REBAIXES ? QUINES REBAIXES DE LA FISCALIA AMB TRAPERO ?

“Rebaixes? Quines rebaixes? ”
( XEVI XIRGO )“Ara resultarà que hem d’estar contents que a Trapero només li demanin 10 anys per sedició i que la fiscalia obri la porta a la desobediència
Ara resulta que hem d’estar molt con­tents. Ho sen­tia ja ahir al matí en algu­nes tertúlies. Hem d’estar molt con­tents, diuen, (diuen, diuen, diuen, que deia Jordi Pujol, l’expre­si­dent que avui com­pleix noranta anys i que apro­fito per feli­ci­tar) perquè el fis­cal gene­ral ha rebai­xat la petició de con­demna per al major Tra­pero i la direcció del depar­ta­ment d’Inte­rior d’un delicte de rebel·lió al de sedició. Es veu que hem d’estar molt con­tents perquè només els demana deu anys de presó i d’inha­bi­li­tació
.
I que encara ho hem d’estar més perquè la mateixa fis­ca­lia ha obert la porta a una con­demna per deso­bediència sense presó si la sala con­si­dera que no ha que­dat pro­vat el delicte de sedició. Però, què s’han pen­sat? Com volen pro­var un delicte de sedició si no hi ha hagut sedició? I com volen pro­var un delicte de deso­bediència si no hi va haver deso­bediència? El judici a Josep Lluís Tra­pero, Pere Soler, César Puig i la inten­dent Teresa Laplana (que sovint l’obli­dem en els titu­lars, però per a qui la fis­ca­lia demana també qua­tre anys de presó i qua­tre d’inha­bi­li­tació) és una ver­go­nya, i ho és aquesta petició de con­dem­nes. Ho va ser el judici als Jor­dis i a tots els mem­bres del govern (però espe­ci­al­ment als Jor­dis, per a qui mig món en demana l’alli­be­ra­ment i l’Estat fa el sord) i ho van ser les con­dem­nes que van rebre.

Les con­clu­si­ons d’ahir de la fis­ca­lia són la prova més clara que no aflui­xen i, men­tre espe­rem la sentència, no hauríem d’accep­tar cap més reso­lució que no sigui l’abso­lució. Una abso­lució que, ja s’ho ima­gi­nen vostès, no serà mai cap abso­lució tenint en compte el cal­vari que Tra­pero, Soler, Puig i Laplana han hagut de pas­sar aquests dar­rers mesos i anys. Ho entenc, que obrir la porta a la deso­bediència i a una con­demna que no pugui repre­sen­tar presó s’inter­preti com un alleu­ja­ment, i me n’ale­graré per ells si no han de posar un peu a cap cel·la, però, d’això a inter­pre­tar-ne cap gest, cap solució o que s’ha fet cap justícia, hi va un salt, un pre­ci­pici, un abisme.

141 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: