RAJOY EXPLICA AMB TOTS ELS ETS I UTS TOT EL “PROC√ČS ” DEL 155

El 26 d’octubre del 2017, un dia abans de la DUI, la (inaplicada) declaraci√≥ d’independ√®ncia del Parlament, es podia llegir en grans titulars a l’edici√≥ digital del diari El Pa√≠s: “Puigdemont descarta eleccions i deixa via lliure a l’aplicaci√≥ de l’article 155”. Durant alguns dies es va especular amb la idea que si el president catal√† cridava a les urnes, el Govern espanyol no duria a terme l’amena√ßa de la intervenci√≥ i suspensi√≥ constitucional de l’autogovern. El debat va existir, fins i tot, a l’Executiu del PP -les hemeroteques en donen fe-; per√≤, sobretot, va ser alimentat pel PSC, el PSOE, el PNB i una part de l’anomenada tercera via, inclosos consellers del Govern com Santi Vila, com a (presumpta) soluci√≥ in extremis a la crisi. Tots aquests sectors es van llan√ßar a la jugular de Puigdemont quan va decidir seguir endavant, cap a la DUI, sense convocar eleccions -com li demanaven ERC, part del PDeCAT i independents de JxS√≠-, en constatar que no havia rebut garanties de Madrid que es frenaria el 155 si ho feia.

Avui, dos anys despr√©s, a Puigdemont li ha donat la ra√≥ ni m√©s ni menys que Mariano Rajoy, √©s a dir, el responsable √ļltim d’una decisi√≥ que va suposar la destituci√≥ del Govern, la dissoluci√≥ del Parlament i la convocat√≤ria d’eleccions catalanes per l’Executiu espanyol, la intervenci√≥ de la Generalitat i la suspensi√≥ de l’autonomia. L’expresident i l√≠der del PP revela en les seves mem√≤ries, Una Espa√Īa mejor (Plaza y Jan√©s), que el 155 no s’hauria parat en cap cas. El que ja es coneix com “la confessi√≥” de Rajoy ha revelat aix√≠ la falsedat d’un dels axiomes -la presumpta irresponsabilitat de Puigdemont per no haver convocat eleccions- que han apuntalat el relat de demonitzaci√≥ del president i els qui el van seguir a l’exili.

La decisi√≥, segons Rajoy la “principal” i m√©s “transcendent” de la seva vida pol√≠tica, era irreversible en aquells moments, i, de fet, havia anat prenent cos, acceleradament, des de molt temps abans. El pol√≠tic gallec havia descartat abans altres vies que li van suggerir, escriu, entre elles la d’enviar l’ex√®rcit a Catalunya.

A continuaci√≥ reprodu√Įm extractes textuals del cap√≠tol 9√® i √ļltim del llibre, “L’article 155”, centrat en el moment culminant del conflicte, on Rajoy, amb un to entre greu i c√≠nic, revela els racons del seu proc√©s, en ocasions amb contradiccions manifestes, aix√≠ com la preparaci√≥ del 155 s√≠ o s√≠ per frenar Puigdemont.

Les dues reunions Rajoy-Puigdemont a la Moncloa

“Com havia previst, despr√©s de l’arribada de Puigdemont a la Presid√®ncia de la Generalitat el gener de 2016, les coses van ser a pitjor. (…) Aquest era el marc en qu√® ens mov√≠em quan va tenir lloc la meva primera reuni√≥ amb Puigdemont a la Moncloa. Va ser el dia 20 d’abril de 2016, un dia pluj√≥s a Madrid (…) li vaig reiterar amb claredat que jo no autoritzaria mai un refer√®ndum per la independ√®ncia de Catalunya”.

“L’11 de gener d’aquell mateix any 2017 vaig tornar a reunir-me amb ell al Palau de la Moncloa (…) En un moment de la nostra conversa, que ja havia assolit el grau de debat, vaig arribar a preguntar-li si de veritat pensava que jo autoritzaria el refer√®ndum. Encara avui em produeix perplexitat la seva resposta: ‘No l’autoritzar√†s, perqu√®, a m√©s, no pots’ (…) Davant d’un desvergonyiment tan gran vaig pensar com podia continuar intentant fer entrar en ra√≥ qui deliberadament havia decidit ignorar la realitat i la llei”.

Escalada de tensió després de les sessions del Parlament del 6-7 de setembre
“L’escalada de tensi√≥ va ser tan preocupant que alguns van advocar per aplicar ja llavors l’article 155 de la Constituci√≥”

Operaci√≥ de la Gu√†rdia Civil a la conselleria d’Economia el 20 de setembre:
“Hi va haver episodis violents, es van viure moments d’enorme tensi√≥ (…) en aquella jornada va quedar completament desarticulada l’organitzaci√≥ del refer√®ndum”

‘No hi va haver refer√®ndum’ l‘1-0
“Efectivament, l’1 d’octubre no hi va haver cap legislaci√≥ electoral que empar√©s cap consulta, ni junta electoral, ni meses legalment constitu√Įdes…”

Actuaci√≥ policial en l’1-O
“La Policia i la Gu√†rdia Civil van complir la seva obligaci√≥ i van atendre les instruccions judicials, malgrat que es van veure assetjats, pressionats i fins i tot agredits (…) Van actuar amb professionalitat i de manera proporcionada, atesa la situaci√≥ que es van trobar, i l’objectiu de les seves actuacions mai van ser les persones, sin√≥ impedir els actes il¬∑legals”.

“Vull deixar molt clar que aquell dia no hi va haver cap tipus d’ordre pol√≠tica als responsables del desplegament”

Opcions per frenar Puigdemont
“(…) les forces de seguretat van fer una tasca m√©s que merit√≤ria en aquells dies. Ells, juntament amb jutges i fiscals, van ser l’avan√ßada en la resposta de l’Estat, per√≤ no l’√ļnica”

“Nosaltres ja feia temps que treball√†vem en el desenvolupament de les diferents opcions legals per frenar Puigdemont, per√≤ especialment en el disseny de l’aplicaci√≥ de l’article 155 de la Constituci√≥ (…)

Grup de treball del 155
“Li vaig encarregar a la Vicepresidenta [Soraya S√°enz de Santamar√≠a] que disseny√©s el procediment d’execuci√≥ d’aquell precepte constitucional (…) Hav√≠em d’actuar carregats de raons pol√≠tiques i jur√≠diques. Aix√≠ es va organitzar un grup de treball format per alts funcionaris de l’Estat que van anar dfissenyant les diferents possibilitats d’aplicaci√≥ de l’article 155 (…)”

Validació posterior del 155 als tribunals i vet a la reelecció de Puigdemont

“Ni una de sola de les desenes de disposicions d’aquell grup de treball va ser anul¬∑lada o esmenada. Totes van rebre el suport dels tribunals. Gr√†cies a aix√≤, quan va arribar el moment d’aplicar-lo, l’article 155 estava impecablement fonamentat i perfectament desenvolupat, com certificaria ‘a posteriori’ el Tribunal Constitucional. Fins i tot van aconseguir evitar mesos despr√©s l’afront democr√†tic de veure elegit com a President de la Generalitat un pr√≤fug de la just√≠cia espanyola gr√†cies al fet que van rec√≥rrer la proposta d’investidura de Carles Puigdemont despr√©s de les eleccions de desembre. Van rec√≥rrer fins i tot sense l’aval del Consell d’Estat, i tamb√© van guanyar”.

Tres fets decisius

Rajoy relata que, a comen√ßaments d’octubre, despr√©s del refer√®ndum de l’1-O, es van produir “tres fets decisius” en la crisi: el missatge del rei Felip VI del dia 3, el trasllat de seus empresarials i les mobilitzacions contra l’independentisme.

El missatge del Rei

“Per al Govern, aquell missatge, que com √©s habitual en aquests casos, vaig con√®ixer abans, tamb√© va resultar reconfortant. Est√†vem passant moments d’enorme dificultat en solitud (…) Les seves paraules ens van animar i crec que el mateix van poder sentir totes les persones que estaven donant la batalla legal contra el secessionisme: em refereixo als policies, jutges, fiscals o funcionaris. Van escoltar el Rei dir que ‘√©s responsabilitat dels leg√≠tims poders de l’Estat assegurar l’ordre constitucional’ i aix√≤ √©s el que tots est√†vem fent”.

Trasllat d’empreses

“Particularment cridaner va ser el cas de La Caixa. Un mat√≠ em va trucar Luis de Guindos per comentar-me la situaci√≥ i la petici√≥ que li havien fet arribar els responsables de l’entitat. Necessitaven agilitar el trasllat de la seva seu i frenar aix√≠ una perillosa fuga de dip√≤sits que podia arribar a afectar la seva solv√®ncia. Com era l√≤gic i com era la nostra responsabilitat, vam atendre la seva petici√≥ i aprovem un decret per facilitar el seu trasllat. L’√ļltim que ens faltava aquell octubre del 17 era haver de fer front, a m√©s, a una situaci√≥ de p√†nic bancari!”

Mobilitzacions espanyolistes

“El tercer element decisiu d’aquells dies va ser l’inici de mobilitzacions en sentit contrari a l’habitual. Ja no eren els independentistes els que prenien els carrers, sin√≥ els catalans que volien continuar sent espanyols. La Catalunya silenciosa (…) va decidir deixar-se veure”.

Enviar l’Ex√®rcit a Catalunya o negociar

“Vaig rebre molt√≠ssimes trucades de gent alarmada que oferia tota mena de suggeriments per aturar aquella escalada de desprop√≤sits. Alguns em parlaven d’enviar-hi l’ex√®rcit i d’altres, al contrari, m’instaven a asseure’m a negociar amb Puigdemont”

‘Acord nacional’ amb S√°nchez i Rivera
“D’aquesta manera, mentre els experts anaven tancant els √ļltims detalls t√®cnics del desenvolupament del 155, jo em vaig aplicar a un objectiu que considerava essencial: forjar un gran acord nacional per fer front a l’envit secessionista. Em vaig reunir amb S√°nchez i Rivera m√©s d’una i m√©s de dues vegades en aquelles setmanes, sense comptar les innombrables converses telef√≤niques. (…) Ni llavors vaig tenir cap queixa del seu comportament en aquell tr√†ngol decisiu, ni la tinc ara. Crec que van actuar de forma responsable en una situaci√≥ molt greu”

Visita a Donald Trump
“Durant una visita als Estats Units vaig poder explicar al seu President, Donald Trump, el fonamental de la situaci√≥. Li vaig dir que era, m√©s o menys, com si al seu pa√≠s el Governador de qualsevol estat hagu√©s decidit convocar un refer√®ndum per independitzar-se. Va mostrar un gest d’incredulitat i em va dir: “Per√≤ aix√≤ √©s impossible!” “Exactament -vaig reprendre jo- i a Espanya tamb√©”.

Suspensi√≥ de la Declaraci√≥ d’Independ√®ncia
“El dia 10 d’octubre Puigdemont va compar√®ixer davant del Parlament de Catalunya i va assegurar que assumia ‘el mandat del poble’ perqu√® ‘Catalunya es converteixi en un Estat independent en forma de Rep√ļblica’. Tot seguit (…) va proposar ‘de suspendre els efectes de la declaraci√≥ d’independ√®ncia’. (…) L’√ļnica deducci√≥ l√≤gica d’aquella declaraci√≥ era que si Puigdemont era partidari de suspendre els efectes de la declaraci√≥ d’independ√®ncia, llavors aquesta ja s’havia declarat. No es pot suspendre el que no existeix (…) Al mat√≠ seg√ľent, activem l’aplicaci√≥ de l’article 155 de la Constituci√≥ espanyola [el requeriment, amb dos terminis, a Puigdemont “perqu√® aclar√≠s si s’havia declarat o no la independ√®ncia” i “en cas de ser aix√≠, se li instava a restituir l’ordre constitucional alterat”]

El (escàs) marge de Puigdemont
“Sempre va estar a les mans de Puigdemont evitar l’aplicaci√≥ efectiva de l’article 155 de la Constituci√≥. N’hi havia prou amb haver contestat el requeriment dient que no existia una declaraci√≥ d’independ√®ncia, o, en cas d’admetre que l’havia declarat, nom√©s havia de manifestar la seva voluntat de restaurar la legalitat. Aix√≠ de clar era. Tanmateix, no va voler fer ni una cosa ni l’altra”.

L’esmena rebutjada al PSOE
“Ara que el procediment [el 155] estava en marxa semblava que a tothom li havia entrat el vertigen. (…) rebutgem amb rotunditat una altra esmena plantejada pel PSOE, que advocava per suspendre l’aplicaci√≥ del 155 en el cas que Puigdemont convoqu√©s eleccions”

Cap raó per suspendre el 155
“Aquest va ser el cavall de batalla de la jornada pr√®via al debat al Senat [que va autoritzar l’aplicaci√≥ del 155]: la convocat√≤ria electoral a canvi de suspendre el 155. Aix√≠, el dia 26 d’octubre el rumor generalitzat era que el President de la Generalitat convocaria eleccions. Hi va haver xivarri i alegria general, amb totes les r√†dios i televisions pendents de l’anunci i una inexplicable sensaci√≥ d’euf√≤ria, com si les eleccions poguessin esborrar d’un cop de ploma tot el c√ļmul d’il¬∑legalitats i barb√†ries que s’havien com√®s durant els mesos anteriors. Jo, tanmateix, no veia cap ra√≥ per deixar en suspens una decisi√≥ que no era fruit de cap rampell, sin√≥ conseq√ľ√®ncia de setmanes d’estudi i d’arguments jur√≠dics i pol√≠tics molt s√≤lids. Abans d’arribar a aplicar aquell precepte constitucional ens hav√≠em carregat de raons i aquestes no desapareixerien pel fet que Puigdemont convoqu√©s eleccions; la independ√®ncia continuava declarada i el requeriment sense respondre”.

√öltima “pirueta” i suport d’Iceta a Puigdemont
“Estava enredat en aquestes cavil¬∑lacions quan va arribar el primer de molts enc√†rrecs, amb diferent formulaci√≥ i diferents portadors, per√≤ amb un √ļnic missatge: ‘Puigdemont vol una garantia per escrit que no hi haur√† repres√†lies si convoca eleccions’. Vaig pensar per a mi: ‘Santornem-hi’, i vaig contestar a tots els enviats que no hi havia ni negociaci√≥, ni garantia, ni acord. En aquella √ļltima pirueta, Puigdemont va comptar amb el suport de Miquel Iceta”.

Catalunya, governada pel Consell de Ministres:
“Tots els divendres el Consell de Ministres celebrava una doble sessi√≥: en primer lloc, tract√†vem dels assumptes que afectaven al conjunt de la naci√≥, i despr√©s de parar una estona, d’aquells que corresponien al Govern de la Generalitat de Catalunya (…) Ning√ļ no va trobar a faltar el Govern cessat”.
Informa:ELNACIONAL.CAT (3-12-2019)

158 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: