( Per RAMON SERRA, editor de RADIOCATALUNYA.CAT )

Tornem-hi que no ha estat res! Un cop més Espanya ens la té jugada amb la llengua. Ara amb el 25% de castellà a una escola de Canet de Mar. I això no ha fet més que començar, perquè aquesta mesura és provisional i podria arribar fins al 50% d’acord amb la demanda en curs de la família que ho ha denunciat. Un cop més els tribunals no fan ni cas de la pedagogia ni de les lleis del Parlament. Els importa una bleda. Només volen acabar amb el català o en el millor dels casos residualitzar-lo.
I encara hi ha ments ingènues que pensen que aquesta decisió del 25% era anterior a llei dita Celaà, és a dir, en temps del PP i que, per tant, ara ja no té validesa. Oi tant que té validesa. El PSOE no la va recòrrer, perquè sempre tiren la pedra i amaguen la mà. I als tribunals espanyols se’ls en refot tot el que no sigui defensar la unitat d’Espanya i,naturalment, el castellà com a primer senyal. Això no té data de caducitat.

Espanya des de temps de Felip IV continua en el seu intent d’acabar amb la nostra llengua. Ara ja ens hi ha posat un peu al coll. Tot amb tot, penso que el problema principal ara mateix és la covardia i la submissió del Govern. Tot són molt bones paraules i res més. És l’hora de plantar-hi cara. No havíem quedat que el Govern assumia totes les conseqüències en el cas d’algun problema? Doncs, mireu: el problema ja el tenim aquí. I la resposta és que no es pot fer-hi res davant la sentència dels tribunals.El més coherent seria que el conseller d’Ensenyament o d’Educació, com més us plagui dir-ho, hauria d’agafar els regnes de la direcció d’aquest col·legui de Canet i desafiar l’estat amb totes les conseqüencies,oi? Doncs, tururut, pa amb oli.

Vet aquí l’independentisme d’un Govern dels 52%. No se’l va votar per això. No són coherents o tenen por .El més honrat és la dimissió. Però ah, Manela! hi ha moltes cadires en joc, uns sous de molt ben veure que donen per al bon viure.
Per això penso que la manifestació de dissabte a favor de l’escola catalana no hauria de tenir un caire festiu, de fer el Pepet.I el que és més important: jo la faria a la plaça de Sant Jaume contra el Govern per covard i per enganyar-nos. Al capdavall la justícia espanyola ja fa el seu paper i de forma especial la seva sucursal a Catalunya el TSJC, unes sigles que poden traduir-se perfectament pel Tribunal Superior de Justícia de Castella. Un tribunal que no té cap autoritat moral quan les seves sentències en català només arriben al 7%. No hauria d’aplicar-se la seva pròpia medecina i arribar fins al 25%?

En definitiva, la immersió ha arribat al final. Que no descansi en pau. El 25% dels castellà a l’escola no el traurà pas ningú i encara bo que no s’arribi al 50% més aviat que tard. I aquí plorant, fent-se la víctima, però, això sí, tots el del Govern ben escarxofats a les poltrones. Si el Govern no és ni capaç de solucionar aquest embolic, com voleu que proclami la independència? De per riure, tu. Llàstima que la nostra malmesa llengua ho hagi de patiri rebi per tots costats: uns volen destruir-la els altres no saben com defensar-la. Per tot plegat, un dia més amb Espanya un dia menys de vida.
(134-XII-2021)