RAHOLA NO VEU CLAR EL RETORN DE SERRET LLIURANT-SE AL SUPREM

Després de més de 3 anys a Brussel·les, on era delegada del govern a la capital belga, l’exconsellera d’Agricultura, i una de les perseguides en la causa de l’1-O, Meritxell Serret, va decidir tornar del seu exili per seguir fent política des de Catalunya. Per això, es va presentar voluntàriament al Tribunal Suprem i ha quedat en llibertat. Ara, Pilar Rahola analitza aquesta decisió, sobretot, des de les conseqüències polítiques que pot tenir. L’escriptora no pot ni imaginar què suposa ser a la presó o a l’exili i què mou cadascú a prendre decisions personals com aquesta. Ara bé, al seu Paraula de Rahola d’aquest dimecres, apunta: “és evident que cada decisió personal afecta tot el col·lectiu i té una dimensió política”, que vaticina que en aquest cas, “serà utilitzat políticament pels repressors i en contra del paper que té l’exili català”.

I posa com a exemple el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que agafa el retorn de Serret com a “demostració que Espanya es una democracia plena”. Però Rahola ho té clar: “Mentida. La vergonya d’Espanya és la vergonya d’una democràcia agònica, fallida, amb un tuf autoritari terrorífic i dèspota. El ministre de Justícia diu: ‘veis como somos buenos…”. D’aquí que Rahola lamenti dues consideracions: sense discutir la decisió de Serret, que els companys a l’exili no sabessin “que tornava, que s’entregava… és lleig”. I la segona: un dels aspectes de l’exili català era la confrontació amb l’estat, plantant-se i amb una posició de fermesa… “i Serret, presentant-se a Llarena i dient ‘Bon dia, m’entrego’, home…, trenca l’esquema, complica les coses, ho deixa una mica tocat”:
Informa:ELNACIONAL.CAT (17-3-2021)

131 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: