el va obligar a viure confinat a la Casa dels Canonges. S’hi afegia, per si fos poc, la totalitària retirada espanyola de competències a Catalunya en matèria de sanitat i la negativa que es pogués confinar la població, com volia el Govern. Quinze dies va trigar el règim autoritari de Pedro Sánchez, en una compareixença militar, digna de les dictadures més fastigoses, a fer el que Catalunya demanava. Quinze valuosos dies que van propiciar la infecció o la mort de moltíssims catalans dies després. Una d’aquestes víctimes mortes va ser la meva estimada amiga Montse Solà i Esteve.

Les vivències d’aquells dies, tant en el vessant sanitari com en el polític, són històriques, i la persona que les va viure més de prop, amb més intensitat i amb una visió més global, és el president Torra, que les ha condensat en el llibre ‘Les hores greus’ (Símbol, 2021) i que jo no sols he llegit amb avidesa, sinó que convido tothom a fer-ho per conèixer en la seva veu tot allò que els grans titulars i el soroll mediàtic ens amagaven. Em refereixo al combat polític que es va desfermar, tant en l’àmbit intern català (amb Ada Colau i els Comuns aliats amb Madrid) com per descomptat la lluita permanent contra el menyspreu i les agressions del govern espanyol. En aquest punt, cal remarcar la gestió escandalosament nefasta i ultranacionalista de Pedro Sánchez i de Salvador Illa, que hauria de ser objecte de querelles criminals.

La crònica dels fets, dia a dia, entre el 15 de març i el 30 d’abril de 2020, explica amb detall quin va ser el comportament de certes persones amb responsabilitats de govern a Catalunya, especialment del vicepresident Pere Aragonès, del president del Parlament, Roger Torrent, i de la consellera Alba Vergés. En reproduiré alguns fragments:

– “El president del Parlament [Roger Torrent] accepta la meva compareixença, però la redueix a una tertúlia al bar del Parlament. Quin president, aquest home! Tanta por sempre de no fer res que li pugui comportar alguna conseqüència.”

– “Em decep el vicepresident [Pere Aragonès]; en totes les reunions té sempre un paper passiu, absent, sense intervenir-hi. Normalment, en cada reunió li acabo preguntant si té res a afegir. No passa mai.”

– “Senzillament, les confiances estan trencades. A les presons –on fins i tot les persones han arribat a no parlar-se- i a l’exili –on no hi ha hagut manera d’acordar una estratègia comuna.”

– “A Twitter, mentrestant, un personatge indecent, José Zaragoza, deixa anar una piulada miserable: ‘A Vox y a Torra les emociona una bandera. A mi me emociona el personal sanitario’. M’escalfo i responc: ‘Quin llast terrible per a la política catalana aquests individus que tenen el seu hàbitat a les clavegueres, que s’arrosseguen en els seu partits per continuar cobrant un sou públic i que representen el pitjor que pot donar de si la política.'”

– “El govern espanyol només ha tramitat el pagament de 600.000 ERTO a tot l’Estat. Això vol dir que a Catalunya n’hi tocarien 100.000, quan, només al nostre país, tenim 600.000 treballadors afectats.”

– “El dia 2 de març, el ministeri (de Salvador Illa) va prohibir a comunitats i hospitals la compra de material. Això va fer que Espanya quedés desproveïda durant vint dies crucials.”

– “El doctor Oriol Mitjà diu que Salut boicoteja el seu pla. Em passo la resta del dia i la nit creuant-me missatges amb la consellera Vergés, el vicepresident (Aragonès) i el doctor Mitjà.”

– “Encetem un nou desacord entre socis, perquè el conseller El Homrani anuncia que es posen a disposició 200 M€ d’ajuts als autònoms sense que ni jo ni cap conseller de JxCat conegués la proposta. Apareixen 200 M€ així, del barret. Tal qual. És increïble.”

– “Llegeixo un titular que surt a les xarxes socials: ‘Barcelona s’insta a col·laborar amb Madrid per a la sortida de la crisi’. I em pregunto: no podria Barcelona instar-se a col·laborar amb les ciutats del país del qual és capital? Es constata aquesta abdicació (de Comuns i Podemos) a exercir com a capital de país, aquesta falta d’ambició, aquest esperit provincià que tan sols espera a rebre les ordres i les molles que arriben de Madrid.”

‘Les hores greus ‘és el relat de quaranta-set dies tràgics durant els quals van morir a Catalunya 10.311 persones, cosa que vol dir que la meitat del total de morts víctimes de la COVID-19 a casa nostra es va produir en aquells quaranta-set dies. Quaranta-set dies en què la màxima autoritat del país, el president Torra, va rebre els atacs més virulents i va viure hores d’una terrible angoixa i d’una amarga solitud. Llegiu-lo, moltes de les sensacions que el president descriu són també les nostres.
Informa:RACOCATALA.CAT (21-4-2021)

222 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: