“Reciprocitat i competència lingüística: ofensiva valenciana per l’idioma propi”.
Les Corts Valencianes, amb el suport de les formacions botàniques, han aprovat aquesta setmana una proposta no de llei a favor de la reciprocitat audiovisual entre TV3, IB3 i À Punt, i la introducció de la capacitació lingüística per als treballadors de l’administració valenciana, la qual suposa una fita històrica a favor dels drets lingüístics. Uns gestos parlamentaris a favor del català que han coincidit amb la difusió d’un manifest contra l’emergència lingüística de l’idioma propi per part de la plataforma Enllaçats per la Llengua, la qual aixopluga les entitats que treballen pels drets dels catalanoparlants al conjunt del domini lingüístic.
( MOISÉS PÉREZ )

A la muntanya del Benacantil, en la qual està ubicat el castell de Santa Bàrbara d’Alacant, va oficialitzar-se de manera solemne l’armistici. Després de jornades inesgotables de negociacions, que havien provocat xocs enormement tensos, PSPV, Compromís i Unides Podem signaven el II Acord del Botànic. El pacte – rubricat en Alacant com a gest cap a un migjorn valencià sovint invisible al cap i casal- rectificava el simptomàtic oblit al primer document botànic envers la promoció i normalització de la llengua pròpia. En aquella signatura històrica del 2015 amb la qual es desnonava el PP de la Generalitat Valenciana, el català no ostentava cap menció. A l’acord del 2019, tanmateix, les formacions progressistes es comprometien en incorporar «l’adquisició i habilitats que garantisquen el principi d’igualtat i no discriminació per motius culturals, lingüístics, de gènere o capacitats», és a dir, la competència lingüística a la llei de funció pública.

Quan el calendari marca quasi dos anys després d’aquella rúbrica botànica i després d’un xoc entre socialistes i valencianistes que va tancar-se amb la renúncia a blindar els nivells de la capacitació lingüística que fixarà el reglament de la normativa, les Corts Valencianes han aprovat aquest dijous una llei de funció pública que incorpora la certificació lingüística per als treballadors de l’administració valenciana. Amb els vots a favor de les tres forces de l’esquerra i l’oposició visceral i habitualment anticientífica de la dreta espanyola instal·lada a la cambra valenciana, s’ha esborrat la singularitat valenciana enfront Galícia, Catalunya, País Basc i les Illes Balears de no contemplar la competència en llengua pròpia per accedir a la funció pública.

«Des de 1983 la nostra entitat ha reclamat el requisit lingüístic en la funció pública i amb la nova llei de la Funció Pública hui celebrem la seua aprovació. Sí als drets lingüístics i Sí al valencià!», s’ha felicitat per les xarxes socials Escola Valenciana. «És un dia de celebració per als partidaris de la democràcia, del servei públic, de la igualtat lingüística i del bé comú per sobre de corporativismes i privilegis. Volem reconèixer públicament el treball de tantes persones que, de manera discreta, han treballat en positiu durant anys per a fer-ho possible», ha destacat Acció Cultural del País Valencià. «Valorem molt positivament aquest pas. Caldria, amb tot, una disposició reglamentària que assegure que la capacitació del funcionariat en valencià siga real», ha puntualitzat Plataforma per la Llengua a través de la xarxa.

Des d’Acció Cultural del País Valencià, no debades, s’ha incidit a través d’un comunicat en aquest aspecte clau, en el qual s’albira batalla entre la conselleria de Justícia, encapçalada per la independent d’adscripció socialista Gabriela Bravo, i la direcció general de Política Lingüística, dominada per Compromís: «Només cal un últim pas: la fixació d’un termini concret i no ajornable, per a aprovar un reglament per a l’aplicació d’una llei que, sense reglament, quedaria en lletra morta. El reglament hauria de perfilar, senzillament, quin nivell de valencià hauria de tindre qui pretenga accedir a una plaça en la funció pública valenciana, perquè és evident que no totes les places demanen el mateix nivell de coneixement, i no és –per exemple- igual una plaça d’atenció al públic que una que no ho siga, i per tant pot haver-hi nivells de simple domini passiu, és a dir, entendre’l».

L’aprovació de la competència lingüística ha estat acompanyada durant aquesta setmana de l’impuls d’una proposició no de llei a favor de la reciprocitat audiovisual entre IB3, À Punt i TV3. Impulsada pels diputats de Compromís Mònica Àlvaro i Josep Nadal, així com refrendada per les forces de l’esquerra amb el rebuig de la bancada conservadora, la iniciativa parlamentària contempla «reivindicar novament davant del Govern Central el segon múltiplex que permeta una reciprocitat total amb la resta de cadenes autonòmiques de l’Estat espanyol, atenent primer la reciprocitat entre TV3 I IB3, així com fer efectiva aquesta reivindicació en la propera llei general de l’audiovisual que es debatrà al Congrés i el Senat», «instar a la conselleria competent en la matèria a estudiar la viabilitat i aplicar-la si escau, per tal d’aprofitar la banda ampla de l’actual múltiplex existent pe fer efectiva l’entrada al nostre territori de TV3 i IB3», «facilitar les mesures necessàries per permetre que À Punt puga adherir-se a la plataforma digital de continguts compartits Bon Dia TV, on ja es troben presents les televisions balears i catalanes» , «dur a terme una revisió de les llicències de TDT per tal de comprovar l’estat de compliment de les mateixes» i «donar compte de compliment d’aquesta resolució a les Corts Valencianes en sis mesos». Tot i l’aprovació d’aquesta proposició no de llei, el Consell argumenta que sense l’obtenció d’un nou múltiplex no hi ha possibilitat de reciprocitat, tot i les alternatives raonades des de les entitats que lluiten per l’intercanvi de senyal entre les cadenes del domini lingüístic català.

«Tenint en compte que els partits que han aprovat aquesta proposició no de llei són els mateixos que governen en coalició al Consell de la Generalitat Valenciana, demanem que aquesta declaració d’intencions es traduïsca ràpidament en fets. Els ciutadans de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià han de tenir l’opció de sintonitzar tots els canals públics de ràdio i televisió que s’emeten en la llengua pròpia del seu territori. Aquesta reciprocitat augmentaria l’oferta audiovisual dels catalanoparlants i, alhora, garantiria que el sector audiovisual en català poguera arribar a un mercat de més de 10 milions de parlants. Amb aquest objectiu, i en la línia de la Declaració de Palma, demanem que els governs del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya treballen conjuntament per afavorir la promoció i la unitat de la nostra llengua», van instar Plataforma per la Llengua i l’entitat Reciprocitat Ara en un comunicat. Escola Valenciana i Acció Cultural del País Valencià s’hi van sumar: «Reclamem al president del Consell que execute l’acord de les Corts Valencianes i aplique la reciprocitat de mitjans de forma efectiva».
Emergència lingüística

Paral·lelament a l’ofensiva valenciana a les Corts Valencianes per la llengua pròpia amb l’aprovació de gestos i normatives legislatives, Enllaçats per la Llengua ha llençat aquest dijous un manifest pel català en el qual s’adverteix de «la creixent minorització de la llengua i avança el procés intencionat de substitució a què es veu sotmesa, i ho fa de manera especialment greu en les generacions més jóvens». «Davant d’això i de la situació que ho fa possible i ho promou, declarem que tenim el dret a desenvolupar la llengua i la cultura pròpies de forma normal, plena i lliure, que tenim el dret que estiga garantida la nostra existència i el dret a disposar de les eines que facen una cosa i l’altra possible», indiquen al document rubricat per 15 entitats.

«Reivindique la unitat, el reconeixement i l’oficialitat de la llengua catalana en tot del seu domini lingüístic, que s’estén per Catalunya, Catalunya del Nord, la Franja de Ponent, Andorra, les Illes Balears i Pitiüses, la ciutat de l’Alguer i la major part del País Valencià, on rep també el nom de valencià», afirmen, i es comprometen a treballar per «promoure, en conseqüència, que les relacions entre les diferents institucions del territori que la tenen com a llengua pròpia s’hi vehiculen, i que hi haja una plena reciprocitat dels mitjans de comunicació en català» i aconseguir «el reconeixement ple dels nostres drets lingüístics, resumits en el dret irrenunciable a poder viure plenament en català en el territori històric del domini lingüístic de la nostra llengua».

El text promocionat per organitzacions com ara Intersindical Valenciana, Intesindical-CSC, l’Associació Cívica per la Llengua El Tempir, Docents per la República, Decidim o la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana, reflecteix el compromís d’aquestes organitzacions per «combatre les polítiques discriminatòries envers el català que condicionen les eleccions lingüístiques dels parlants». «Cal pensar que la renúncia a l’ús normal de la llengua pròpia en el si del territori sobre el qual s’estén el seu domini lingüístic no és mai un acte espontani, sinó l’expressió d’una situació de subordinació mantinguda en el temps que facilita que s’arribe a un moment en el qual els mateixos parlants s’autolimiten i s’autocensuren, i acaben veient en la renúncia als mateixos drets lingüístics un acte de llibertat. És per això que proposem dignificar l’ús del català com a opció lingüística de prestigi enfront de l’autoodi encara present en la societat», afirmen.

Al manifest, al seu torn, s’aposta per «defensar polítiques lingüístiques basades en l’equitat que permeten aconseguir la normalització del coneixement i de l’ús social de la nostra llengua en tots els àmbits comunicatius», «garantir que totes les persones que viuen a territoris de parla catalana coneguen i puguen usar la llengua que identifica la societat on viuen i, d’aquesta manera, garantir el seu dret a formar-ne part en igualtat de condicions independentment del seu origen i de la seua llengua inicial» i «exigir, amb l’objectiu de compensar la situació sociolingüística actual, la utilització eficient de mètodes escolars immersius, dotats de recursos adequats, en aquells contextos que així ho aconsellen». «Defensem que els centres educatius, com a espais principals de formació i socialització, garantisquen que els infants i els jóvens siguen competents en català i puguen gaudir de les mateixes oportunitats, siga quina siga la seua llengua inicial i amb independència de la seua situació socioeconòmica. La llengua catalana ha de ser la llengua vehicular de l’escola», reclamen. També es marque com a objectiu que «el català siga llengua per defecte en l’àmbit del lleure dels jóvens» i l’impuls de «normatives que asseguren la igualtat de drets lingüístics de les comunitats catalanoparlants respecte de les comunitats de parlants de les llengües oficials dels estats en què està dividit el nostre domini lingüístic».

«Les constitucions espanyola, francesa i italiana estableixen de forma molt clara que existeixen llengües de primera i llengües de segona», ha denunciat Jordi Martí, d’Intersindical-CSC Educació a les Terres de l’Ebre, durant la presentació digital d’un text que, a parer seu, implica un canvi de discurs respecte de la qüestió lingüística: «El manifest posa sobre la taula una idea relativament nova: la justícia lingüística i els drets que se’n deriven». Uns drets, com ara l’assistència en català a l’administració valenciana, que comencen a garantir-se a través de la competència lingüística. «La votació de les Corts Valencianes d’aquest dijous ha estat una magnífica notícia», ha apuntat Vicent Mauri, d’Intersindical Valenciana. La llengua, no debades, ha superat l’examen final per accedir a l’administració valenciana. Ara, però, resta saber amb quines condicions. El reglament ho determinarà.
Informa:ELTEMPS.CAT (27-3-2021)