QUINS ASSAJOS ClÍNICS HI HA A CATALUNYA PER ABATRE EL CORONAVIRUS ?

CORONAVIRUS
Quins assajos clĂ­nics hi ha en marxa a Catalunya per abatre el coronavirus?
( MARINA FERNÁNDEZ )

Hi ha qui, per mĂŠs que ho desitgi, aquests dies no pot quedar-se a casa. És el cas del doctor Jordi Surralles, el director de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau, un dels centres que capitaneja aquests dies la ingent tasca d’investigaciĂł per frenar el coronavirus. “És el que ens toca”, afirma. I afegeix que “això ĂŠs mĂŠs greu que una grip”. En col¡laboraciĂł amb la primera trinxera, la que atĂŠn l’allau de malalts de Covid-19, un batallĂł de centenars de sanitaris treballa a la segona lĂ­nia del front analitzant i cercant un remei per guanyar al virus. Creuen dades, combinen fĂ rmacs, assagen amb la sang de pacients curats. Tot, en les condicions d’excepcionalitat que obliga l’actual situaciĂł d’emergència.

Juntament amb el ClĂ­nic o la Vall d’Hebron, l’Hospital de Sant Pau ĂŠs un dels campus de referència en recerca biomèdica a Catalunya, a Espanya i arreu del mĂłn. Actualment, en la lluita contra el coronavirus, el centre tĂŠ activats prop d’un miler d’investigadors.

Fa dues setmanes van haver de tancar bona part de les instal¡lacions, seguint l’ordre del govern de mantenir oberts nomĂŠs aquells espais imprescindibles. “No va ser senzill, perquè tenim moltes investigacions en marxa amb ĂŠssers vius”, apunta Surralles. Tots els nous assajos clĂ­nics s’han aturat i mantenen nomĂŠs els que ja estaven en curs, com els relacionats amb l’alzhèimer i problemes endocrins. La prioritat ĂŠs la recerca en el camp del Covid-19.

Auxiliant la primera lĂ­nia de front

Durant la primera setmana de confinament i part de la segona han concentrat esforços a cobrir les espatlles dels companys que sĂłn a primera lĂ­nia, tractant els malalts de coronavirus. Ho han fet en tres fronts: amb personal, amb espais i amb material. Molts metges i infermers han passat de la recerca a l’activitat assistencial; s’han cedit sales i plantes per acollir malalts de cĂ ncer i leucèmies que necessiten tractament perquè no hagin d’estar barrejats amb coronavirus i han facilitat material Ăştil com mĂŠs de 50.000 guants, bates, gels hidroalcohòlics o ventiladors.

Tenen un quart front previst en espera de si cal activar-lo, que Ês la cessió de les cabines que fan servir per manipular virus per convertir-les en centre de diagnòstic, per poder fer els famosos tests de Covid-19.

La sang de pacients curats, una possible sortida

En paral¡lel, uns des de casa i els altres des del propi Institut de Recerca, els investigadors han engegat ja diverses lĂ­nies d’estudi. Un dels mĂŠs destacats se centra en aprofitar la immunitat dels treballadors sanitaris que s’han infectat de coronavirus i que ja s’han recuperat. “Ja tenen anticossos al seu plasma i això pot servir per als malalts”. La idea amb la qual treballen ĂŠs extreure la sang dels curats per centrifugar-la, separar-ne els anticossos i poder fer una transfusiĂł als nous contagiats.

En paral¡lel, s’estan practicant assajos amb diverses combinacions de fĂ rmacs per al tractament de la infecciĂł. AixĂ­, per exemple, s’estĂ  analitzant un compost que s’utilitza normalment per la malĂ ria, la hidroxicloroquina, i que s’ha vist que podria tenir efectes positius amb el Covid-19. Les proves es fan amb “fĂ rmacs que ja sĂłn al mercat”, com ĂŠs el cas dels antiinflamatoris, ja que la inflamaciĂł de l’aparell respiratori estĂ  relacionat amb la crisi respiratòria dels pacients mĂŠs greus.

Una altra de les lĂ­nies d’investigaciĂł pretĂŠn determinar per què hi ha pacients asimptomĂ tics i d’altres que acaben a la UCI. Per això cal realitzar anĂ lisis de sang i genètics per identificar les variacions entre humans que permetin avançar el pronòstic de cada pacient. “Es tracta d’estratificar el risc de malaltia greu”, explica Surralles. I posa un exemple: “el colesterol ĂŠs marcador de risc cardiovascular”.

AixĂ­ mateix, el servei d’epidemiologia elabora, a partir de les dades clĂ­niques dels pacients que arriben, estadĂ­stiques per entendre com evoluciona la malaltia. En aquest sentit Surralles subratlla que en el cas dels pacients d’edat mĂŠs avançada sovint arriben “multimedicats”, ĂŠs a dir que ja prenen un còctel de medicaments per altres afeccions, com la diabetis o la tensiĂł arterial. A partir d’aquĂ­ s’estĂ  destriant quins d’aquests fĂ rmacs sĂłn beneficiosos pel tractament del coronavirus i quins, en canvi, compliquen el quadre clĂ­nic.

​Malgrat la pandèmia, la vida segueix. “Els parts no s’aturen”, assenyala el doctor. Davant d’aquesta constataciĂł han dedicat un capĂ­tol especĂ­fic per a les embarassades afectades de Covid-19. ​

​Pel que fa als terminis, el cap de recerca de Sant Pau assegura que “alguns assajos seran mĂŠs rĂ pids i estaran a punt en poques setmanes”, mentre que d’altres trigaran mesos i serviran ja per l’any que ve. “Si tenim una vacuna ho podrem prevenir, però mentrestant trobar un fĂ rmac antiviral que permeti guarir el coronavirus tambĂŠ ajuda”.
Informa:VILAWEB.CAT (29-3-2020)

129 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: