REBAIXES ? QUINES REBAIXES DE LA FISCALIA AMB TRAPERO ?

“Rebaixes? Quines rebaixes? ”
( XEVI XIRGO )“Ara resultarà que hem d’estar contents que a Trapero només li demanin 10 anys per sedició i que la fiscalia obri la porta a la desobediència
Ara resulta que hem d‚Äôestar molt con¬≠tents. Ho sen¬≠tia ja ahir al mat√≠ en algu¬≠nes tert√ļlies. Hem d‚Äôestar molt con¬≠tents, diuen, (diuen, diuen, diuen, que deia Jordi Pujol, l‚Äôexpre¬≠si¬≠dent que avui com¬≠pleix noranta anys i que apro¬≠fito per feli¬≠ci¬≠tar) perqu√® el fis¬≠cal gene¬≠ral ha rebai¬≠xat la petici√≥ de con¬≠demna per al major Tra¬≠pero i la direcci√≥ del depar¬≠ta¬≠ment d‚ÄôInte¬≠rior d‚Äôun delicte de rebel¬∑li√≥ al de sedici√≥. Es veu que hem d‚Äôestar molt con¬≠tents perqu√® nom√©s els demana deu anys de pres√≥ i d‚Äôinha¬≠bi¬≠li¬≠taci√≥
.
I que encara ho hem d’estar més perquè la mateixa fis­ca­lia ha obert la porta a una con­demna per deso­bediència sense presó si la sala con­si­dera que no ha que­dat pro­vat el delicte de sedició. Però, què s’han pen­sat? Com volen pro­var un delicte de sedició si no hi ha hagut sedició? I com volen pro­var un delicte de deso­bediència si no hi va haver deso­bediència? El judici a Josep Lluís Tra­pero, Pere Soler, César Puig i la inten­dent Teresa Laplana (que sovint l’obli­dem en els titu­lars, però per a qui la fis­ca­lia demana també qua­tre anys de presó i qua­tre d’inha­bi­li­tació) és una ver­go­nya, i ho és aquesta petició de con­dem­nes. Ho va ser el judici als Jor­dis i a tots els mem­bres del govern (però espe­ci­al­ment als Jor­dis, per a qui mig món en demana l’alli­be­ra­ment i l’Estat fa el sord) i ho van ser les con­dem­nes que van rebre.

Les con­clu­si­ons d’ahir de la fis­ca­lia són la prova més clara que no aflui­xen i, men­tre espe­rem la sentència, no hauríem d’accep­tar cap més reso­lució que no sigui l’abso­lució. Una abso­lució que, ja s’ho ima­gi­nen vostès, no serà mai cap abso­lució tenint en compte el cal­vari que Tra­pero, Soler, Puig i Laplana han hagut de pas­sar aquests dar­rers mesos i anys. Ho entenc, que obrir la porta a la deso­bediència i a una con­demna que no pugui repre­sen­tar presó s’inter­preti com un alleu­ja­ment, i me n’ale­graré per ells si no han de posar un peu a cap cel·la, però, d’això a inter­pre­tar-ne cap gest, cap solució o que s’ha fet cap justícia, hi va un salt, un pre­ci­pici, un abisme.

206 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: