QUIN ESTAT PODIA TENIR INTERÈS A ESPIAR TORRENT ?

Quin estat podia tenir interès a espiar Torrent?’
Si aquest programa només el podien comprar governs, ¿el govern de quin país podia estar interessat a saber de què parlava la segona autoritat de Catalunya l’any del judici i la sentència del Procés?

( ANTONI BASSAS )
Segons el que publiquen aquest matí The Guardian i El País, el telèfon mòbil del president del Parlament, Roger Torrent, va ser espiat l’any passat a través d’un programa que només poden comprar governs.

El programa es diu Pegasus, estĂ  desenvolupat per una companyia israeliana, NSO, i els governs i les policies el fan servir per combatre el crim i el terrorisme.

El programa va entrar al mòbil de Torrent probablement a través d’una trucada perduda de WhatsApp que Torrent ni tan sols devia contestar.

Es veu que WhatsApp va veure intrusions a 1.400 telèfons de tot el món. Va veure que tenia un problema de vulnerabilitat en les mesures de seguretat i va portar els números a un laboratori de Toronto, al Canadà, que va descobrir aquesta entrada al sistema. Entre els 1.400 números hi havia el del president del Parlament.

El programa permet escoltar converses, llegir missatges, accedir al disc dur, fer captures de pantalla, revisar l’historial de navegació i activar per control remot la càmera i el micro. És un programa d’espionatge molt agressiu, que s’instal·la i es desinstal·la de manera que un cop es desinstal·la cap forense informàtic en pot trobar senyals.

Entre el telèfons que tambĂŠ haurien pogut ser hackejats per Pegasus hi ha el de la dirigent de la CUP Anna Gabriel, actualment a SuĂŻssa, i el d’un afiliat de l’ANC i el PDECat que es diu Jordi Domingo. Preguntat per El PaĂ­s, Domingo ha dit que es diu igual que un advocat independentista i que l’any 2018 va demanar una autoritzaciĂł en nom de l’Observatori contra la Catalanofòbia per celebrar una mobilitzaciĂł, i aquell dia el sindicat policial Jusapol va manifestar-se a Barcelona.

L’empresa israeliana diu que ella només treballa per a governs. Preguntat el CNI espanyol si va contractar aquest servei, la resposta ha sigut de manual: no. “Actua sempre amb ple sotmetiment a l’ordenament jurídic”.

Qui hi ha al darrere d’aquests espionatges? Si aquest programa informàtic Pegasus només el podien comprar governs i policies, ¿el govern o la policia de quin país podia estar interessat a saber de què parlava i amb qui parlava la segona autoritat de Catalunya l’any del judici i la sentència del Procés?

No, seriosament: l’any 2019 és l’any del judici del Procés i la sentència dels presos polítics. I Torrent estava molt vigilat, judicialment, perquè impedís debats o investidures. Si el CNI ha intervingut contra el Procés durant tot aquest temps, començant per la infructuosa localització de les urnes, no tindria res d’estrany que els serveis secrets espanyols li punxessin el telèfon. No tindria res d’estrany, però ho tindria tot d’il·legal. No crec que ho arribem a saber mai.
Informa:ARA.CAT (14-7-2020)

154 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: