QUIN ESTATUS HA DE TENIR LA LLENGUA CATALANA EN UNA CATALUNYA INDEPENDENT ?

“Catal√† en gu√†rdia.El catal√† a la Rep√ļblica: quin estatus ha de tenir la llengua en una Catalunya independent?”
El debat, que va arribar al seu punt √†lgid amb la presentaci√≥ del manifest Koin√© i implica obrir la carpeta de la cooficialitat del castell√†, ha passat a un segon pla per l’etapa que viu el proc√©s
( BERNAT SURROCA )
El debat sobre el catal√† en una Catalunya independent √©s complex i a dia d’avui pot semblar fora de lloc. Hauria de ser el catal√† l’√ļnica llengua oficial o s’hauria d’apostar per un r√®gim de cooficialitat amb el castell√†? No hi ha una resposta clara. Les dades diuen que el castell√† √©s la llengua inicial de la majoria de la poblaci√≥, un 52%, segons l’enquesta d’usos ling√ľ√≠stics de 2018, i √©s la llengua habitual per al 48,6% de la societat, molt per davant del catal√†, que ho √©s del 36,1%. Justifiquen aquestes dades que el castell√† sigui tamb√© oficial en una Rep√ļblica catalana? La situaci√≥ del catal√† √©s preocupant, per√≤ n’hi hauria prou fent que fos l’√ļnica llengua oficial d’un possible estat independent? Caldrien fer m√©s accions per protegir-la?

Per a molts, aquestes preguntes transporten al 2017, a l’etapa m√©s intensa del proc√©s independentista. Algunes veus sostenen que la manera com es va abordar el debat aleshores no va ajudar a la defensa de la llengua, m√©s aviat al contrari. A dia d’avui, en ple 2021 i sense desconnexi√≥ a curt termini, el Govern ha situat el catal√† com un dels eixos de la legislatura i ja es treballa en un Pacte Nacional per la Llengua que, per ara, t√© el suport dels partits sobiranistes i tamb√© del PSC. En tot cas, de plantejaments sobre el paper que hauria de tenir el catal√† en un hipot√®tic estat independent se n’han fet diversos. El m√©s pol√®mic, probablement, el que va fer p√ļblic el grup Koin√© l’any 2016 i que ara, cinc anys despr√©s, volen explicar millor amb la publicaci√≥ d’un llibre la setmana que ve.

Per√≤ anem a pams. D’on surt aquesta discussi√≥? La professora del departament de Filologia Catalana de la UB Montserrat Sendra, especialitzada en socioling√ľ√≠stica, ha estudiat durant anys l’evoluci√≥ d’aquest debat i, en declaracions a Naci√≥Digital, constata que ara mateix est√† “en hores baixes”, per√≤ que molt probablement revifar√† amb la publicaci√≥ del llibre de Koin√©. “Aquest debat no √©s nou en el catalanisme: sempre hi ha hagut la idea de demanar que la llengua fos un pilar central en la pol√≠tica catalana”, explica. Ara b√©, centrant-nos en el proc√©s, Sendra situa l’inici del debat en diversos articles de l’editor Eduard Voltas l’any 2012 al diari Ara, un rotatiu que va promoure la discussi√≥ sobre el tema en el marc del proc√©s independentista.

La pol√≠tica no va quedar al marge del debat. Oriol Junqueras va ser un dels l√≠ders que m√©s s’hi va implicar, amb dos articles a El Peri√≥dico l’octubre de 2012 i l’abril de 2014 que marcaven la posici√≥ d’ERC en favor de la cooficialitat del castell√†. L’elecci√≥ del diari no era innocent. Artur Mas tamb√© en va parlar al debat de pol√≠tica general del 2012 i en diversos mitjans, tamb√© a favor de la cooficialitat. Carles Puigdemont es va pronunciar sobre el tema al Parlament l’any 2016 arran del manifest Koin√© i es va comprometre a “garantir a tots els parlants d’aquest pa√≠s els seus drets ling√ľ√≠stics, sense que hi hagi res que ho posi en risc”. El 2018, Quim Torra va dir que el castell√† seria “una llengua oficial de Catalunya” en cas d’independ√®ncia.

La proposta de Koiné: recuperar la llengua territorial

Va ser, per√≤, amb la publicaci√≥ del manifest Koin√© que el debat va pujar de to. El grup va fer p√ļblica la seva proposta amb el t√≠tol Per un veritable proc√©s de normalitzaci√≥ ling√ľ√≠stica a la Catalunya independent, subscrit per diverses personalitats de l’√†mbit de la llengua, la cultura i l’acad√®mia, entre d’altres l’actual presidenta del Parlament, Laura Borr√†s. La proposta va aixecar polseguera. Sorgia arran de la constataci√≥, deien els impulsors, de dues circumst√†ncies “preocupants”. D’una banda, els posicionaments d’algunes veus independentistes a favor de la cooficialitat del catal√† i el castell√† en una Catalunya independent i, de l’altra, de la “indefinici√≥” o “silenci” d’entitats independentistes o de defensa de la llengua davant d’aquests posicionaments.

Qu√® deia aquell manifest i qu√® defensa el grup Koin√©? En declaracions a Naci√≥Digital, un dels seus impulsors, el mestre i pedagog Joaquim Arenas, considerat un dels art√≠fex de l’escola catalana, sost√© que el manifest mai ha fet refer√®ncia a l’oficialitat o no del catal√†, sin√≥ que planteja que “torni a ser la llengua territorial de Catalunya”. “Defensem retornar el catal√† al lloc que li correspon com a llengua de pa√≠s, aquella que ens identifica, i que tothom tingui el dret d’utilitzar-la i l’obligaci√≥ de saber-la”, explica. El catal√†, doncs, ha de ser “priorit√†ria”. “Ara la llengua per defecte √©s el castell√†. Doncs no: tot s’ha de fer en catal√†, els mitjans o l’atenci√≥ al p√ļblic, no nom√©s a l’administraci√≥, han de ser en catal√†. Ha de ser la llengua que fem servir quan no sabem quina llengua t√© l’interlocutor”, resumeix.

El catal√† oficial i els drets ling√ľ√≠stics garantits

El grup Koin√© evita parlar d’oficialitat i cooficialitat, i prefereix referir-se a “llengua territorial”. Qui s√≠ que deixa clar que el catal√† hauria de ser l’√ļnica llengua oficial, juntament amb l’occit√† a l’Aran, √©s el doctor en Sociologia i especialista en sociolig√ľ√≠stica Daniel Escribano. En declaracions a aquest diari detalla la seva proposta, que si b√© t√© punts en com√ļ amb la de Koin√©, tamb√© se n’allunya en d’altres, com ara la consideraci√≥ que el seu manifest fa de la immigraci√≥. “Plantegem un r√®gim de doble oficialitat entre el catal√† i l’occit√†, i aprovar una llei de drets ling√ľ√≠stics per als parlants d’altres idiomes. Mentre aquesta llei no s’aprov√©s, es mantindrien els drets reconeguts actualment”, explica.

I per qu√® el castell√† no hauria de ser oficial? “No hi ha cap ra√≥ hist√≤rica que justifiqui donar el mateix rang jur√≠dic al castell√† que a la llengua pr√≤pia”, apunta Escribano, que avisa tamb√© del “proc√©s de minoritzaci√≥” que pateix el catal√† i que s’ha de revertir amb, entre d’altres mesures, “un r√®gim en qu√® l’√ļnica llengua oficial sigui la del territori” -√©s a dir, el catal√† a Catalunya i l’occit√† a l’Aran- i mantenir els drets dels castellanoparlants a trav√©s de lleis que no deriven de l’oficialitat. A banda, per√≤, constata que l’oficialitat no seria suficient per protegir la llengua, i assenyala que “caldria una gran inversi√≥ p√ļblica, ind√ļstries culturals, doblar i subtitular les produccions audiovisuals, garantir el compliment de la llei d’educaci√≥ de Catalunya”, entre d’altres mesures.

Cooficialitat i discriminació positiva per al català

Hi ha altres punts de vista. Preguntat per Naci√≥Digital, el ling√ľista Rudolf Ortega ho deixa clar des del principi: “√Čs un debat que ara no toca, els problemes s√≥n uns altres”. Ell t√© la seva opini√≥ fonamentada sobre quin paper hauria de tenir el catal√† en un estat independent, per√≤ considera que aquest debat va desviar l’atenci√≥ durant massa temps. “Ara veiem els problemes que tenim, que ens estan sortint per totes bandes: escola, noves tecnologies, audiovisual…”, apunta en conversa amb aquest diari. No veu l’estat propi a curt ni a mig termini, i dubta que la independ√®ncia sigui suficient per resoldre el problema de la llengua. A m√©s, identifica una s√®rie de mancances que requereixen d'”intervencions immediates”, aquesta legislatura. “No podem esperar m√©s”, diu.

En tot cas, detalla la seva proposta sobre la llengua a la Rep√ļblica. “El castell√† hauria de ser cooficial, no perqu√® cregui que √©s la llengua pr√≤pia, que tinc clar√≠ssim que no ho √©s, sin√≥ perqu√® penso que si s’aposta per un estat propi ha de ser per guanyar-hi drets, no pas per retallar-los”, sost√©. Aquesta cooficialitat no voldria dir posar en situaci√≥ d’igualtat les dues lleng√ľes ni plantejar una rep√ļblica biling√ľe amb una administraci√≥, per exemple, que pass√©s a tenir el castell√† com a llengua vehicular. Aix√≤ no hauria d’anar aix√≠, per√≤ s√≠ que s’hauria de garantir que el castell√† tingu√©s validesa legal, que l’administraci√≥ estigu√©s preparada per respondre, si cal, en castell√† i que des del nou estat es garant√≠s el dret a saber la llengua.

Al marge d’aix√≤, Ortega planteja un refor√ßament de les pol√≠tiques a favor del catal√†. “Encara que el castell√† fos oficial, s’haurien de fer pol√≠tiques actives de discriminaci√≥ positiv√≠ssima per al catal√†. Caldria una pol√≠tica ling√ľ√≠stica que reforc√©s el catal√†”, argumenta. Un estat propi permetria fer lleis que, ara com ara, Catalunya no pot fer.‚Äč Per exemple, una llei de l’audiovisual que digu√©s que si es vol emetre a Catalunya els continguts han de ser en catal√† o fer que els jutges que treballin al pa√≠s han de saber catal√†. “Amb un estat propi podries fer lleis per normalitzar la situaci√≥ de la llengua i aquestes mesures s’han de fer s√≠ o s√≠, independentment del r√®gim que se i doni al castell√†. Si no, la llengua no se’n sortir√†”, apunta.

Què hi diuen, avui, els partits sobiranistes?

I a dia d’avui, qu√® hi diuen els partits? El sobiranisme fa equilibris a l’hora de parlar-ne. Fonts d’ERC assenyalen que el catal√†, l’occit√† i la llengua de signes catalana “han de ser les lleng√ľes de la Rep√ļblica”, que les ha de dotar de les eines adients perqu√® es preservin al territori i garantir-ne el futur. Alhora, per√≤, assenyalen que cal “vetllar pel manteniment i l’aprofitament de la diversitat ling√ľ√≠stica de la Rep√ļblica” i garantir que cap persona no pugui ser discriminada per ra√≥ de llengua. Des de Junts apunten que el catal√† √©s la llengua pr√≤pia de Catalunya i ha de ser “la llengua oficial de la Rep√ļblica catalana”. El castell√† i les altres lleng√ľes que es parlen al pa√≠s han de tenir “un reconeixement oficial”, per√≤ el catal√† ha de ser “la llengua comuna de tots els ciutadans” i s’han de fer les pol√≠tiques ling√ľ√≠stiques necess√†ries perqu√® aix√≠ sigui.

Pel que fa a la CUP, afirmen que les lleng√ľes pr√≤pies -el catal√† i l’occit√†- s√≥n tamb√© eines de “cohesi√≥ social” i un “eix com√ļ” al voltant del qual s’ha de gestionar la diversitat ling√ľ√≠stica de la societat catalana. Es vol, aix√≠, que el catal√† sigui una eina d’inclusi√≥ social i la principal llengua d’acollida, i plantegen que sigui la llengua de la Rep√ļblica “dins d’un tractament harm√≤nic del pluriling√ľisme social”. Tota pol√≠tica ling√ľ√≠stica, remarquen, haur√† de de fer-se sempre “des del m√†xim respecte” a la resta de lleng√ľes que es parlen a Catalunya, que tamb√© s√≥n “patrimoni del pa√≠s”. Des dels comuns insisteixen en el paper de la llengua com a eina de cohesi√≥ i demanen treure-la del “nefast debat identitari”. “Sigui quina sigui” la forma d’Estat, apunten, cal apostar perqu√® tots els ciutadans tinguin “compet√®ncia ling√ľ√≠stica en catal√† i castell√† a l’acabar l’etapa obligat√≤ria” i “blindar i conservar” el model d’immersi√≥ ling√ľ√≠stica.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (23-X-2021)

74 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: