Maria Sola Masip

LA CALÇOTADA

Ara que les festes nadalenques s’han acabat,

ara que el dia comença a créixer

i neix el fred,

és temps de recollir els calçots,

la terra freda els ha donat els nutrients necessaris,

els nutrients per  fer el delit  als  nostres  paladars …

és temps de calçotades,

típiques de la nostra terra catalana,

un pagès de l’Alt Camp la va fer popular,

va ser pràcticament ahir … al XIX …

i des de llavors cada vegada augmenta

la seva popularitat,

en ella,

en aquesta típic menjar,

trobem l’autèntic sabor català,

i no em refereixo al menjar,

sinó a l’amistat, la unió i l’alegria,

que ens anuncia que una primavera,

una bonica primavera,

està a punt de florir …

degustem  mentres tant …

la calçotada …

MARIA

AQUESTES FESTES…

Nadal comença ja per Santa Llúcia,
La que ens porta la llum,
llum que ens omple els ulls d’alegria,
i de calidesa la nostra vida,
per poder arribar a la nit més màgica,
la nit més bella,
nit plena d’alegria, il·lusió i sentiments,
el món i les coses es redueixen
a aquesta emblemàtica nit …
i quants records afloren al nostre pensament,
i quantes absències trobem a faltar…
Aquesta nit es fa la màgia i,
Aquesta màgia converteix els troncs,
Els troncs més vells del bosc en TIONS
Que arriben per art de màgia a les cases
I fan la delícia de petits i grans…
I el pessebre,
Quina molsa
Quina molsa més maca
em portava el meu pare…
que aprofitant anar a buscar bolets
collia del bosc…
quins records…,
i cap a fer el pessebre…
amb el riu de paper de plata,
les muntanyes enfarinades i
les pedres per fer la cova…
quanta il·lusió …
Aquests pessebres han sentit més nadales
i han escoltat més pares nostres
que tota l’església …
com rasàvem al pessebre, perquè?,
si, si, perquè cagués el tió…
i després tots cap a la missa del gall,
sempre m’he preguntat perquè
la missa del gall…
de petita em pensava que n’hi havia un
i mai ni el veia, ni el sentia cantar…
i bé… no acabaria mai,
són tants i tants els records…
són tantes i tantes les absències
però el meu cor ara em diu
riu, siguis feliç, gaudeix de les festes…
els absents, hi son, si …
hi son amb aquestes noves carones
que amb il·lusió van a resar al pessebre …

SI EM VOLS ESCRIURE …

En una nit sense lluna creuem l’Ebre,
ve una multitud de, persones i més persones,
i material de guerra,
havíem de guanyar!
l’última carta ens la jugàvem en aquesta batalla,
i la gent corria, cridava, plorava,
i els ponts s’enfonsaven,
no aconseguíem travessar el riu …
però érem gent tenaç,
gent amb ideals,
enmig del bombardeig es reparaven els ponts,
ens jugàvem la vida,
però lluitàvem,
érem uns veritables combatents,
encara que quedéssim reduïts a menys de la meitat,
encara que només quedés una sola persona amb vida,
sabíem que la nostra lluita serviria,
fins i tot encara que perdéssim la batalla,
ens sentiríem herois,
perquè el nostre esperit per la lluita
per la lluita de la llibertat i els drets humans,
seguirà sempre endavant.
Finalment vàrem perdre la batalla,
la trista derrota va significar, i
va preparar el camí,
el camí per la caiguda
per la caiguda de la nostra estimada Catalunya,
però encara que mil vegades ens derrotin,
mil vegades ens aixecarem,
els bons i nobles ideals sempre triomfen …
i un dia podrem dir …
el nostre ram de roses vermelles llueix,
llueix en tota la seva esplendor …
ha valgut la pena el sacrifici.

MARIA

SI VENS TU …

“… No vull ser ombra
volem ser llum
i una rosa vermella en el teu cor … “

Sempre units
lluitarem junts,
sempre pacíficament
cantarem junts.

I sempre units en la lluita per la pau,
per la llibertat,
pels nostres drets,
ho aconseguirem
si véns teu al meu costat.

I sempre units
parlarem, i parlarem, perquè
parlant ens entenem, aixì podrem dir als nostres germans
Benvinguts, passeu, passeu, però sempre
si véns tu a cantar-ho.

I somiarem, somiarem, en fer d’aquest món cruel,
un més proper i bonic,
en el que no existeixen ni el rencor
ni les envejes, per poder cantar
Gràcies, gràcies a la vida,
però sempre
si véns tu al meu costat.

I lluitarem units, sempre units,
si véns tu sense pensar-ho.
I cantarem, cantarem, visca la vida,
visca la llibertat, si véns tu a cantar-ho.

MARIETTA

I VOLEM UN MÓN TOT  NOU

“Ningú no compren ningú ….

i volem un món tot nou
amb un cel net d’amenaces…”

I ara continuo…

Nosaltres sempre serem nosaltres,

Sabem allò que és bo i…

Lluitem i lluitarem per aconseguir.ho

Volem sentir el sol damunt la nostra cara,

Però un cara sonrient, satisfeta, lliura…

Estem vius, i volem …

Cantar, sentir, parlar,

Sense cap por,

No volem que ningú ens amenaci,

Perquè sabem  i tenim la veritat …

Sabem que el que prediquen de nosaltres

És una mentida i de

Molt mala voluntat.

Nosaltres lluitem per una vida millor,

Sense amenaces, sense mentides,

Lluitem pels drets humans.

Lluitem contre les injusticies,

Lluitem per la llibertat,

Lluitem per les tres paraules clau

Justicia, llibertat i fraternitat…

I companys … ho conseguirem

DESAFIAMENT
No puc explicar per què,
El perqué …
cada vegada que pensó
en la nostra societat,

en el que està passant a la meva

estimada Catalunya,
en el que està passant al món,
una llàgrima rellisca per la meva cara …
Pau i amor,
és el que necessitem,
necessitem que la llum triomfi,
que triomfi sobre la foscor,
sobre la foscor de la hipocresía
i la inconsciència humana sense sentit.
La màxima expressió d’amor és…
la SOLIDARITAT,
ella és on es destaca el desinterès, …
i aquest és el DESAFIAMENT que …
els Estats, l’Església,
la família i tota la humanitat,
HEM DE GUANYAR!

ELS PANELLETS

Novembre a Catalunya bé carregat de panellets

Diuen que en temps ancestrals

Aquests dolços servien per endolcir el record

El record vers els nostres éssers estimats

Que sempre seran presents en la nostra vida

Ja que nosaltres som una continuació d’ells

Els panellets doncs, eren una ofrena,

Ofrena que dipositaven a la tomba

Per fer.los partícips a la nostra festa,

Festa de “La castanyada”,

A ells, ells que deambulen

Deambulen entorn d’una cosa que es diu

ETERNITAT.

NOMES SILENCI …

Les agulles màgiques del nostre Mont-serrat,

ja ens han enviat les seves energies,

que amb tant fervor demanavem

il·luminant els seus cims amb els nostres desitjos,
el poble català hem omplert l’asfalt,

el camp, el mar i les muntanyes,

demanant clemència …
avui em pregunto …
on han quedat les nostres súpliques?

on han guardat els nostres desitjos, on …?
Només el silenci s’escolta,

ningú escolta el nostre prec,

tot esta igual

de que serveix el nostre sacrifici?,

de que serveix la nostra passivitat …

de què serveix? …
El poble català som,

abans que res honestos,

demanem honestedat,

demanem que se’ns tracti tal com actuem,

passivament,

no com ens presenten davant del món,

no som agressius, som solidaris,

som germans dels nostres germans,

però sembla ser que la nostra família,

pares i germans ens han abandonat …

Catalunya, és òrfe, no té pares …

LA FORÇA , LA LLIBERTAT,  LA LLUITA

Les agulles del nostre Mont-serrat, avui ja no son llàgrimes, malgrat la situació que estem vivint.
Avui ja no són llàgrimes, han sentit el crit de tot un poble.
Elles, altes i esveltes, han buscat tota la força,
tota la gran força des de les profunditats,
des de les entranyes de la nostra muntanya sagrada.
I s’han unit amb el seu poble, amb aquest poble català,
amb aquesta gent que som tots els catalans,
nobles, lluitadors, sincers, justos, emprenedors i pacífics,
per lluitar, lluitar sense parar,
lluitar fins al final, fins aconseguir la llibertat
la llibertat d’aquestes persones que.
n’he estan injustament privades …
lluitarem i guanyarem,
la veritat i la bona consciència,
i els bons ideals per fer digne un poble,
sempre guanya,
no ens hem d’entristir ni tirar enrere,
ens ho diuen les esveltes agulles del nostre Mont-serrat
i la verge Bruna que ens empara,
amb tot això, amb tota aquesta bona energia, guanyarem.

HE MIRAT AQUESTA TERRA

“… he mirat aquesta terra …”

Aquesta terra, aquesta terra tan noble,
aquesta terra bressol de grans artista
aquesta terra bressol de grans treballadors
gent honrada i solidària,
gent que amb el seu art ens ha ensenyat a estimar-la,
a protegir-la, a elevar-la a dalt de tot,
com a reina i senyora que és.
Aquesta terra, ara, esta trista,
Aquesta terra ara està sola
Aquesta terra maltractada, desprotegida,
abandonada, humiliada,
enmig del menyspreu més profund
de l’enveja més severa,
l’orgull més superb.
On estan aquells que,
amb la seva sang la van rescatar
aquells que amb el seu art la van elevar
aquells que amb el seu treball la van crear,
com salvarem a la nostra estimada terra,
com la elevarem com a reina i senyora que és,
com crearem arguments per rescatar-la…
em pregunto i no trobo resposta …
on hem de buscar?

LA VERGE DE LA MERCÈ

Plou sobre Barcelona, en el seu dia més senyalat,
Diuen que són les llàgrimes de Santa Eulàlia.
De la santa que plora perque va ser destronada,
però aquest any no és així,
Aquest any les dues patrones ploren
i el seu plor es tan intens, tan llarg, tan dolorós….
No tenen cònsol
Veuen que la terra catalana es desmorona,
Que com segles enrere… ens guanyen terreny,
que estem lligats, amania tats,
com si de delinqüents es tractés,
que no hi ha manera humana de deslliurar.nos
clame’m justícia però el clam no s’escolta
clame’m llibertat, però cada dia en som menys
clame’m unió, però no entenen el nostre clam
clame’m dignitat, però ens la prenen…
No se , no se…
Verge de la Mercè,
Pot ser que t’apareguis una altra vegada,
Però aquesta ho has de fer,
T’has d’aparèixer als nostres carcellers
Has d’intercedir per salvar,
Si per salvar a aquests cristians
Que es troben empresonats…
Però no pels serracencs,
Aquesta vegada és la societat actual
Aquesta societat que no entén la paraula …
LLIBERTAT

EL TIMBALER DEL BRUC

“…un poble desarmat enfront del gran exèrcit invasor …”

Els catalans som …
Valor, força, seguretat, patriotisme, unió,
Sonen els trets, les muntanyes sagrades tremolen
Estan soles només la Verge Bruna les protegeix,
L’invasor va guanyant terreny, i les Muntanyes ploren,
Clamen al cel ajut, no volen ser franceses
Elles són el cor i l’ànima d’aquesta terra,
D’aquesta terra en la qual Deu va passar.hi en primavera,
Hi tot cantava al seu pas
Al pas per aquesta terra tan ufana,
Que no n’hi altra, sota a capa del sol,
Aquesta terra catalana que ara ens volen envair…
De sobte ressonen pels cims de Montserrat,
Com un cant celestial el so d’un timbal,
D’un timbal que junt amb el so d’un corneta i
El tentineig de les campanes de tot Catalunya
Retronaven en xocar amb les parets
Del nostre Montserrat,
Com si d’un gran exèrcit es tractés…
Guanyant la batalla a l’invasor
Gràcies Verge Bruna,
Gràcies per donar força al petit timbaler …
Verge Bruna, no ens abandonis,
Ara com llavors, Verge estimada,
la terra catalana, Catalunya, els catalans
necessitem l’ajut del petit timbaler

LLUITAR

De dos amors que tenia, l’un en terra, l’altre en mar,

El de terra l’empresonen, l’altre viu exiliat.

Jo ni ploro pel de terra, ni em lamento pel de mar,

Plors i laments, de qué serveixen?

Gent que lluiti és el que cal….”

I lluità, com lluitarem?,

Si ja ens hem manifestat,

Els nostres crits no els escolten

Els nostres crits de llibertat…

Haurem d’agafar l’estaca

I tallar.la de soca rel,

Per tal de que ja no creixi

I logrem la llibertat

La llibertat d’aquells presos

Que mai no havien de ser empresonats

LA FESTA MAJOR

S’ha recollit la collita, els camps estan descansant,

com també descansen els pagesos,

satisfets del bon resultat de la recol•lecció,

i junts i amb alegria celebren la festa major…

La festa major, tres dies de disbauxa,

tres dies de tradicions,

trobada amb familiars i amics dels pobles veïns,

tot és alegria, ja sona la música,

s’apropa la cercavila, la presideixen els gegants,

acompanyats dels capgrossos, que amb el seu ball,

conviden a grans i petits a acompanyar.los

amb la seva música frenètica, pels, carrers del poble,

La comitiva s’atura a la plaça major

per enfilar cap a l’església,

el capellà espera per oferir el sant misteri de la missa,

l’ofici de la festa major,

al sortir és obligat fer el vermut al cafè del poble,

l’orquestra està a punt per oferir el vermut- concert,

ara tots ben contents pel vermut et, cap a casa …

i quina olor de bon menjar, a rostit, a fricandó,

a mils i mils aromes que ara venen al meu record…

i quin goig, a la taula tota la família, amics,

els marrecs en taula a part, ells fan de les seves,

ells amb els seus macarrons, aquells que només sap fer l’àvia,

la sobretaula s’allarga…. Arriba l’hora d’anar al futbol

el partit de futbol és obligat…

i després el ball de tarda,

la gent ben empolainada, amb les millors gales,

cap al ball

les noies esperant que s’apropi aquell noi

aquell pel que sospiren

els nois arriben, les treuen a ballar… quina il•lusió

quan feeling vola per l’aire..

Més d’una parella tirarà endavant..

i ara el ball de rams, amb qui ballaré el vals…

i amb el vals s’acaba el ball de tarda… ara a sopar

ja hem fet gana, i les padrines treuen

aquells embotits, aquell pernil,

aquells tomàquets …

que només es troben a les cases de pagès

i riure i comentar i compartir il•lusions,

I amb tot aquest enrenou, arriba

Si arriba l’hora del ball de nit

La gent encara més elegant que al ball de tarda

Les noies ja segures d’amb qui ballaran…

I ballar, i somiar, i emocionar.te

Emocionar.te quan el teu noi t’abraça per ballar

Quan les mans s’ajunten i ja es veu que hi ha amor

I … arriba el ball del fanalet,

Que no es cremi aquest fanalet,

Que duri tot el ball… tot el ball i…

L’amor que ja s’ha promès …

Que duri per tota la vida…

I si estimat lector…

Així eren les festes majors que

he tingut la sort de viure …

LLIBERTAT

Avui el dia s’ha despertat quiet,

Escolto i sento el bruixit dels arbres i les plantes,

Que el suau vent  fa trontollar.

El poble encara inmers en el silence,

Només els ocells canten,

I no paren de cantar…

De cantar  la seva trobada amb la vida,

Amb la vida  i  la llibertat.

Està ennovulat, amenaçant  tempesta,

No fa gaire un raig de sol tot ho ha transformat,

El seu missatge ens ha volgut dir …

Jo hi sóc i us acompanyo…

L’aroma és de natura,

Els camps acaben de donar  el seu fruit,

I ara ens regalen   la joia

De poder   contemplar

Els grocs i ocres que la sega ha deixat.

De sobte el campanar

Llença  a l’aire les campanes,

Que alegres repiquen i ens anuncien

Que un nou dia ha començat,

I aixì cada hora, aniràn repicant…

Quants veïns d’aquest poble

La rutina han seguit…?

I ara, endinsant.nos al poble,

Les cases del  Call Jueu, ens fan pensar  i pensar,

En els que les habitaven, que la vida van donar,

Per poguer … viure, treballar, ensenyar…

Elaborant  tota clase de menesters domèstics,

I de la terra treient  el seu fruit,

terra que estimaven,

terra que era seva i ara havien de deixar

Però  l’orgull, la ambició  i  gelosia,

Dels que es creuen poderosos,

que hi han estat,  hi son i sempre hi serán

per que les innominoses corones

que així els han marcat …

I amb el nom de Dèu I la Santa Inquisició  per davant,

Els hi vàren fer abandonar les terres, possessions i anhels…

I aquest conflicte encara no resolt,

L’hem de saber entendre i comprendre,

Com el mal que embruta al món,

Protegit i sota l’ampar del Concordat  Eclesiàstic,

La màfia… el poder….

Segueixo escoltant  el  cant  dels  ocells,

No necessiten orquestra …

El seu cant  a capel.la  no falla els seus tons…

Entonen la vida …

La vida amb llibertat…

Llibertat que ells si tenen…

I que a nosaltres ens ha mancat

“ … LLIBERTAT … “

ELS CORREFOCS

… Festa i foc forgen la identitat catalana…”

S’atansa la nit i la festa es respira,
els carrers tots guarnits,
les portes tapades,
els nens plens d’eufòria,
cridant i jugant,
el soroll de les gralles s’escolta de lluny,
i es van apropant.
El ritme convida a saltar i a ballar,
s’albiren espurnes que van fumejant,
i amb tota aquesta disbauxa,
els diables remarquen la nit,
el seu foc ens neteja, ens neteja l’esperit,
i treu de la nostra ànima el rencor,
el rencor més cruel,
aquest foc d’aquests diables,
no és pas el foc etern,
ells són l’esperit de la festa,
de la festa Major,
ells forgen la festa i ens forgen també .

ELS CASTELLERS

” … Força, equilibri, valor i seny …”
Doncs si,
aquests elements descriuen el que són els castellers,
els castellers, dignes representants de Catalunya,
ells amb força formen una base sòlida
una base en la qual s’ha d’aguantar
la gran torre humana,
la força és el pilar que suporta tot el pes
el pes que junt amb l’equilibri
farà que arribin a culminar el repte,
fins arribar a coronar el cim
valor, valor i confiança amb els companys,
valor per enfilar-se amunt i sempre amunt
i seny, seny per veure fins a on es pot arribar,
no voler superar un obstacle insalvable,
tenir seny i seny per posar fre a la pujada si es corre perill
i confiança, confiar segament amb els companys,
que agrupats fan pinya per tal que
si la torre es desmorona,
la caiguda sigui més lleu.
Quin exemple més real ens donen els castellers—
” … Força, equilibri, valor i seny …”.
La pregunta és
Perquè no ho practiquem …

AQUESTS VESPRES D’ESTIU

“ … Déu ens dó ser catalans,

per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d’oli discret i un pols de sal si fa falta; …”

Que millor que un bon pa amb tomàquet

per gaudi les nits d’estiu,

una bona llesca pa de pa de pagès,

si pot ser del dia abans,

ben sucada amb tomàquet,

d’aquells que collim de l’hort,

amb una olor que et conquista i

un sabor que no diguem,

i el bon raig d’oli d’oliva que no falti,

oli d’aquests del pais,

fet d’olives arbequines i

també un polsim de sal,

acompanyat amb pernil,

d’aquell curat cassolà

i que tenim reservat des

de l’ultima matança,

o bé anxoves de l’Escala,

amb unes copetes de cava,

que a Catalunya tenim els més bons,

tots asseguts a la taula ,

a la taula del jardí,

gaudint d’una bona fresqueta

tot contemplant els lluents estels…

Quins records el pa amb tomàquet, i quins olors i quins sabors…

LA FLAMA DEL CANIGO

“… Muntanyes del Canigò, fresques sou i regalades…”

Muntanyes del Canigò,
muntanyes sagrades pels catalans,
Impresionants muntanyes situades
entre les valls més altes
muntanyes que vàreu tenir la tristessa
de veure com tants i tants catalans
les creuaven per arribar al pais veí,
escapant d’una mort segura, de la miseria,
del mal viure, dels escarnis,
buscant un cami,

per tornar a començar la vida,
la vida que els hi havia robat
un règim dictatorial, rígit i criminal.
Muntanyes del Canigó
muntanyes d’ont surt la flama de la foguera,
que durant tota la nit ha estat encesa,
i amb torxes els atletes,
com aquells de l’Olimpia,
porten als llocs del seu origen,
per encendre les fogueres la nit de Sant Joan,
donant llum i alegria a la nit més curta de l’any,
i la benvinguda al solstici d’estiu.
El meu desitg, estimades muntanyes,
es que la flama que de les vostres entranyes surt
a més d’encendre fogueres, encengui el cor dels que
sense cap motiu, han condemnat a unes persones,
que no tenen cap culpa,
que sel’s ha privat de llibertat,
per pensar i proclamar els seus ideals,
i que ni tant sols han tingut
l’oportunitat de creuar pels vostres cims,
per poder arribar al pais veí,
on alli si que es permès,

proclamar i lluitar pels teus ideals.

HIMNE DE CATALUNYA

“…Catalunya triomfant, tornarà a ser rica i plena…”
Catalunya, la meva estimada Catalunya ….
qué hem fet perquè ens tinguin tan odi?
Nosaltres, els catalanas,

persones de nobles conviccions,
amics, treballadors, honests, cultes,

solidaris, sempre oberts a rebre els germans,

ajudar.los, donar.lis la ma quan  ho necesiten,

Què vàrem fer?,  perquè,

en un temps no tant lunyà,

prohibiren la nostra llengüa,

les nostres costums, les nostres tradicions?

Com és posible obligar a tot un  poble

a parlar una llengüa desconeguda, dins el seu propi país?

Com és posible que a les escoles,

es borrès d’un “plumetazo” la nostra història?

Com és posible que els infants d’aquells anys,

desconeguessin la parla que, durant

generacions i generacions

havien parlat els nostres antecesors?

Com és posible que en els llibres d’història,

no es fes ni una sola menció,

de la nostra tan antiga, de segles i segles

Com és posible la prohibició de la publicació,

de la lectura de llibres, dels grans autors,

de la nostra estimada patria catalana?

Com és posible obligar a cantar un himne,

que per molts de nosaltres obria recents ferides,

tant sols amb les seves primeres notes?

Com és posible prohibir el nostre himne,

que ens diu tantes i tantes coses,

i és més ántic que el començament dels dies?

No tenim ni tindrem mai resposta…

I nosaltres continuem…,

Continuem la batalla, la volem guanyar amb dignitat,

sense crits, sense opressions, sense crims,

La nostra és una lluita noble, quieta

Com el nostre carácter,

La nostra lluita l’ampara una dolce Verge Bruna,

Que dels catalans sempre serà Princesa,
i dels espanyols Estrella d’Orient,

pels bons és pilar de fortalesa,
i pels pecadors el port de salvament.

LA SARDANA

” … la sardana és la dansa més bella,

De totes les danses que es fan i es desfan …”

Les coses que s’estimen s’aconsegueixen…
La sardana, la nostra dansa,
la dansa que agermana,
la dansa que forma una rotllana
a la qual tothom i és convidat,
la dansa que uneix mans de totes les races
de totes les religions, de tots els estils de vida,
que hi pot haver més bonic que una gran rotllana?
on persones de diferents mons,

diferents idiologies, es donen les mans,
per ballar amb harmonia i amor al só de la tenora,
que amb la seva melodia
ens crida a la unitat, al respecte i a l’amor
per un poble que, malgrat les adversitats,
continua mantenint-se fort, unit i valent,
davant les injustícies que cada dia rep,
per part de persones  cruels i sense escrúpols….
I sovint ens preguntem…
Que podem fer davant de tot això
La resposta és …
Cada vegada fer més grossa la rotllana,
deixar que la tenora soni
cada vegada més fort,
més fort , dins el cor d’aquesta gent
amenaçadora, que mai s’ha parat a pensar
que ….
La sardana és la dansa més bella
De totes les danses que es fan i es desfan

Visca Catalunya …. Visca els catalans…

ELS MAQUIS

El silenci reina a les muntanyes,

nomès s’escolta la remor del vent

que mou les fulles dels arbres,

de tant en tant pasen els esquirols

saltironant de branca en branca,

una guineu solitaria passeja per l’arbreda,

i el riu canta la seva cançó d’esperança.

Amagats dins de les coves,

els maquis esperen l’ocasió,

l’ocasió per derrotar a l’opresor,

i així poder alliberar al poble,

de l’esclavatge brutal, sense escrupols,

que un règim dictador ens ha sotmés,

regim dictador del que encara no n’hem sortit,

em de tirar endevant, lluitar com els maquis,

i no rendir-nos mai, lluite’m per la llibertat,

lluite’m contra l’opressor, lluite’m per poder

oferir als nostres fills,

una vida digna, sense opresor ni dictadors,

una vida on els drets humans,

siguin la gran bandera 

protectora de tota l’humanitat

LLUITAR

“ … Torna, torna, Serrallonga,
que l’alzinar ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran…”

Lluitar per viure, lluitar per morir,

Lluitar per aconseguir felicitat,

Lluitar per una vida digna,

Sense envejes ni rancúnies,

Lluitar pel respecte,  per la dignita

Lluitar contra els abusos sexuals,

Lluitar contra la corrupció i les mentides,

Lluitar per aconseguir la igualtat entre les persones

Lluitar per aconseguir que el nostre planeta

Sigui un jardí on puguem ser feliços

Lluitar per uns drets humans que ens amparin a tots

Lluitar contra la injusticia, contra la discriminació,

contra la mentida ……. I

I lluitar per la llibertat ,

Lluitar, sempre lluitar

Ara,  la nostra lluita és, per la llibertat

Per la llibertart d’unes persones que…..

no mereixen estar.en privades …

“ … Del cor de les Guilleries
sortirà un gran espetec
que en faran ressons de guerra
les parets de Tavertet … “

CATALUNYA, EL MEU AMOR

” … Vienes quemando la brisa con soles de primavera …”
Primer persona, després catalana.
Catalunya és el meu amor,
el bressol de la meva vida i de tots els meus,
en aquests moments estic trista,
si, molt trista,
no em poso en política,
res més lluny del meu pensament,
però si en els que en aquests moments,
per lluitar pels seus ideals,
sense haver comès res,
absolutament res,
ocupen un lloc que no els hi pertoca …
la presó,
em poso en la seva vida com si la meva fos,
noto tanta tristesa, tant buit,
tenim tants Che Guevara, privats de llibertat,
tantes persones cultes
que passen per les humiliacions més baixes,
que han de suportar tants escarnis,
tanta mentida, tanta pena…
on hem arribat?
des del maig del 68 han passat molts anys,
tornem a estar igual?,
hem de tornar a treure l’icona d’aquells anys, quan lluitàvem per uns ideals
de llibertat i justícia?,
no els hem trobat encara….
i han passat tants anys?

L’HAVANERA

” … Oh, si igual que tu, gavina, el mar pogués jo travessar …”



Qui fos gavina per travessar mars i mars…
per poder descobrir finalment al racó de la felicitat,


el racó on dormen els deus de l’Olimp, 
on no hi ha ni desgràcies, ni desenganys,


allí on les persones són lliures.
i la seva felicitat es transmesa a tots els éssers humans 
on no hi ha ni nacions,

ni estats opressors,
on la dignitat i el respecte està per sobre de tot,


on no existeix ni la vengança, ni l’odi,
ni la ingratitud, ni l’avarícia, ni tan sols la corrupció,


qui fos mariner, qui fos un d’aquells mariners,
que després d’un cremat, amb il·lusió,


embarcaven cap a terres llunyanes,
per lluitar per Catalunya… 


Aquests sentiments…, aquests records,


venen a la nostra memòria,
en les nits festives i alegres d’estiu, 


quan a l’entorn d’un cremat, que flamege,
que estén una flaire d’alcohol amb sabor a rom, 


els pobles de Catalunya, amb nostàlgia 
recorden la vella Cuba …


Nostalgia

Avui estic nostàlgica … He sortit a la terrassa, hi he mirat al cel ja fosc,
he vist la primera estrella de la nit, i m’ha saludat,
llavors, no sé per quin motiu,
l’hi he preguntat si havia vist alguna vegada,
a en Salvador Puig Antic,
ella m’ha respost que si, cada dia el veig,
però fa una temporada que està trist, no sé què l’hi passa?,

l’altre dia va poder més la curiositat que la raó,
l’hi vaig preguntar què l’hi passava,
la seva resposta va ser més clara que la llum del sol,
la meva tristor és motivada per tot el que passa a la meva terra,
tu estrella, tu que surts totes les nits,
i que tens la possibilitat de connectar amb els humans,
els hi preguntes si encara es recorden de la meva lluita
de la meva i la dels meus companys,,
lluita per la llibertat i la justicia social,
que van fer que ens impliquesim activament
amb la lluita contra la dictadura franquista, lluitant clandestinament.
Aquesta dictadura fa molts anys que es va disoldre,
jo sóc l’última víctima d’aquesta dictadura cruel,
es van ensenyar amb mi, condemnan.te a mor
i posteriorment executant.me al garrote vil,
si estrella si, al garrote vil, sense clemència.
Després de tot això va entrar la democràcia, m’han vaig alegrar…
però no sé per què que tal democràcia no és el que sembla,
estrella els hi preguntes,
perquè hi tornen ha haver gent que
per les seves idees i per la seva lluita,
el mateix pel que lluitavam tants en aquells anys 60-70,
están empresonats, privats de llibertat,
per favor estrella m’agradaria saber la resposta ….

Estimo la meva terra

“… Canta l’ocell, el riu, la planta, canta la lluna i el sol…”

Orgull de ser catalana,

Orgull de tenir una dansa que ens agermana,

Orgull de tenir els castellers

Que per montar  les seve torres humanes

Una gran multitud neceseten que pinya facin…

Orgull de tenir una verga Bruna,

Que princesa dels catalans és,

I estel de salvació per la resta de l’humanitat,

Orgull de tenir unes màgiques montanyes,

Que els seus cims toquen el cel,

I amb amor els angelets serraren,

Orgull que el magnetisme d’aquestes  estimades montanyes

Convida a la reflexió,

Reflexió tan necessària per l’epoca que  ens toca viure,

Plena  d’ingratitut, vengança, inseguretat i desesperació

Verge Bruna, il.lumina la terra catalana,

I guía el nostre camí,

I el camí dels nostres germans,

Cap a un sender de pau, seguretat i llibertat per a tots.

La ginesta

Obro la finestra,
respiro el primer aire del dia,
té perfum de ginesta
perfum aquest que m’enamora,
ell em diu,
preparat que ja ve l’estiu,
com a bona catalana,
amant dels bons perfums
I del color que els embolcalla,
no he pogut més,
i a collir la ginesta,
cap al camp, m’he escapat,
per poder.la oferir,
a les persones que aprecio
i que tancades estan,
He collit un bon ram,
El seu perfum penetrant
Amb el groc que enlluerna
Es com si un raigs de sol
Inundesin la meva vida,
Ara que no volen aquest color.
i diuen que diuen que res de llaços
el groc color de la ginesta
I tot el que per mi representa,
mai l’esborraran del meu cor

Sant Jordi

Per Sant Jordi, un llibre i una rosa…
bonic costum del meravellós país
que la vida em va destinar.
El meu sentiment és d’agraïment,
orgull i felicitat de ser catalana….
Moltes felicitats a totes les persones
que porteu aquest emblemàtic i preciós nom…
però la meva felicitació especial
és pel meu estimat net,
ell va portar l’alegria i felicitat
a la meva vida…
Amor meu…. feliç dia… per la iaia ets el sol
que il·lumina tota la seva existència