REBEL.LI√ď DELS AJUNTAMENTS CONTRA LA MORDASSA DEL SUPREM

( AIDA MORALES )
Els alcaldes, aixecant la seva vara al Parlament, en una imatge d’arxiu. | Adri√† Costa
El passat mes de juny una sent√®ncia del Tribunal Suprem marcava jurisprud√®ncia sobre un aspecte de gran import√†ncia per als municipis: els l√≠mits de debat als plens i la capacitat de prendre decisions fora del seu √†mbit competencial. Ho feia respecte de l’escalada judicial iniciada l’any 2013 entre l’Ajuntament de Caldes de Montbui i la delegaci√≥ del govern espanyol a Catalunya. Aquesta √ļltima, per via contenciosa-administrativa, havia recorregut una moci√≥ que el ple havia aprovat per declarar el municipi “lliure i sobir√†” i en qu√® demanava al Parlament que fes el possible per aconseguir la independ√®ncia. Ara, per√≤, els ajuntaments es planten.

Si b√© √©s cert que la jurisprud√®ncia empara -arran de la resoluci√≥ del Suprem- que qualsevol persona o partit pol√≠tic pot impugnar punts del ple que no tinguin a veure amb el seu √†mbit competencial, tant l’Associaci√≥ de Municipis de Catalunya (AMC) com l’Associaci√≥ de Municipis per la Independ√®ncia (AMI) asseguren que no cessaran en aquesta tasca. Segons assegura a Naci√≥Digital el president de l’AMI, Josep Maria Cervera, la sent√®ncia realitza una “lectura molt restrictiva de l’autonomia municipal” i busca convertir els ajuntaments en “meres institucions administratives”.

“Ens diuen que fem de gestoria, que gestionem els municipis quan tots sabem que un ajuntament tamb√© √©s una instituci√≥ de naturalesa pol√≠tica”, recorda. I de tot aix√≤, afegeix, la prova √©s que tant alcaldes com regidors han estat escollits democr√†ticament per la ciutadania “en base a uns programes pol√≠tics” que, tal com recorda, “sovint van molt m√©s enll√† del municipi”. Una asseveraci√≥ que comparteix el president de l’ACM, David Saldoni, que remarca: “Els ajuntaments s√≥n els √≤rgans democr√†tics de proximitat per parlar, tamb√©, de posicionaments pol√≠tics que van molt m√©s enll√† dels municipis”.

En declaracions a aquest diari, la consellera de la Presid√®ncia i portaveu del Govern, Meritxell Bud√≥, tamb√© lamenta el canvi de criteri en “actes pol√≠tics” que no haurien de ser sotmesos al control per part del poder judicial. “Hist√≤ricament els plens han estat espais de debat i de llibertat d’expressi√≥, no nom√©s de temes municipals”, recorda. Ara, denuncia, la sent√®ncia “manlleva aquesta capacitat de debat i d’expressi√≥ pol√≠tica” i “pret√©n convertir els ajuntaments en simples gestories que gestionin un pressupost i poca cosa m√©s”.

Meritxell Bud√≥ denuncia que el Suprem apliqui una “aut√®ntica amputaci√≥ pol√≠tica als ens locals”

Segons la consellera, la resoluci√≥ √©s una mostra m√©s de la voluntat de l’estat espanyol de “combatre el proc√©s independentista provocant un retroc√©s en els drets democr√†tics i pol√≠tics, en la llibertat d’expressi√≥ i en la democr√†cia representativa”, aquesta vegada des dels ajuntaments. Un fet que representa una “aut√®ntica amputaci√≥ pol√≠tica als ens locals”.

La independ√®ncia… i la crisi clim√†tica, S√≠ria i Open Arms

Per Saldoni, ara la sent√®ncia del Suprem posa restriccions democr√†tiques sobre la tasca dels consistoris. “Si b√© √©s obvi que els ajuntaments no tenen capacitat jur√≠dica per executar determinats acords, democr√†ticament √©s bo i positiu que es puguin fer posicionaments pol√≠tics, socials i humanitaris”, declara. De fet, afegeix, malgrat que l’alt tribunal espanyol hagi volgut ser molt clar respecte de la moci√≥ de Caldes, que s’acompanya d’una important dosi d’interpretaci√≥ pol√≠tica, els ajuntaments tamb√© debaten i aproven mocions sobre alres temes, siguin de comarca, pa√≠s o mundials: “Parlem de canvi clim√†tic, de la guerra a S√≠ria, de la sensibilitzaci√≥ amb els refugiat…”.

L’ACM assegura que “seguiran promovent mocions” mentre que l’AMI afirma que “continuaran fent pol√≠tica” des dels ajuntaments

A m√©s, afegeix que aquests aspectes no nom√©s es debaten al ple, sin√≥ que tamb√© se’n parla a en altres √≤rgans, com les juntes de govern o de portaveus i en comissions informatives. I per aix√≤, des de l’ACM assegura que “seguiran promovent mocions i posicionaments pol√≠tics, com sempre” perqu√® √©s una q√ľesti√≥ “de drets”.

“Darrere d’aquesta sent√®ncia hi ha una regressi√≥ de drets, i aix√≤ no ho podem permetre”, ha afirmat Saldoni. Tamb√© des de l’AMI, Cervera assegura que no l’assumiran: “Mentre als ajuntaments s’hi accedeixi a trav√©s d’unes eleccions en qu√® la ciutadania tria uns programes pol√≠tics, entenem que hem de continuar fent pol√≠tica”. En aquest sentit, reflexiona sobre els efectes de la sent√®ncia en la carta europea de l’autonomisme local, que va ser pensada per donar “amplitud de mires” als consistoris.

La llei per sobre de tot

L’advocat especialista en dret administratiu i exdeg√† del Col¬∑legi d’Advocats de Lleida, Sime√≥ Miquel, alerta, en declaracions a Naci√≥Digital, dels efectes d’una sent√®ncia, que “estableix una pauta molt clara d’una cosa que ja s’havia anat dibuixant”. Malgrat que la interpretaci√≥ que en fan certs jutjat de primera inst√†ncia i el mateix Tribunal Superior de Just√≠cia de Catalunya √©s “molt m√©s cautelosa”, ha recordat, el Suprem decanta la balan√ßa sobre la restricci√≥ legal.

“√Čs una bestiesa”, considera Miquel, que assegura que la resoluci√≥ de l’alt tribunal espanyol quarta la llibertat dels ajuntaments per expressar-se amb llibertat: “La llei √©s el que dissenya els ajuntaments, i la llei no els hi dona compet√®ncies fora del seu √†mbit”. En aquest sentit, entra al fons de la q√ľesti√≥ i els nega que puguin fer proclamacions -com declarar-se lliures i sobirans- que s√≥n il¬∑legals.

L’advocada Meritxell Barnola alerta de la “relliscada” del Suprem quan afirma que les opinions sobre la independ√®ncia s√≥n “administrativament rellevants”

Aquesta interpretaci√≥, apunta Miquel, va en contra de la “tradici√≥ jur√≠dica espanyola”, que apunta que tot all√≤ pol√≠tic hauria de poder debatre’s i aprovar. A m√©s, el fet que es tracti de posicionaments que els partits ja portaven als programes electorals ho refor√ßa: “Als ve√Įns te√≤ricament els interessa perqu√® han votat el programa”.

L’advocada especialitzada en dret administratiu de l’Associaci√≥ de Juristes Atenes Meritxell Barnola destaca el punt de vista “molt jur√≠dic” de la sent√®ncia del Suprem. En aquest sentit, admet que l’argumentaci√≥ de l’alt tribunal √©s correcta -sobretot quan apunta que l’acord del municipi √©s susceptible de revisi√≥ perqu√® afecta la Constituci√≥ i la sobirania-, per√≤ “rellisca” quan indica que el cas t√© “contingut rellevant”.

“El Suprem la vessa perqu√® diu que en altres assumptes no hi entraria perqu√® expressen una idea, per√≤ que en aquest s√≠ perqu√® administrativament √©s rellevant”, explica. I qu√® vol dir aix√≤? Barnola lamenta que el Suprem es posicioni tant clarament en aspectes pol√≠tics com s√≥n la independ√®ncia de Catalunya, i assegura que aix√≤ crea “inseguretat jur√≠dica” als advocats, alcaldes i regidors, ja que a partir d’ara es desdibuixen els l√≠mits de l’opini√≥.

La facilitat d’impugnar

La sentencia del Suprem tamb√© obre la porta a les impugnacions a trav√©s de recursos contenciosos administratius als jutjats provincials, explica Miquel. I malgrat que no t√© efectes retroactius, √©s una resoluci√≥ amb un recorregut complicat a Europa. “Anar al Tribunal Constitucional √©s molt dif√≠cil perqu√® el dret administratiu de les persones no est√† tan protegit, i a Estrasburg els drets dels ajuntaments s√≥n drets formals i √©s dif√≠cil reivindicar el dret a la llibertat d’expressi√≥ d’un ajuntament”, argumenta.

Ho veu de la mateixa manera Barnola, que considera “complicat” obtenir una resposta favorable del Constitucional, i encara m√©s anar a Europa. “Hem arribat a un extrem en qu√® ja no es poden donar opinions”, lamenta l’advocada, que veu en el cas una clara vulneraci√≥ del dret a la llibertat d’expressi√≥.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (1-9-2019)

207 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: